Lleida ret homenatge i dignifica la figura de l’alcalde Antoni Vives
Lleida ret homenatge i dignifica la figura de l’alcalde Antoni Vives. El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha afirmat que “recordar Vives és reivindicar els valors democràtics i la dignitat de servir Lleida amb coratge i honestedat en un dels períodes més difícils de la nostra història”. El seu llegat tindrà continuïtat gràcies a la Beca Històrica Alcalde Antoni Vives impulsada per la Paeria i la Fundació Irla, que s’ha presentat avui en l’acte commemoratiu amb presència dels seus familiars.
L’Ajuntament de Lleida ha homenatjat la figura d’Antoni Vives, qui va ser alcalde de la ciutat entre els anys 1932-34 i el 1936, en el marc del 140è aniversari del seu naixement, el 4 de febrer de 1885. El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha assegurat que “recordar Vives és reivindicar els valors democràtics i la dignitat de servir Lleida amb coratge i honestedat en un dels períodes més difícils de la nostra història”.
L’acte que s’ha celebrat a la Paeria ha comptat amb la presència de familiars de Vives; dels representats dels grups municipals d’ERC-AM, Junts i Comú de Lleida; del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; de l’exalcalde Miquel Pueyo i de diversos membres del grup d’ERC-AM.
Larrosa ha destacat que s’ha honorat Vives al Saló de Sessions de la Paeria, un espai carregat de simbolisme, ja que formen part indestriable de la trajectòria vital i política de Vives i de la història col·lectiva de la ciutat. “És una figura clau de la Lleida del s. XX, però el seu record i reconeixement va quedar sepultat durant dècades de repressió i de silenci imposats per la dictadura” i ha afegit que l’acte d’avui “és un exercici de justícia història i de responsabilitat democràtica”. Tall de veu F.Larrosa
En el decurs d’aquest, el paer en cap ha lliurat el discurs realitzat per Vives Estover al Saló de Plens, el 18 de febrer de 1936, el dia que prengué possessió del càrrec d’alcalde de la ciutat (Arxiu Municipal de Lleida). Larrosa ha remarcat alguns dels compromisos de Vives, com “que la nostra generositat no tindrà altres límits que els que imposaran un sentit d’estricta justícia i la urgent necessitat de consolidar una obra que han de servir quins l’estimin i no aquells que la blamin i l’odiïn” o “que ara, com sempre en la vida de Lleida, el sentit de llibertat i el mutual respecte serà normatiu entre nosaltres”.
Els seus néts, el Joan Vives i la Joanna Vives, han agraït l’acte i han compartit amb els i les assistents anècdotes personals i familiars del seu avi, vinculades al seu rol com a comerciant o al seu compromís polític amb Joventut Republicana. També les gestions que es van fer, juntament amb Alfred Perenya, en el seu moment per a la compra de la finca per ubicar-hi el Camp d’Esports. Tall de veu Joan i Joanna Vives
Igualment, ha intervingut Joan Manuel Tresserras, patró de la Fundació Josep Irla, qui ha ressaltat l’acord entre aquesta institució i la Paeria per tirar endavant amb la Beca Històrica Alcalde Antoni Vives per tenir una biografia més àmplia. Tresserras ha apuntat que s’ha de “treballar sobre persones concretes que van fer coses concretes per poder dimensió humana a la història”, que d’aquesta manera es combat les interpretacions i simplificacions de la història, per recuperar, reflexionar i “fer-la útil als que vindran”.
El professor d’Història de la Universitat de Lleida, Manel López, ha estat l’encarregat de fer la glossa històrica de Vives i Estover, fent el context històric i polític d’aquell moment i com van evolucionar els esdeveniments, així com la seva trajectòria social, política i personal.
El regidor de Drets Civils, Roberto Pino, també ha incidit que cal aprendre i reflexionar per no repetir alguns errors a la història i que la Paeria, per mitjà de l’àrea de Memòria Democràtica, s’està fent un treball important al respecte.
La commemoració que s’ha fet a la Paeria ha comptat amb la interpretació musical de ”La Cançó del lladre” i “El cant dels ocells”, a càrrec del músic Carles Herraiz del Conservatori i Escola Municipal de Música de Lleida.
El passat mes d’octubre es va celebrar també un homenatge a Vives al Cementiri de Lleida, on es va descobrir la làpida original restaurada, al departament de Santa Cecília, amb una placa en bronze per recordar la seva aportació a la ciutat.
Antoni Vives Estover (4 de febrer de 1885-16 d’agost de 1959)
Va néixer al carrer Estereria, número 2 de Lleida, un 4 de febrer de 1885. Fill de Salvador, natural de la Fulleda, i Antonia, de Lleida. El seu avi matern provenia de Dorres de la Catalunya Nord. Va morir a Lleida el 16 d’agost de 1959.
En primeres núpcies es casava amb Teresa Vallderiola i tingué tres filles: Isabel, Concepció i Maria. L’any 1920 es casava, a l’Albagés, en segones núpcies amb Antonia Iglesias, amb qui tingué dos fills: Jordi i Albert.
Fou un lleidatà de cor, comerciant de professió, polític per vocació i alcalde de Lleida entre 1932 i 1934 i uns mesos l’any 1936. Va ser directiu també de la Cambra de Comerç i diputat provincial. Com a comerciant tingué un establiment de venda de terrissa i objectes per a la llar a la plaça de Sant Joan. Després fou delegat del Banc Vitalici d’Espanya com a corredor d’assegurances.
Com a polític milità a Joventut Republicana i ho va fer com a alcalde des de finals de 1932 fins als fets d’octubre de 1934 en què fou detingut, empresonat i jutjat. Després de les eleccions del febrer de 1936, tornà a l’alcaldia fins que esclatà la Guerra Civil el juliol de 1936 quan prengué el control el Comitè Popular. Acabada la Guerra s’exilià a Montpeller, a França, fins a principis dels anys 50.
El 1950 està instal·lat al carrer Comerç, número 34 de Lleida, i va morir el 1959. Està enterrat al Departament de Santa Cecília del Cementiri de Lleida.