Pas endavant del Pla Lector Municipal 2026-2030 per refermar Lleida com a ciutat lectora i capital cultural

La Comissió Informativa de la Capital Cultural i les Oportunitats ha aprovat el Pla Lector Municipal de Lleida 2026–2030, un document estratègic que vol convertir la lectura en un element central de cohesió social, benestar i creixement cultural de la ciutat. La regidora de Cultura, Pilar Bosch, ha remarcat que el Pla Lector és una estratègia de ciutat i que pretén donar eines, a través de la lectura, per al desenvolupament personal i col·lectiu de la ciutadania.

El document ha tirat endavant a la comissió amb el suport dels grups del PSC i ERC, les abstencions del PP, Junts i el Comú i el vot desfavorable de VOX. La regidora ha recalcat que es continuarà treballant amb plena disposició al diàleg perquè el Pla avanci amb el màxim consens possible. Així, s’ha obert a què es puguin incorporar aportacions, resoldre dubtes i construir un projecte compartit que reflecteixi la pluralitat i perquè, en general, com ha dit Bosch “esdevingui realment un document on tothom trobi opcions i se’l pugui fer seu”.

El Pla Lector neix amb la voluntat d’aplicar una estratègia integral que superi la programació d’activitats puntuals i plantegi polítiques a llarg termini per garantir que tothom tingui accés a la lectura en igualtat d’oportunitats, independentment de l’edat, l’origen o la realitat socioeconòmica. Aquesta mirada àmplia i comunitària és també una de les línies marcades pel govern en el seu impuls als plans locals de lectura.

Fomentarà una xarxa d’aliances, amb les biblioteques (Municipal de Pardinyes i Pública de Lleida), així com altres espais que tindran un pes específic en el projecte, com el CRP del Segrià, els CAP i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, la Universitat de Lleida, llibreries i entitats socials i culturals, entre d’altres. L’objectiu és sumar esforços per reforçar l’atenció a la primera infància, acompanyar adolescents i joves amb propostes significatives, activar famílies lectores i garantir oportunitats de lectura per a gent gran i col·lectius vulnerables.

El Pla aposta per enfortir l’ús social del català com a llengua d’acollida i de convivència, a l’hora que reconeix i incorpora les llengües d’origen com a ponts de participació i cohesió. Programes com els clubs de lectura fàcil, els fulletons de benvinguda bilingües o la Biblioteca Humana volen reduir barreres, millorar competències i promoure una ciutat plural i empàtica.

La seva elaboració ha estat possible gràcies a un procés participatiu ampli, com recull el document tècnic que s’ha presentat a la Comissió. Hi han intervingut tres òrgans: el grup municipal impulsor, format per personal tècnic de Cultura; el grup motor, amb representants de la Comissió de Lletres del Consell de Cultura, i el grup de contrast, integrat per agents de l’àmbit cultural, comunitari, sanitari i entitats diverses del municipi.

Aquest procés participatiu ha permès desenvolupar una diagnosi compartida sobre l’estat de la lectura a Lleida i ha servit de base per identificar reptes i oportunitats. La metodologia participativa segueix la línia del treball que la Paeria ja va iniciar al novembre en les sessions públiques amb més d’una trentena de professionals de diversos sectors.

Properes passes

El dissabte 21 es farà una presentació de treball del Pla en el marc del Lleida Petita, festival que també s’hi integra com un dels espais actius per al foment de la lectura.

Amb el vistiplau de la Comissió d’avui, el Pla Lector se sotmetrà al Ple municipal per a la seva aprovació i desplegament. La implementació s’acompanyarà de campanyes de comunicació i participació, incloent-hi una web del Pla i un butlletí digital per recollir i difondre l’agenda lectora de ciutat. La regidora ha afirmat que Lleida vol consolidar-se com una ciutat lectora, oberta i inclusiva i “el Pla una molt bona eina per fer-ho possible”.

5 eixos amb 13 projectes vinculats
El Pla Lector Municipal 2026–2030 estructura la seva estratègia en 5 grans eixos, desplegats en 13 projectes i més de 40 accions específiques:

Eix 1 - Lectura, llengües i cohesió: Inclou projectes com Lleida Llegeix i Conviu, amb tallers i materials en català i llengües d’origen, i Lleida, Ciutat de Relats i Llengües, amb propostes innovadores com la Biblioteca Humana i un cicle de narració oral.

Eix 2 - Lectura, educació, infància i famílies: Agrupa accions com “Docents Lectors i Mediadors” projectes que incorporen la prescripció lectora des dels CAPs, itineraris lectors 3-12, tallers de teatre i accions familiars per establir la lectura com a vincle, com el Festival Lletra Petita o clubs de lectura familiars.

Eix 3 - Lectura, adolescents i joves crítics, creatius i participatius: Preveu la creació de la Comissió de Joves Lectors, programes de narrativa digital, premis literaris juvenils i iniciatives de lectura vinculades a l’audiovisual i el cinema, com el projecte Film Society: Joves Crítics.

Eix 4 - Lectura per al benestar al llarg de la vida: Inclou “Lectures que curen”, amb espais de lectura als centres de salut, l’impuls de clubs de lectura i accions per a la gent gran dins del projecte “Memòria Activa”-

Eix 5 - Apropar la lectura a través dels projectes d’extensió bibliotecària: Proposa la creació de refugis lectors, obertura de biblioteques escolars fora d’horari i el reforç dels punts d’intercanvi de llibres a la ciutat.

Cal tenir en compte que, paral·lelament, s’estan portant a terme altres actuacions i projectes de ciutat, com la recuperació del Cafè Teatre dels Camps Elisis, un espai cultural polivalent dedicat a les lletres que s’integrarà com a espai dedicat a la lectura, o les activitats ja es fan a la Biblioteca municipal de Pardinyes.

El Pla Lector municipal de la ciutat de Lleida 2026-2030 compta amb el suport d'una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat en el marc del Pla Nacional del Llibre i la Lectura.