ISABEL BANAL I BEA ESPEJO. CARTA BLANCA.

La Bea i la Isabel van coincidir per primer cop al 2003 al voltant d’una taula per parlar de l’espera, dins el context de l’exposició Llistes d’espera a l’espai Volart a la Fundació Sunyol on la Isabel Banal hi exposava dues vitrines de la sèrie sense revelar. Abans de la trobada, la Bea li havia enviat un rodet fotogràfic a casa obrint la idea de correspondència. Un any després, al 2004, van tornar a coincidir, la Bea com a comissària i la Isabel com a artista de la mostra blanquejar, a la llibreria Pròleg (Duoda-UB), on unes llibretes en blanc penjaven d’un estenedor. El text que l’acompanyava van ser una sèrie de e-mails entre elles, on la idea de correspondència s’havia escampat amb el color blanc com a protagonista.

Des d’aleshores i fins ara, han anat mantenint de manera continuada una correspondència al voltant d’aquest color, en un inici per correu postal, més tard també per correu electrònic i missatges de mòbil. Un carrer. Una bugada. Una llibreta. Una bandera. Un pessebre. Una casa. Un bar. Una màscara. Un ou i una gallina. Un llapis. Un llibre. Un retall de diari. Una tira de paper per provar un perfum. Una idea i una carta. I ara una exposició.