Del nou al Vell. La Panera porta el vídeo art a la Seu Vella

La Panera porta el cicle de vídeo art Del nou al Vell a la Casa de la Volta de la Seu Vella. La tinenta d'alcalde Montse Parra ha presentat aquest dijous un cicle que es podrà visitar del 22 d'abril al 30 de maig. Aquest cicle de vídeoart vol suscitar el diàleg entre l’arquitectura i la història d’un espai d’època medieval i l’art actual. També és una invitació a apropar l’art contemporani a nous públics i a enriquir la percepció del patrimoni històric en relació amb creacions del present.

La Panera concep aquesta proposta com una extensió de les activitats pròpies del Centre d’Art la Panera i el Consorci del Turó de la Seu Vella. Pel que fa a La Panera, amb aquest cicle de vídeoart amplia tota una sèrie d’activitats que sota el títol La Panera en xarxa consisteixen en portar la programació del centre d’art fora del seu contenidor. En aquest sentit s’ha establert una estreta col·laboració amb la Facultat de Ciències de l’Educació de la UdL, amb de la qual s’ha posat en marxa el cicle expositiu Zona baixa, que té lloc exclusivament a l’edifici d’aquesta universitat. Ara, amb el programa Del nou al vell iniciem una nova activitat que vol reforçar el debat i el teixit cultural de la ciutat.

Joan Leandre
El cicle inclou una mostra del treball de Joan Leandre In the name of Kernel series. Joan Leandre va néixer el 1968. Viu i treballa a Barcelona. És membre fundador dels Arxius OVNI (Observatori de Vídeo No identificat) des de 1994. Entre 1994 i 1996 ha treballat en una sèrie d'interferències mediàtiques MAP (Mega Assemble Project), Fundació Zero i Serial Monuments. Entre 1995 i 1997 va treballar al Oigo Room Project a l'Institut Universitari de l'Audiovisual (Barcelona). El 1999 va tornar a treballar en programes d'entreteniment de masses i va començar els projectes Retroyou (RC) i Retroyou (NostàlG) i la llarga sèrie, encara en curs, Retroyou Nostalg2 i el Projecte Black Boot. Els seus treballs van ser presentats en OnedotZero (Barcelona); dina digital is not analog, (Bologna); Arco 001 (Madrid), Transmediale, Ars Electrònica, Triennale, Milà (1999); Centre George Pompidou, Paris (2000); American Museum of the Moving Image, New York (2003); Ars Electronica, Linz (2003), i la Laboral, Centre d'Art Contemporani, Gijón (2007) entre d'altres.

A partir de dos productes estrella de l'entreteniment informàtic, els simuladors i els vídeojocs, i combinant aquests amb conceptes universals fortament arrelats en l'imaginari col·lectiu com el joc, la tecnologia o la intel·ligència artificial, Joan Leandre crea la sèrie In the Name of Kernel. Aquesta conjunció fa referència a una subcultura que abasta una gran parcel·la del consum cultural i que compta amb la seva pròpia tradició des de fa uns anys. Empra la tecnologia digital de generació d'imatges actualitzant i modificant el seu caràcter lúdic, i convertint-la en matèria prima que compon un mitjà propi d'expressió, una llengua a base d'una estètica una mica retro que prové de la reducció d'un software molt sofisticat a la mínima expressió, aquest resulta estèticament familiar i propicia un acostament inicial a la seva dinàmica expressiva per passar a complicar-se després. D'aquesta manera Joan Leandre busca un tipus d'espectador que sàpiga distanciar-se i que capti el sentit, més que el significat.

El so és en aquesta sèrie un element molt important que adquireix grans matisos expressius, en unes ocasions tendeix a reforçar la credibilitat dels espais i de l'acció, en altres fa tot el contrari i juga a desubicar-nos, fent servir també els silencis com a element d'estranyament que provoca confusió i angoixa. Aquestes imatges digitals, que estan carregades d'un inquietant realisme, mostren un univers amb càrregues negatives en una sèrie de quatre vídeos on el muntatge trenca el raccord fent que la contemplació sigui interrompuda per esdeveniment il·lògics que emeten un missatge subliminal, dirigit directament al subconscient i que amaga conceptes que al llarg del vídeo apareixen encriptats.