Inauguració de l'exposició de Tapissos de la Seu Vella
Ha estat produïda per la Fundació la Caixa i organitzada en col·laboració amb el Museu de Lleida i el Consorci del Turó de la Seu Vella. Es podrà visitar del 7 de maig al 3 d'octubre de 2010.
Ha estat produïda per la Fundació la Caixa i organitzada en col·laboració amb el Museu de Lleida i el Consorci del Turó de la Seu Vella. Es podrà visitar del 7 de maig al 3 d'octubre de 2010.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assistit aquesta tarda a la inauguració de l'exposició "La col·lecció de tapissos de la Seu Vella de Lleida", a càrrec del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, el bisbe de Lleida, Joan Piris i el director general de la Fundació "la Caixa", Jaume Lanaspa. L’exposició La col•lecció de tapissos de la Seu Vella de Lleida reuneix per primera vegada el conjunt dels tapissos flamencs que a l’origen formaven part del parament de culte de la Seu Vella de Lleida. Constituïda al segle XVI, se sap que el 1588 la col•lecció constava de 20 tapissos. Gràcies al treball de recerca, se n’ha localitzat i retrobat els disset que han arribat fins els nostres dies.
L'exposició ha estat produïda per la Fundació "la Caixa" i organitzada amb la col•laboració del Museu de Lleida i el Consorci del Turó de la Seu Vella. És un dels actes destacats del programa de commemoració del centenari de la implantació de l'entitat financera a la ciutat de Lleida. Ara fa cent anys, l’any 1910, “la Caixa” va obrir les seves primeres oficines a la província de Lleida, en concret el 16 de maig a Tàrrega i el 3 de setembre del mateix any a la ciutat de Lleida.
El paer en cap ha destacat la importància d'aquesta exposició en el sentit que suposa també un pas important per al reconeixement de la Seu Vella com a Patrimoni de la Humanitat, un reconeixement lligat als valors de pau del monument. Arxiu de so Àngel Ros
Per la seva banda, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha remarcat la capitalitat cultural de Lleida com el contrapes a l'interior de Catalunya i ha remarcat que, per sí mateixa, la Seu Vella ja és patrimoni de la humanitat. Arxiu de so Joan Manuel Tresserras
La mostra s'ha pogut dur a terme gràcies a la col•laboració del Museu de Lleida –que ha cedit quinze de les peces i s'ha fet càrrec de la coordinació del catàleg de la mostra- i el Consorci del Turó de la Seu Vella, que ha cedit l'espai.
El projecte, comissariat pel Catedràtic d'Història de l’Art de la Universitat de Girona Joaquim Garriga, vol donar a conèixer a la ciutadania una de les col•leccions catalanes més importants de tapisseries de Flandes formades en el Cinquecento –al costat de la de la Seu de Tarragona i la del Palau de la Generalitat de Catalunya- i destacar-ne la seva vàlua com a element del patrimoni històric i artístic.
Quinze de les peces han estat sempre propietat del Capítol de la Catedral de Lleida. Des de l'any 2001, el Museu de Lleida custodia aquests tapissos. Les dues peces que completen la mostra van ser desmembrades de la col•lecció pels volts de l'any 1920 i s'han localitzat fa poc gràcies al treball de recerca que s'ha dut a terme: La reina Dido al Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona i Hivern (Octubre, Novembre i Desembre), dividida entre el Museu del Castell de Peralada i la Fundació Toms Pauli de Lausana (Suïssa).
Així, aquesta exposició esdevé excepcional per diversos motius. En primer lloc perquè reuneix de nou els dissets tapissos de l'antiga col•lecció que s'han conservat i s'han pogut localitzar fins ara i els mostra en el mateix espai monumental que antigament havien decorat i que els va hostatjar durant segles, en un muntatge que ha anat a càrrec de Mamen Domingo i Ernest Farré.
El primer cop que es mostren al públic després de la restauració
En segon lloc, aquest és el primer cop que es presenten al públic en la seva totalitat les peces que es conserven de la col•lecció de la Seu lleidatana després d'haver estat sotmeses a un procés de restauració. Dels 15 tapissos que pertanyen al Capítol de la Catedral de Lleida, dotze han estat restaurats íntegrament a l'Institut Royal du Patrimoine Artistique de Brusseles (IRPA; Bèlgica) i a la Fundación Real Fábrica de Tapices de Madrid.
La restauració ha estat possible gràcies a l'acord dels anys 2006 i 2007 entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida, el Consorci del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i “la Caixa”, en virtut del qual l’Obra Social de l'entitat ha destinat 700.000 € al projecte. Els tres tapissos restants han rebut tractaments de conservació preventiva.
Els tapissos flamencs de la Seu de Lleida ja van ser objecte d'una primera exposició l'any 1992, amb l'exhibició d'una selecció dels mateixos en el que aleshores era el Centre Cultural de la Fundació "la Caixa", avui seu de CaixaForum Lleida. Arran d’aquella mostra s’inicià la restauració del conjunt dels tapissos –impulsada per l’Obra Social “la Caixa”-, el primer dels quals va ser el tapís d'El Fill Pròdig. Es va poder restaurar en la seva totalitat i fou una de les obres més rellevants de l’exposició L’esplendor retrobada que, amb motiu dels 800 anys de la col•locació de la primera pedra de la catedral, van organitzar la Fundació “la Caixa” i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 2003.
L'exposició, a més de permetre l'exhibició pública de les obres, també posa l'accent en la producció de les tapisseries a Flandes al segle XVI. A les darreries de l'Edat Mitjana i inici del Renaixement, els tapissos estaven només a l'abast de nuclis molt restringits. A partir del segle XVI, les corts europees més importants, o amb més ambició cultural i artística, competien en posseir manufactures de tapissos, la immensa majoria de les quals procedien de la regió de Flandes, on es va concentrar la seva producció i distribució. A Brussel•les es trobaven la major part dels tallers, mentre que el comerç es duia a terme a Anvers. La regió també va liderar la modernització dels dissenys en incorporar-hi les idees figuratives i els sistemes compositius característics de la pintura renaixentista italiana.
Les tapisseries servien per distingir les residències més nobles i també els espais emblemàtics dels edificis institucionals. Era habitual guardar-les, enrotllades o plegades, i exhibir-les en les festes i cerimònies importants. Aquest tràfec constant de les obres ha estat la causa principal de la seva extrema degradació, i ha comportat la desaparició de moltes d'elles. Això dóna encara més valor a les col•leccions que han arribat als nostres dies, com la que es presenta ara a la Seu Vella de Lleida, una de les poques que sobreviu del Cinquecento.
El recorregut expositiu de les obres segueix l’ordre cronològic de la seva manufactura, que permet observar-ne l’evolució estilística i compositiva, tant dels camps centrals com de les orles. D’altra banda, agrupa els tapissos d’acord amb les sèries o les seqüències iconogràfiques que integren. En aquest sentit, s’han identificat i descrit les escenes al•legòriques, mitològiques i bíbliques representades a cada tapís i resoltes en dissenys d’una gran varietat i bellesa. Els divuit exemplars exposats –dues peces actuals són producte de la divisió moderna d’un dels disset tapissos originaris– corresponen a cinc nuclis temàtics o sèries.
A l'acte d'inauguració de la mostra també han assistit el director executiu territorial de "la Caixa" a Catalunya, Manuel Romera; el delegat general de "la Caixa" a Lleida, Enric Pujol; el director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Josep Tort, la directora del Museu de Lleida, Montserrat Macià i la tinenta d'alcalde de Cultura Montse Parra, a més d'una nombrosa representació d'autoritats i representants de la societat civil lleidatana.