La Paeria inaugura la plaça Blas Infante

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el subdelegat del Govern a Lleida, José Ángel Flores, acompanyats de diversos regidors de l’ajuntament, han presidit aquest matí la inauguració de la nova plaça Blas Infante i la descoberta d’una placa commemorativa.

Durant el transcurs de la inauguració, Àngel Ros ha destacat que “és una plaça amb personalitat, un espai de convivència i de diàleg on es pot trobar, d’una banda, tota una simbologia associada als valors que Blas Infante va representar, com la llibertat i la democràcia i, de l’altra, tot allò d’estima per la nostra ciutat que Màrius Torres va aportar en la seva poesia”. A més, ha afegit que, “des d’un punt de vista de disseny incorpora bàsicament espais per passejar, que pretenen ser un espai de confluència dels veïns del barri de Cappont i dels barris propers”. Per la seva banda, José Ángel Flores ha subratllat que “una plaça com aquesta, amb la seva singularitat de formes, prestigia la ciutat de Lleida”. INCLOU ARXIU DE SO

Una festa popular ha servit per inaugurar una de les obres més emblemàtiques i singulars de la ciutat. Així, el Caragol Banyetes ha estat l’encarregat d’amenitzar una festa en la qual també han participat el Col•lectiu Cultural Cappont, els Castellers de Lleida, la Rua Batucando del grup d’animació Alea Teatre i el Grup de Ball Granados-Azabache-Albéniz i la “bailaora” Alexandra Jiménez de la Casa de Andalucía.

Plaça Blas Infante
L’actuació ha consistit en la urbanització de la coberta de l’aparcament subterrani que ha donat pas a una plaça de 7.900 m2, dins dels quals hi ha 3.000 m2 de zones enjardinades. El nou espai públic ha resolt l’accessibilitat i ara permet l’ús preferent dels vianants, ja que també s’han reurbanitzat el tram del carrer Jaume II entre les seves cantonades amb el carrer Riu Ebre i el carrer Sant Joan, el tram del carrer Riu Ebre des de l’accés rodat de l’aparcament fins a la trobada amb la passarel•la del Liceu Escolar, al vorera contigua a l’aparcament del carrer Sant Joan i la seva cantonada amb el carrer Jaume II i les cantonades de l’avinguda València amb el carrer Riu Ebre i el carrer Sant Joan. L’actuació, que s’ha emmarcat dins del Fons Estatal per a la Inversió Local, va ser adjudicada a l’empresa ACSA per un import de 2.416.808 €. El projecte ha estat dissenyat pels arquitectes Mamen Domínguez i Ernest Ferré.

La plaça ha estat construïda en suau pendent que va agafant alçada a mesura que s’aparta de la llera del riu. Des d’aquest espai públic es mostra tota la ciutat antiga i, per tant, es tracta d’un punt de vist privilegiat i un mirador excel•lent de la ciutat. La plaça s’ha concebut com un lloc de descans, de lleure, de relació veïnal, amb ombra, mobiliari urbà (27 bancs, 8 aparcabicicletes i 8 papereres), jocs infantils (caragols de fusta a la gespa), gespa com a paviment a la major part de la plaça i una vegetació (heures, glicínies, mare-selva) seguint el traçat de la pèrgola com a protecció per a l’estiu. Els elements de les torres i la pèrgola s’integren amb la il•luminació (73 unitats), de baix consum regulable, que creen ambients diferenciats amb una il•luminació dinàmica i de diferents colors, així com enllumenat d’abalisament. S’han previst tot tipus de mecanismes per facilitar la ventilació del pàrquing, el transport vertical, les sortides d’escales i d’emergència, hi ha tres escales i dues rampes, així com la previsió d’una sortida de la cafeteria a la plaça amb la previsió d’ubicar-hi una terrassa.

La pèrgola, que té 1.000 m2, recorre la plaça abraçant uns espais i deixant uns altres, creant ambients diferents al seu pas. Es tracta d’un perfil tubular d’acer galvanitzat de 200 mm de diàmetre. La longitud del perfil tubular és de 172 metres. Entre els tubs en voladís es disposen uns cables atirantats que serveixen per facilitar l’extensió de la vegetació trepadora. Les torres de les paraules són uns elements escultòrics, que creen estructures verticals i que acoten l’espai per sobre de la plaça. Són vuit elements formats per tres o quatre potes de perfils tubulars de 300 mm de diàmetre que s’eleven 20 metres sobre el paviment. A l’extrem superior es connecten entre elles per mitjà d’un cèrcol tubular del mateix diàmetre.

Homenatge a Blas Infante
La plaça està dedicada a Blas Infante (1885-1936), de qui porta el nom. Es rendeix homenatge a aquest personatge defensor dels drets dels treballadors amb una gran placa inoxidable que s’eleva per 8 graons, que representen les vuit províncies d’Andalusia. Polític, ideòleg i escriptor andalús, màxim exponent del Nacionalisme andalús, Infante alternà les tasques de notari, historiador, antropòleg, musicòleg, escriptor i periodista.

El Parlament d'Andalusia va aprovar de forma unànime en 1983 el Preàmbul per a l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, on es reconeix Blas Infante com "Pare de la Pàtria Andalusa". La Fundació Centre d'Estudis Andalusos de la Junta d'Andalusia, va adquirir en 2001 la casa de Blas Infante a Coria del Río per a convertir-la a casa museu com a patrimoni històric i cultural andalús. És homenatjat cada any en la commemoració del Dia d'Andalusia els dies 28 de febrer. L’ideari polític de Blas Infante, hereu dels moviments republicans i federalistes del segle XIX, es basa en la defensa de l'andalusisme i en l'existència de diferències entre Andalusia i la resta de regions que formaven l'Espanya d'Alfons XIII. El seu objectiu era aconseguir la reconstrucció d'Andalusia, entesa com una necessitat per a obtenir la regeneració d'Espanya.

Poc després del cop d'estat del general Franco, alguns membres de Falange el detenen en la seva casa de Coria del Río. Dies després, l'11 d'agost, Infante és afusellat, sense judici ni sentència, amb dos altres detinguts en el quilòmetre 4 de la carretera de Carmona mentre cridava Visca Andalusia lliure!. Quatre anys més tard del seu assassinat, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques creat després de la guerra el condemnà a mort i a una multa econòmica als seus descendents.

Record a Màrius Torres
El disseny de les llums i la pèrgola han servit per fer uns elements a escala urbana que es puguin reconèixer des del Centre Històric i proporcionats a la façana fluvial on es troba la plaça. Per elaborar aquests elements escultòrics s’ha agafat el poema “La Ciutat Llunyana” de Màrius Torres, l’any del centenari del seu naixement. Les estrofes d’aquest poema estan reproduïts en uns vinils a la façana de la plaça.

“Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més a prop de terra
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir...,

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin senyar el teu sòl

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més bella, una altra n’hi ha, potser
Que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner

batecs d’aire i de fe, la dura veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.”
Màrius Torres “La ciutat llunyana”

El projecte de la plaça, presentat a diverses ciutats del món
El projecte de la Plaça Blas Infante ha estat presentat en diverses conferències de l’obra dels autors i en debats sobre espai públic en diverses universitats espanyoles i estrangeres, com la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Tsingua-Beijing, a Xina, o la prestigiosa Universitat suïssa E.T.H., a Zurich. Properament, s’exposarà al simposi d’Arquitectura Mediterrània a Istambul.

Ernest Ferré i Mamen Domingo són professors de projectes a les escoles d’arquitectura de Reus i Barcelona respectivament. Mamen Domingo va ser professora convidada durant dos anys a la universitat d’arquitectura de Zurich. La trajectòria arquitectònica de l’estudi d’Ernest Ferré i Mamen Domingo està força lligada a la ciutat de Lleida. Com a estudiant Mamen Domingo va fer el seu projecte final de carrera a tota la llera del Riu Segre al seu pas per la ciutat, el qual fou premi extraordinari de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Uns anys més tard varen construir la passarel•la de vianants de Cappont, l’ampliació de l’escola Espiga, l’editorial Pagès, la botiga Dos i Una i el disseny de diverses exposicions on destaca la que commemorava el 800 aniversari de la Seu Vella com a Catedral. Darrerament, han projectat i construït els espais de treball per la seu a Lleida de Sp Activa Mútua i han dissenyant el muntatge de l’exposició de tapissos de la Seu Vella de Lleida per a la Fundació La Caixa.

Ernest Ferré es Màster d’ Arquitectura especialitzat amb la cultura de la Metròpolis. Actualment imparteix classes en un programa de Màster d’aquesta especialitat a la Universitat Politècnica de Catalunya. També ha format part de les comissions de qualitat arquitectònica de l’Ajuntament de Barcelona. Mamen Domingo actualment imparteix classes al Màster La Gran Escala de la UPC i forma part de l’equip docent de la Càtedra Mies de la Fundació Mies van der Rohe. Forma part de la Comissió d’Arquitectura del Plà Estrategic Metropolità de Barcelona.

Fora de l’àmbit de Lleida els seus treballs més rellevants són:

• Ampliació del camp del Futbol Club Barcelona pel que foren finalistes i on destacava una original coberta rotatòria.

• Pont metàl•lic per a vianants del Port Esportiu Fòrum de Barcelona que te una llum de 142 metres de longitud, i pel que varen ser finalistes del Premi Europeu d’Arquitectura Mies van der Rohe.

• A Vilaseca han construït el Tanatori municipal, que va ser mereixedor del primer premi d’Arquitectura Alejandro de La Sota

• El mateix guardó el tornen a guanyar dos anys més tard per l’estadi municipal de Reus.

Acaben d’inaugurar dos “Polilleugers” per a l’ajuntament de Reus. Es tracta d’uns nous equipaments que per la seva lleugeresa i tipologia constructiva assoleix la meitat dels cost tipus de Pavelló Poliesportiu i la meitat dels costos de manteniment. També estan construint, el Casal de la Ciutat La Pallavacara al Centre Històric de Balaguer i una escola Bressol a Vilaseca. El projectes que els ocupen actualment són projectes d’urbanització per a l’àrea de Barcelona, un gran projecte de creixement per la ciutat de Barcelona a la zona del Port, l’ampliació de l’Estadi Municipal de Reus i projectes expositius en l’apartat d’arquitectura efímera.