El Museu de la Paeria acull l'exposició "Fosses comunes. Un passat no oblidat"

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit aquesta tarda la inauguració de l’exposició Fosses comunes. Un passat no oblidat, que es podrà visitar al Museu de la Paeria fins el proper 21 de novembre.  La mostra forma part del projecte "Memòria als oblidats" coordinat per la regidoria de Drets Civils, Cooperació i Immigració i explica com i on van sorgir les fosses comunes en el context de la Guerra Civil i la repressió franquista a Catalunya, així com la seva tipologia, el per què de la seva pervivència fins avui dia i les opcions d’actuació: des la dignificació a l’exhumació, passant per l’anàlisi de les restes en laboratori.

L'exposició,  comissariada per la historiadora Queralt Solé i l’antropòloga Assumpció Malgosa i produïda per la Direcció General del Memorial Democràtic, abasta vol ser un record a totes les persones que van morir a la Guerra Civil, de qualsevol dels dos bàndols. En aquest sentit, el paer en cap ha dit que aquesta mostra "és un exercici de tornar la dignitat i la justícia a totes aquelles persones que van morir tràgicament a la nostra Guerra Civil, en el dos bàndols". Arxiu de so Àngel Ros.

Precisament demà, el cementiri de Lleida acollirà la l’acte de dignificació de les fosses comunes del cementiri de Lleida i l’homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil. Aquest any, el tradicional record a lleidatans il·lustres que es fa amb motiu de Tots Sants, recaurà en les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar, ha explicat l'alcalde Ros.

A la inauguració de l'exposició hi han assistit el Director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, el director dels SSTT d'Interior a Lleida, Pere Blasco, la regidora Maria Rosa Ball i diversos regidors de la corporació.

Documents i testimonis 

El material que s’exposa inclou fotografies, objectes trobats de fosses comunes, documentació original i entrevistes. L’exposició inclou imatges fotogràfiques de diferents actuacions en fosses, mapes, documents (un consell de guerra original, un expedient de cementiris clandestins..) i vitrines amb objectes trobats en diferents exhumacions (rellotges, plats, botes, material militar..etc). També hi apareixen testimonis, tots ells familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil. En alguns casos, són persones que han recuperat les restes d’un familiar (fruit de l’exhumació de la fossa de Gurb) i en altres són persones que han sol•licitat dignificar o exhumar una fossa.

L’exposició també aporta informació històrica que ajuda el visitant a entendre i contextualitzar les fosses comunes, mostrant quan, com i on van sorgir. És sobretot un homenatge a tots aquells que van morir i als seus familiars.

La mostra Fosses comunes. Un passat no oblidat consta d’un itinerari que engloba els següents àmbits:

Àmbit 0. Benvinguda
Contextualització de l’exposició, definició del terme ‘fossa’ i preguntes al voltant de les fosses comunes a Catalunya.

Àmbit 1. Les fosses comunes com la màxima aproximació al passat
Aquest àmbit explica com els països occidentals participants a la primera i segona guerra mundials van fer possible que els familiars de les víctimes civils i militars poguessin buscar i recuperar les restes dels seus familiars. Les despulles no identificades van ser agrupades a grans cementiris memorials. A Catalunya, les fosses comunes van rebre un tractament molt diferent respecte la resta d’Europa.Tot  i que es van realitzar inhumacions, les sepultures van ser oblidades posteriorment.

Àmbit 2. Marc històric. Ubicació temporal i espacial
Després de la primera Guerra Mundial es van signar acords entre països
enemics per trobar i recuperar les restes dels seus soldats. A l’Estat espanyol, en canvi, només es va permetre la recerca i recuperació de les restes dels represaliats de la reraguarda republicana. A partir de 1958, les restes dels soldats franquistes ubicades a grans fossars militars van començar a ser traslladades al Valle de los Caídos. La nova situació internacional a partir de 1959 va propiciar que també s’hi traslladessin restes de soldats i civils republicans. A Catalunya, tot i que es van fer alguns trasllats, resten desenes de fosses de soldats republicans sepultats sovint pels veïns a poblacions properes on van caure, sense identificació o indicació visible a la superfície.

Àmbit 3. Mapa de fosses de Catalunya
L’exposició mostra un mapa amb les prop de 200 fosses localitzades i
documentades a Catalunya, així com algunes de les que estan actualment en estudi. Les dades són fruit d’investigacions històriques i de la informació
recollida per gent, entitats i associacions d’arreu del país, així com de la tasca realitzada per la Direcció General de Memòria Democràtica.

Àmbit 4. Fosses a Catalunya. Víctimes civils
Les morts a la reraguarda van ser nombroses, tot i que també ho van ser les
denúncies d’aquestes accions. Els cementiris clandestins, les fosses i els
camps de treball de la reraguarda van ser elements utilitzats posteriorment per glorificar el nou règim i criminalitzar els vençuts. L’exposició explica també com l’exèrcit franquista va tractar d’enemics els civils considerats contraris al Movimiento, sovint assassinats i enterrats en fosses comunes. A diferència de la resta de l’Estat, però, són més nombroses les fosses de soldats que de civils.
Actualment es coneixen les de Reus, el Bruc, Abrera, Collbató i Olesa de
Montserrat. Els consells de guerra decidiren sobre la vida o la mort de molta gent. Entre 1938 i 1953 foren afusellades a Catalunya 3.385 persones. Les víctimes foren enterrades als 4 grans fossars dels cementiris de les capitals catalanes, actualment dignificats: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. L’any 1938 també s’inhumaren condemnats a mort a Vilanova d’Alpicat, Gandesa, Tremp, Balaguer i Vinaròs.

Àmbit 5. Fosses a Catalunya. Soldats
Amb l’arribada de les tropes franquistes al principat l’abril de 1938, el front
s’estabilitzà a ponent, al llarg dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Un
total de 350 quilòmetres aproximadament en què els dos exèrcits s’enfrontaren en durs combats als voltants dels anomenats “caps de pont” de l’exèrcit franquista: ponts sobre els rius que l’exèrcit republicà no va poder destruir a temps i que les tropes franquistes defensaven aferrissadament. A Tremp, la Baronia, el Merengue de Balaguer i el cap de pont de Seròs es van viure combats constants en què les baixes foren molt nombroses i van donar lloc a la creació de moltes fosses comunes. El front s’estabilitzà nou mesos. L’ofensiva final de les tropes franquista fa que a Catalunya les fosses siguin majoritàriament de soldats.
La gran batalla de Catalunya, i de la Guerra Civil, es lliurà a l’Ebre. Diversos
estudis situen entre 100.000 i 130.000 les baixes dels dos exèrcits entre morts, ferits, presoners i desertors. Els morts d’aquesta guerra de trinxeres van ser enterrats com es va poder. Setanta anys després, algunes restes soterrades a poca profunditat a les antigues trinxeres, amb l’erosió de la pluja i el moviment de terres, surten a la superfície. Els grans fossars de centenars de soldats franquistes ubicats a Gandesa, Vilalva dels Arcs, Horta de Sant Joan, Batea, Arnes o Bot foren traslladats al Valle de los Caídos a partir de 1958. Les restes d’aquells enterrats a les seves pròpies trinxeres, de vegades pels seus companys, restaren a les serres de Pàndols i Caballs, al voltant de les poblacions que havien restat republicanes per un mesos. Actualment, a mesura que es van recollint, es dipositen al moniment-ossari de Les Camposines.

No tots els soldats moriren al front. Aquells que no sobrevisqueren a les ferides van ser enterrats a fosses comunes creades en llocs propers als hospitals, camps o prats, o bé als cementiris de les mateixes poblacions, com Olot o Cervera. De vegades s’han conservat les dades dels soldats difunts. En altres casos sabem que hi ha una fossa per l’existència d’un hospital proper.

Els enfrontaments durant la retirada de l’exèrcit republicà, i la defensa de
poblacions assetjades per les tropes enemigues, van donar lloc a fosses
comunes per tot el país. Sovint foren recollits i enterrats, al cementiri o a indrets propers a llocs on havien estat trobats, per veïns. Això explica també que puguin haver encara moltes fosses per descobrir a Catalunya.

Àmbit 6. Dignificació
El 30 de juny de 2009 va ser aprovada la Llei sobre la localització i la
identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. La Llei vol donar resposta a la recerca de persones desaparegudes i enterrades en fosses comunes des de la Guerra Civil, a partir d’una recerca documental exhaustiva. Les primeres dignificacions ja s’han dut a terme, i d’elles en deixa constància l’exposició.

Àmbit 7. L’exhumació
L’equip responsable de l’obertura d’una fossa ha de ser interdisciplinari. El
formen principalment arqueòlegs, antropòlegs i forenses que hi treballaran
plegats per a la recuperació de totes les restes i indicis que han de permetre les tasques d’identificació i la interpretació dels fets. D’altra banda, la llei de fosses estableix uns paràmetres d’elegibilitat a l’hora de valorar l’obertura d’una fossa. L’objectiu final és sempre la identificació de les restes i el seu retorn als familiars.

Àmbit 8. Testimonis de la família
L’exposició recull també testimonis de familiars de les víctimes. Alguns
exemples són els de Mª Rosa Vieta i la seva mare, que després de 70 anys de no saber on havia mort el seu oncle van poder obtenir documentació de l'època gràcies a la Unitat de fosses comunes i persones desaparegudes de la Direcció General de Memòria Democràtica. La documentació informava que havia mort a Badaüll, un barranc a prop de Llimiana. Tot i que la família no podrà recuperar el cos, tenen un indret on anar a recordar-lo i retre-li homenatge.
La mostra també documenta el cas de Joan Pinyol, l’oncle-avi del qual va morir durant la guerra a Lleida. La família creia que les restes del seu familiar eren a la fossa del municipi, i hi anaven a dipositar flors. L'any 2008, però, descobriren que fou traslladat el 1965 al Valle de los Caídos, sense que mai ningú els informés d'aquesta circumstància. En Joan Pinyol ha iniciat una lluita personal i judicial per tal de poder exhumar les restes del seu oncle-avi del Valle de los Caídos.
Un tercer testimoni representatiu és el de Montserrat Giné, que ha lluitat perquè la fossa comuna on foren enterrats els represaliats pel franquisme a Tarragona, afusellats, fos dignificada. La Montserrat és la portaveu de l'associació que van crear per aconseguir aquest objectiu, i la fossa fou dignificada l'any 2009.

Àmbit 9. El laboratori
La feina d’identificació de les restes de les fosses comunes es fa al laboratori, tant si ja es té un possible diagnòstic, que caldrà corroborar, com si encara no s’han trobat evidències per fer una identificació. Les restes es netegen, reconstrueixen i analitzen.