Lleida, primera ciutat que recorda junts els morts dels dos bàndos de la Guerra Civil després de l'entrada en vigor del reglament de fosses

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, han presidit avui l’acte de dignificació de les fosses comunes del cementiri de Lleida i l’homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil.

Després d’un recorregut per les fosses del cementiri, ara senyalitzades i dignificades gràcies a un projecte de l’ajuntament i el Memorial Democràtic de la Generalitat, tots dos han realitzat una ofrena floral  a la fossa on estan enterrades les víctimes del bombardeig del Liceu.  En l'acte també ha intervingut la catedràtica de la Universitat de Lleida i responsable del projecte històric, Conxita Mir. També hi han participat a l’acte la Directora General de Memòria Democràtica de la Generalitat, M.Jesús Bono i el director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Pere Blasco.

"L'acte d'avui és un acte important perquè recull tota una simbologia de respecte per les persones i honora a les vícitmes de la Guerra Civil, i torna la dignitat i la identitat a totes aquelles persones que van morir en circumstàncies tràgiques", ha destacat l'alcalde de Lleida Àngel Ros. El paer en cap també ha posat de relleu el fet que Lleida "és la primera ciutat que, després de l'aprovació de la llei de fosses, homenatja tots els morts víctimes de la Guerra Civil, independentment del bàndol en què van militar , la ideologia o les causes de la seva mort". Arxiu de so Àngel Ros.

Per la seva banda, la catedràtica Conxita Mir ha detallat en la seva intervenció la tasca investigadora que s'ha dut a terme per identificar les víctimes enterrades a les quatre fosses del cementiri de Lleida, que té com a singularitat el fet que en un petit espai com els departaments de Sant Josep i Sant Miquel "hi ha el resultat de la violència de la Guerra Civil".

El conseller Joan Saura per la seva banda ha destacat que l'homenatge d'avui ha estat possible perquè el Parlament ha fet la llei de memorial i fosses que ho ha permès: "Catalunya és l'única comunitat en l'estat espanyol que té una llei de fosses on l'administració catalana es fa càrrec de la dignifícació i senyalització de fosses i, si és necessari, de l'exhumació". El conseller ha explicat que segons el cens de fosses de Catalunya n'hi ha localitzades 179, de les quals 64 són a la circumscripció de Lleida i 29 a l'alt pirineu.

Dignificació de les fosses del cementiri de Lleida
L’actuació projectada per l’ajuntament, el Memorial i la Universitat de Lleida, consta de diverses actuacions de senyalització (2 faristols i 2 cartelleres) i dignificació:

1. A la fossa on es troben enterrades bona part de les víctimes de la violència revolucionària que tingué lloc entre 1936 i 1938, des d’avui es poden llegir els noms de les 500 persones que hi van ser inhumades.

Una cartellera al Departament de Sant Josep explica que el moment més tràgic va ser l’estiu i la tardor de 1936, però també es van produir morts durant l’any 1937 i 1938. En les primeres setmanes van haver assassinats en ple carrer, en camins i cunetes. En un mes es van produir quatre execucions massives d’empresonats: al camp escolar, al camp de Mart i dos al cementiri. Bona part de les més de 500 víctimes documentades van ser enterrades en la fossa del cementiri. La majoria eren de la ciutat de Lleida, tot i que també van ser-hi afusellats veïns de localitats properes i militars o sacerdots d’altres punts de l’Estat. Després de la guerra, les autoritats franquistes van desenvolupar una intensa política de memòria i homenatge als seus màrtirs: l’any 1941 es va inaugurar un monument format per un obelisc amb una gran creu a la tàpia on van tenir lloc aquests afusellaments i el 1954 un gran mausoleu sobre la fossa.

2. Un mur amb 500 noms gravats i els seus municipis de procedència recorda també des d’avui les víctimes de la repressió franquista, inhumades en una segona fossa.

Un faristol situal al carrer Almeria també explica que a primers de gener de 1939, completada l’ocupació de la ciutat de Lleida, soldats i civils víctimes de les adversitats de postguerra i de la repressió franquista, van començar a ser enterrats en les diverses fosses comunes obertes al cementiri municipal. A la tàpia de l’originari Departament de Sant Cristòfol, van ser afusellades (entre 1939 i 1945) centenars de persones, sotmeses a consell de guerra per haver-se significat en favor de la República.

3.També s’ha dignificat amb un monòlit la fossa que acull una part important de les víctimes del bombardeig feixista del 2 de novembre de 1937 sobre Lleida.

D’aquesta acció en van resultar uns 250 morts, entre ells una cinquantena de víctimes procedents de les aules del Liceu Escolar. Entre el 27 de març de 1938 i l’ocupació franquista, la ciutat tornaria a patir una nova sèrie de bombardejos que van produir fins a 400 noves víctimes.

4. Un monòlit recorda des d’avui les víctimes civils i militars dels dos bàndols.

Des d’avui, una cartellera gran al departament de Sant Miquel també relata la història de les 4 grans fosses del cementiri: la que acull les despulles de víctimes de la repressió franquista, la que acull víctimes de la violència revolucionària, la fossa on van ser inhumats els morts en els bombardejos i la gran fossa militar que va acollir centenars de soldats dels dos exèrcits, morts al front o per ferides. L’any 1965, després de les exhumacions realitzades per traslladar 502 despulles al Valle de los Caídos, en compliment de les ordres de Franco, l’espai va esdevenir una zona verda que persisteix avui dia.

El cementiri de Lleida s’integra a la Xarxa d’Espais de Memòria
Gràcies a la senyalització de les fosses del cementiri, aquests espais s’integren a la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya que impulsa el Memorial Democràtic. Es tracta d’una xarxa que ja inclou més de 70 rutes, centres d’interpretació i vestigis de la II República, la guerra i la lluita antifranquista que han estat recuperats i senyalitzats.

El cementiri de Lleida passa a forma part de la xarxa amb una itinerari de memòria que recorre les fosses del cementiri, els llocs per on s’introduïen les víctimes d’un i altre bàndol i els punts on es cometien les execucions.

Aplicació de la Llei de Fosses
L’actuació a les fosses del cementiri de Lleida s’emmarca en l’aplicació de la Llei de Fosses, un text pioner a tot l’Estat, que preveu, entre altres actuacions, la dignificació i senyalització de les fosses de Catalunya i la seva integració en la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya que impulsa el Memorial Democràtic.

En aplicació de la llei, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) ha impulsat una quinzena de dignificacions de fosses comunes arreu de Catalunya i d’aquí a 10 dies dignificarà la del cementiri de Girona. A banda, continua treballant per ampliar el mapa de fosses de Catalunya, que identifica 179 fosses a tot el país (64 a la demarcació de Lleida i 20 a l’Alt Pirineu i Aran).