Commemoració de la Història del Castell del Rei - La Suda

L’alcalde i president del Consorci de la Seu Vella, Àngel Ros, i el conseller de Cultura Ferran Mascarell, vicepresident del consorci, han encapçalat avui l’acte de Commemoració de la Història del Castell del Rei-La Suda amb la presència de l’arquebisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, Monsenyor Joan Enric Vives, el Síndic d’Aran, Francesc Boya, i el cap del govern d’Andorra, Jaume Bartomeu. L’acte es realitza amb motiu de la recent obertura al públic del monument.

En el seu parlament, el paer en cap ha incidit en què aquest acte ha estat possible gràcies a la col·laboració institucional entre l’Estat, la Generalitat i la Paeria, i ha explicat que aquest acte permet explicar la història de Lleida, Catalunya i bona part de la Mediterrània. Després de fer un ampli agraïment a tots els qui han fet possible la recuperació de la Suda i els diferents espais del Turó de la Seu Vella, Àngel Ros ha comentat que aquest acte “ha estat inspirat en, segons ha batejat el mateix alcalde, “les converses de l’Aran” amb el síndic Francesc Boya, l’arquebisbe i el mossèn Mauri. Per a Ros, el d’avui ha estat un acte d’identitat, un pilar bàsic per a l’autoestima dels lleidatans i d’estima mútua entre els territoris de Lleida i Catalunya, Andorra i l’Aran.

Per la seva part el conseller Mascarell ha manifestat que era emocionat sentir la llarga història que unia tots els presents. Ha afegit que mirar el futur és entendre tot el que ha succeït abans i que avui “es reafirma la centralitat de Lleida i els vincles històrics i culturals” entre el territori català, Andorra i la Vall d’Aran.

En l’acte d’avui s’han commemorat els rellevants fets històrics que ha acollit el Castell del Rei – La Suda, que un cop finalitzades les jornades de portes obertes s’obrirà al públic amb el calendari de visites ordinari el proper dimarts. El Castell del Rei està situat a la part més alta del turó i de la ciutat de Lleida, la Roca Sobirana. Fou palau i residència dels reis en les seves estades a Lleida a l’Edat Mitjana. Popular s’ha conegut com a La Suda, un paraula d’origen àrab que significa obra forta i lloc de poder polític i militar, recuperat aquest concepte pels historiadors a finals del XIX fa referència a la fortalesa andalusina construïda durant el segle IX al mateix lloc que ocuparia el castell.

La commemoració històrica ha estat amenitzada amb el Ball de respecte a càrrec dels Gegants de Lleida i l’actuació de la Colha de Santa Maria de Mijaran.

El castell del Rei es va construir en diferents etapes entre finals del s. XII i XIV i estava configurat en quatre naus a l’entorn d’un pati central, acollint els diferents àmbits de reunió, culte, residència i defensa. En aquells moments la construcció era l’edifici civil més important de Lleida i també un destacat centre de decisió política de la corona aragonesa.

S’ha conservat la nau sud-est o sala noble. La resta de l’edifici va desaparèixer en el decurs de les diferents guerres d’abast europeu que a partir del s.XVII van assolar la ciutat. Convertit en caserna militar des de 1640, l’explosió d’un polvorí a la guerra de Napoleó va enderrocar-ne les parts nord i est i l’any 1936 va explotar l’ala de ponent, deixant molt malmesa la resta.

La sala noble
Fou construïda entre finals del s.XII i començaments del x.XIII, originalment estava coberta per un sostre de fusta i poc després s’hi van aixecar voltes de creueria, de les qual són visibles les mènsules i l’arrencada dels nervis. Aquesta sala estava destinada a sala de recepcions i Corts. El pes de Lleida en la política dels Reis d’Aragó i l’emplaçament estratègic de la ciutat en relació als territoris de la Corona, la van convertir en un lloc decisiu. En aquesta sala, el rei, els nobles, els eclesiàstics i els representants de les ciutats pactaven els seus acords i decidien el seu destí comú. A partir de 1640, com la resta del castell, es destina a caserna militar i aquest ús es perllongarà fins l’any 1948. Les emprentes d’aquesta estada encara són visibles en la compartimentació en dos pisos i les pintures que legionaris marroquins van deixar en un dels murs durant la guerra.

Fets històrics destacats

Al Segle IX l’antiga alcassaba andalusina, la Suda, havia estat construïda al segle IX, l’any 883, per la dinastia dels Banu Qasi i jugarà un paper important en la política dels segles posteriors. L’equilibri de poders durant el període taifa i la relació amb els comtats cristians veïns el converteix en un indret cabdal d’aquells segles.
Hisham ben Muhàmmad o Hisham III, ÇáãÚÊÏ ÈÇááå” åÔÇã Èä ãÍãÏ
Còrdova, 975 – Lleida 1036. L’últim califa de Còrdova (1027-1031), el dotzè, potser el darrer dels Omeies a occident, es refugià a Lleida al final de la seva vida (1031-36). Suposem que va viure al Castell, acollit per la cort del noble Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud, caid de Madina Larida. Lleida era una ciutat important de la marca superior d’Al- Àndalus, frontera amb els comtats cristians.
El casament de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó

El Rei Ramir I d’Aragó, el monjo, va prometre la seva filla i hereva, la princesa Peronella al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El compromís s’havia signat a Barbastre el 1137. Quan el comte, juntament amb Ermengol VI d’Urgell conquereix la ciutat l’any 1149, és arribat el moment del casament, (i Peronella ja té l’edat de casar-se). Les noces, les festes, l’inici de la confederació catalano–aragonesa i d’una nova dinastia reial té lloc a Lleida, en aquest Turó, l’any 1150.

El jurament a Jaume I

L’any 1214, el fill de Pere I i de Maria de Montpeller, retorna al Principat i rep, a Lleida, a la mateixa sala que encara es conserva a la Roca Sobirana, el jurament dels cavallers catalans i aragonesos que el coronen rei amb el nom de Jaume I. L’infant, de tan sols sis anys i protegit aleshores pels templers, comença un llarg regnat de més de 60 anys, i esdevé “el Rei que Lleida té”, a més de passar a la història com a Conqueridor.

Jaume I concedí a Lleida diversos privilegis, com la constitució de la Paeria, la Fira de Sant Miquel i altres avantatges que permeteren la puixança política, comercial i econòmica de la ciutat. Lleida acompanyà al rei amb fidelitat i valentia en les seves conquestes i en la repoblació dels nous territoris, especialment a València.

El Pariatge d’Andorra

És el Conveni signat a Lleida el 1278 (8 de setembre) entre el Bisbe d’Urgell (Pere Urtx) i el comte Roger Bernat III de Foix, promogut i patrocinat pel rei Pere II de Catalunya i Aragó. Obtingué l’aprovació del Papa Martí IV (1282) i es va completar amb una sentència arbitral de 1288.

El Pariatge o acte de paritat ha estat considerat el punt d’arrencada del règim polític d’Andorra i el seu fonament jurídic. El pariatge posa pau a les disputes que es van mantenir tot el segle XIII i resol la dependència d’Andorra i les valls de la Valira tant del bisbe d’Urgell com del comte de Foix (després Bearn, Navarra i la corona de França).

Jaume II, la Universitat de Lleida, les corts

Un fet destacat del regnat de Jaume II fou la creació de la primera Universitat de la Corona d’Aragó, la única durant molt de temps. Havent aconseguit el permís del papa l’any 1297 i atenent l’interès i la demanda dels paers de Lleida es creava l’any 1300 l’Estudi General.

El privilegi, signat a Saragossa, referma el paper de la ciutat entre els territoris del regne. Igualment el 1300, i en el mateix sentit, es va decidir celebrar Corts cada any, un any a Barcelona i un altre a Lleida. La proposta no es va complir però és prou significativa.

Les Corts generals del Principat de Catalunya o cort solemne era una assemblea extraordinària convocada pel Rei amb participació de diferents braços i estaments per prendre acords i legislar. A Lleida se’n celebraren diverses: 1242 i 1257 (Jaume I), 1300-1301 (Jaume II), 1364, 1375 (Pere III), 1440 (Alfons IV), 1459, 1460 (Joan II),

La Querimònia de la Vall d’Aran

Privilegi concedit des de Lleida l’any 1313 pel rei Jaume II que retorna la Vall d’Aran a la corona, després d’un llarg litigi amb França i el rei de Mallorca. Mitjançant una compilació escrita de costums i usos consuetudinaris, assegura el domini de la vall i a la vegada recompensa l’adhesió dels aranesos amb nous privilegis.

Recull, a més, franquesa per censals, donacions, dots, successions, etc... lliures de tota servitud reial a canvi del pagament d’un únic tribut al rei per veí, consistent en una mida de blat l’any (dit galin del rei, per tal com equivalia a un galin o setena part d’una quartera aranesa). La Querimònia fou confirmada per tots els monarques de la corona catalano-aragonesa i pels reis d’Espanya de la casa de Borbó fins a Ferran VII i Isabel II.

El Partenó d’Atenes

El rei Pere III el Cerimoniós va signar a Lleida, l’any 1380 un dels documents més interessants i significatius de l’ocupació catalana d’Atenes. Assigna una dotzena de ballesters per a la protecció de Santa Maria de Cetines, l’església que ocupava l’antic temple d’Atenea, perquè, com diu el rei “és la pus richa joia qui al món sia, e tal que entre tots els reis de cristians envides la porien fer semblant”. Els almogàvers catalans no van saquejar el Partenó com havien fet o farien altres exèrcits i nacions, si no que el van protegir.

L’apreciació estètica, la primera des de l’antigor clàssica, ha merescut una placa de marbre a l’Acròpoli amb aquesta cita en diversos idiomes, iniciativa de l’Institut Cervantes de la capital grega.

Palau i Castell. Altres residències reials

En diferents moments al llarg del segle XIV es fan millores al Castell. Els grans constructors del Palau Reial com Pere el Gran, Jaume II, Pere el Cerimoniós, embelliren les dependències del castell de Lleida i en van reforçar les seves defenses, especialment en moments de crisi com la Guerra dels dos Peres i més tard en la guerra civil contra Joan II.

A partir del segle XV el rei ja no residia al Castell quan venia a Lleida. S’estava sovint al palau del bisbe o en algun casal o convent, amb més comoditats que a l’antic castell. A vegades els reis demanaven d’hostatjar-hi algun parent o algun noble mentre era estudiant a Lleida, com feu Martí I l’humà a favor de Pere de Cardona. El canvi dinàstic amb els Trastàmara també va suposar un canvi d’època i costums i ja difícilment hi tornaren a residir.

Jaume d’Urgell

El comte Jaume d’Urgell, pretendent a la Corona derrotat pel compromís de Casp presentà batalla a Ferran d’Antequera, però havent deixat el feu de Balaguer, va ser empresonat a Lleida, al castell, i tancat després a Xàtiva on va morir.

La presó del Príncep de Viana

La decisió de Joan II d’empresonar el seu fill Carles de Viana, convocat a corts a Lleida precisament per fer les paus, va comportar una gran ofensa als drets, consuetuds i compromisos del Rei amb la ciutat i els seus súbdits. Encara que no quedi ben documentat, popularment s’ha dit que el príncep romangué tancat al Castell, en un fet que va suposar l’espurna definitiva que encengué la Guerra civil de 1460, amb un important setge el 1464.

Castell i Caserna. La façana nord-nordest

A partir de 1640, amb la guerra dels Segadors, canvia la fesomia del Turó on es construeix una fortificació moderna. El castell del rei esdevé caserna, molt abans que la resta del Turó, i al seu entorn s’enderroca el barri medieval. El Castell resistirà els setges de 1646 (de Santa Cecília) i de 1647.

La Guerra de Successió i la caiguda de Lleida el 1707 comporten una gran activitat constructiva (Louvigny). L’any 1734, mentre la Seu i el castell es dividien en pisos per allotjar la tropa, polvorins, o magatzems d’armes, s’enderroca tota la nau nord-nordest per a bastir-hi troneres i armar la roca sobirana.

El Polvorí

1812. En mig de la guerra declarada a Napoleó i els intents de conquesta de Lleida, explota un gran dipòsit de munició, un polvorí. Destrossa més de mig castell, bona part del barri de Magdalena i també un dels àbsis de la Seu

Monument dissortat

El segle XX comença amb reformes arreu. Arribant el 1926 l’exèrcit decideix desmuntar les voltes de creueria que cobrien la sala noble, atès que amenaçava ruïna. Malgrat tot, l’any 1931, el Castell es declara monument nacional.

La Guerra Civil i la postguerra

El 1936 esclata el polvorí i cau l’ala de ponent de l’edifici que també patirà l’efecte d’alguns bombardeigs en el curs de la guerra i el front. Acabada la guerra s’allotgen al castell les tropes regulars mores del Marroc, que hi van deixar un mural pintat. L’exèrcit deixarà el Turó l’any 1948 i a la roca sobirana s’hi faran només guàrdies esporàdiques

L’abandó

L’any 1973 s’ensorra la torre de l’angle oest, que havia quedat descalçada. Es refà entre 1974 i 1981 (arquitecte: Guillem Sàez). El 1976 es recalcen els basaments de la torre central.

Treballs i arqueologia

L’any 1979 s’acondiciona la coberta i l’interior per muntar una exposició de patrimoni. L’Ateneu popular de Ponent hi fa una visita reivindicativa amb Josep Lladonosa i se’n reclama la recuperació. L’any 1986 s’inicia una important sèrie d’excavacions arqueològiques que reescriuran la importància de l’edifici, gràcies a l’esforç de l’equip d’arqueòlegs de l’Ajuntament de Lleida.

Recuperació

Més tard, i en el marc del nou Pla especial del Turó (1994) es va decidir instal•lar-hi un Centre d’Interpretació del propi monument i del conjunt del Turó i comencen les obres a càrrec de l’Ajuntament (les fases prèvies de consolidació del talús), d’un Conveni entre la Generalitat (Departament de Cultura) i l’Ajuntament i les aportacions del Ministeri de Comerç i Turisme i dels recents plans d’ocupació de l’Estat.

Consorci

Des de la constitució del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida, l’obertura de la Suda és (amb el parc del nord) la confirmació de la nova etapa en la qual el conjunt monumental és un tot amb catedral, castell, parc urbà i zona de lleure.

Una inversió de prop de 3M€

La rehabilitació de la Suda ha suposat una inversió total de 2.880.000 euros provinents de diferents administracions i entitats:
- 1,1 milions d’euros per a la restauració que ha realitzat Dragados i que compta amb la subvenció del Ministeri Indústria, Turisme i Comerç
- 1,5 milions d’euros que han aportat a parts iguals la Paeria i la Generalitat destinats a la consolidació de talussos, l’arranjament del pati nord del castell, la urbanització i acabats pati del Castell i la consolidació estructural del Castell.
- 120.000 € destinats al Centre d’Interpretació (Territori 24)
- 160.000 € destinats a la millora dels accessos SUDA, realitzats en l’aplicació del FEOSL Ecolleida

Èxit de les jornades de portes obertes

El Castell del Rei, conegut popularment per la Suda, es va obrir al públic el passat dia 26 de març un cop finalitzades les obres de restauració. Aquest fou el primer cap de setmana de portes obertes al monument, unes jornades que havien de finalitzar el passat cap de setmana però que davant la massiva resposta ciutadana (l’han visitat 13.284 persones fins el diumenge passat), han finalitzat aquest cap de setmana del 16 i 17 d’abril.