25 persones recorren l’itinerari històric del Canal de Pinyana

25 persones han participat aquest matí en l’itinerari històric del Canal de Pinyana, organitzat pel Museu de l’Aigua. Aquesta activitat ha permès conèixer d’on procedeix l’aigua potable que abasteix la ciutat, visualitzant el recorregut del canal i l’impacte en el territori.

L’itinerari ha sortit de Lleida per dirigir-se al terme de Castillonroi, on es troba el pantà de Santa Anna, on s’ha visitat l’Assut del Canal, la Casa del Clor i la Cas de l’Aigua. Després, s’ha tornat a Lleida per anar al Dipòsit del Pla de l’Aigua.

Canal de Pinyana

El canal de Pinyana és el més antic dels regadius comunitaris en actiu existents avui en dia a Catalunya. Els seus orígens es remunten a la reconquesta, quan el comte Ramon Berenguer IV dóna a la vila d’Almenar la carta de població, document del 1147, conservat fins avui i que es coneix amb el nom de La pell d’Almenar. Dins dels drets atorgats, hi ha l’ús de l’aigua del Noguera Ribagorçana per regar les terres del terme. Aquesta sèquia d’Almenar inicial serà allargada al segle XII per Pere Cavasèquies i controlada a partir de l’any 1213 per la Paeria, que n’esdevindrà propietària. Al segle XV la captació d’aigües es trasllada a l’emplaçament actual, al paratge conegut com Pinyana, d’on el canal prendrà el nom, mitjançant un assut i un túnel excavat a la roca per protegir el principi del canal de les riuades.

Des de ben antic, el canal ha tingut diversos usos, a banda del regadiu. D’una banda, ha servit per abastir d’aigua potable diversos pobles i la mateixa ciutat de Lleida. De l’altra, s’ha aprofitat la força de les seves aigües per moure diverses indústries, com molins fariners, d’oli i paperers, després industrialitzats, centrals hidroelèctriques, fàbriques d’aiguardent, colònies tèxtils o teuleries.