Google celebra el 144è aniversari del naixement d’Enric Granados

El compositor i pianista lleidatà Enric Granados apareix avui com a imatge central de Google, amb motiu del 144è aniversari del seu naixement. És la primera vegada que el buscador més utilitzat d’internet utilitza la imatge d'un artista lleidatà en el seu logotip.

El tradicional logotip de Google canvia, a vegades, per un que faci referència a un determinat esdeveniment especial, com per exemple aniversaris de personatges coneguts arreu del món, o commemoracions d’esdeveniments històrics importants. El primer Google Doodle que va aparèixer a la pàgina principal del motor de cerca va ser Burning Man el 30 d’agost de 1998.

Més informació sobre els doodles publicats a http://www.google.com/logos/

Biografia d’Enric Granados

Enric Grandos (Lleida, 27 de juliol de 1867 - en mar, 24 de març de 1916) és un dels compositors i pianistes espanyols més coneguts a nivell internacional. És conegut per la seva obra pianística, especialment per a la suite Goyescas (1911), en la que va basar també la òpera del mateix nom.

Del 1887 al 1889 va residir a París, on va ampliar la formació amb Charles Bériot i on va conèixer el pianista català Ricard Viñes. Va tornar a Barcelona el 1889, on va iniciar la seva activitat com a compositor i l'any següent com a pianista. El 1899 va fundar la Societat de Concerts Clàssics, i el 1901 l'Acadèmia Granados, on va ensenyar la seva notable tècnica pianística. A partir del 1905 col•laborà, entre altres artistes, amb Pau Casals, Jacques Thibaud, Joaquim Malats i Camille Saint-Saëns. El 19110 va estrenar Goyescas, per a piano (la seva obra mestra), a Barcelona, i el 1914 a la sala Pleyel de París, on va obtenir un gran èxit. Granados va morir tornant d'un viatge a Nova York, on havia anat, juntament amb la seva dona, a l'estrena de la versió escènica de Goyescas (1916), a la Metropolitan Opera de Nova York.

Granados va escriure per al teatre la sarsuela María del Carmen, de Josep Feliu i Codina (estrenada a Madrid el 1898), i les obres líriques, amb text d'Apel•les Mestres, Picarol (1901), Follet (1903), Gaziel (1906) i Liliana (1911). També va escriure música per a Miel de la Alcarria, del mateix escriptor. La seva producció simfònica comprèn Tres danzas españolas (1892), el poema La Divina Comedia, amb ressonàncies de Liszt (1908), diferents suites, La nit del mort i Elisenda, per a piano i orquestra (1912). El camp de predilecció de Granados va ser el piano, instrument al qual se sentia íntimament vinculat i per al qual va escriure, entre altres, Doce danzas españolas, Siete Valses poéticos, Seis escenas románticas, Capricho español i Allegro de concierto. Per a cant i piano compongué Colección de canciones amatorias, Colección de tonadillas i La maja dolorosa. També és autor de música de cambra, entre la qual destaca el Quintet per a piano (1895), en sol menor. Tres de les seves Danzas españolas foren orquestrades per Joan Lamote de Grignon (1912).