Lleida premia Rafael Ferreruela amb el seu guardó més internacional

Rafael Ferreruela ha estat el guanyador del Premi Internacional Ciutat de Lleida 2012, el guardó instituït per l'Ajuntament de Lleida amb l'objectiu de promoure la projecció internacional de Lleida i la seva àrea d’influència. Així, amb aquest premi es reconeix públicament i institucional la trajectòria de persones, institucions, empreses o entitats de la societat civil que hagin destacat per la seva aportació al coneixement o el ressò internacional de la ciutat i el seu entorn geogràfic a través de treballs dins dels àmbits acadèmic, científic, econòmic, social o cultural.

La presidenta del jurat del premi, la periodista Rosa Maria Calaf, ha exposat els motius que han portat al jurat a atorgar el premi a Rafael Ferreruela. Entre altres, “per la seva dilatada trajectòria dedicada a activitats humanitàries en l’àmbit de l’oftalmologia, en diversos països en desenvolupament, i també com a promotor de la Fundació Ferreruela Sanfeliu”.

Per la seva banda, el paer en cap ha remarcat que “la solidaritat és, també, una component fonamental de la capacitat d’internacionalització de Lleida”. “La projecció internacional de Lleida ve donada, en aquest cas, per una gran aportació a la solidaritat internacional”, ha afegit Àngel Ros. Inclou arxiu de so d’Àngel Ros.

Aquest premi internacional s’atorga anualment per l’Ajuntament de Lleida a qui un jurat format per persones de reconeguda trajectòria internacional decideixi prèvia presentació de candidatures. Rosa Maria Calaf, periodista i excorresponsal de TVE a la Xina, és la presidenta del Jurat, del qual també formen part el catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UDL, Albert Galinsoga, el President del Consell Català del Moviment Europeu, Lluis Maria de Puig, el President del Consell Social de la Universitat de Lleida, Ramon Roca, i la tinenta d’alcalde i responsable de Cooperació Territorial i Projecció Exterior, Montse Mínguez, entre altres. Enguany s’hi han presentat 6 propostes.

El 2009, la primera edició, el guardó va distingir el cardiòleg i professor emèrit de cirurgia cardiovascular i toràcica al Centre Mèdic de la Universitat de Loiola Stritch a Maywood, Illinois (EUA), Roc Pifarré Florejachs, per la seva trajectòria professional, ja que va ser pioner en les operacions coronàries i era reconegut com un dels millors cirurgians a escala mundial. Pel que fa al 2010, el premi va ser per la Universitat de Lleida, en reconeixement de la seva extensa trajectòria, la presència internacional d'alumnes lleidatans i lleidatanes, les publicacions internacionals realitzades pels docents de la universitat, la presència d'estudiants i personal investigador estranger a la universitat i els convenis signats amb altres universitats d’arreu del món, entre d'altres mèrits. L’any pasat, el guardó va ser per Custo Dalmau, per haver projectat la ciutat de Lleida arreu del món, i per la seva voluntat de continuar fent-ho.

El premi
El guardó consisteix en una reproducció del “Bronze d’Ascoli”, placa de bronze apareguda el 1909 a la localitat italiana d’Ascoli, que representa la vinculació del nostre territori amb l’exterior.

El Bronze, datat de l’any 89 aC, és un document legal oficial que reconeixia, en l’època romana, la concessió de la ciutadania romana a un grup de 30 cavallers indígenes hispans de la vall mitjana de l’Ebre que van participar en la guerra social italiana, l’anomenada batalla d’Ascoli. Entre aquests cavallers n’hi havia tres de les terres de Lleida, que apareixen al Bronze amb el seu nom escrit en llatí. Com a premi al valor demostrat en la participació a la batalla d’Ascoli, Gneu Pompeu Estrabó, pare de Pompeu Magne, va concedir la ciutadania romana a aquests guerrers, fet que implicava l’atorgament de drets a tot el territori de l’Imperi Romà, un ampli espai que comprenia gran part d’Europa, tot el nord d’Àfrica, Turquia i Egipte.

Aquesta peça és la primera mostra original existent que representa la vinculació del nostre territori amb l’exterior. Aquest és el document més antic on apareix, per primer cop, el nom en llatí de la nostra ciutat, Ilerda. És un dels textos més importants per a la història de la Hispania republicana.

Els cavallers que apareixen amb el seu nom al bronze eren nobles locals, de llocs dispersos de la regió de l’Ebre. El fet destacable és que tots tenien noms indígenes, excepte els ilerdenses, que tenien noms llatins, però la seva filiació indica que els pares tenien nom indígena. Els noms dels cavallers lleidatans eren Q. Octacilius. C. Cornelius i P. Fabius.

El text del Bronze va permetre evolucionar en el coneixement de la llengua Ibera, utilitzada en el nostre territori al llarg de varis segles, convertint l’antroponímia d’aquesta llengua en un dels aspectes més coneguts de la llengua íbera.