La Sala de la Pau del cementiri municipal estrena els nous vitralls

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat dels tinents d’alcalde, Marta Camps i Josep Presseguer, i del regidor de Salut Pública, Oriol Yuguero, ha assistit aquest divendres a l’estrena dels nous vitralls que llueixen a la Sala de la Pau del cementiri municipal. Aquesta actuació, que correspon a la segona fase de les  obres i que compta amb un pressupost de 57.000 euros, ha consistit en fer els tancaments de la sala perquè pugui ser plenament operativa per tal d’acollir cerimònies i actes de qualsevol confessió religiosa, com ha explicat el paer en cap (arxiu de so 1)

L'autor dels vitralls és Pere Valldepérez, un dels vitrallers amb més ressò internacional del nostre país. Va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona fundada el 1929. Després d'obtenir diversos premis d'àmbit nacional i internacional va establir-se a la ciutat comtal l'any 1975 i des del 1989 és professor de l'Escola Massana. Entre la seva obra destaca el disseny de 130 metres quadrats de vidre gravat a l'àcid per al Saló Gaudí de l'Aeroport de Barcelona, projectat per Òscar Tusquets; tres vitralls, dissenyats pel pintor Àngel Jové, per a la Universitat de Lleida; la làmpada-claraboia de 200 metres quadrats per a l'auditori de Las Palmas de Gran Canaria, també d'Òscar Tusquets i Guillén (Barcelona, 1941); i el vitrall de la rosassa de la Catedral de Tortosa. Ha dut a terme restauracions de vitralls arreu d'Espanya destacant especialment la ciutat de Barcelona: Palau de la Música Catalana i la basílica de Santa María del Mar.

La Sala de la Pau compta amb una sala de 165 metres quadrats, amb 100 seients i un aforament de 160 persones per destinar-la a usos múltiples relacionats amb els ritus funeraris. La Sala de la Pau, un espai volumètric situat just a l’entrada del cementiri pel carrer Francesc Bordalba, s’ha construït amb l’objectiu d’aconseguir un espai neutre, diàfan i simbòlic a partir de formes geomètriques simples, ja que la sala està feta a partir de quatre pilastres que suporten una llosa lleugera quadrada i plegada en diagonal i col·locada sobre l’eix de la composició arquitectònica definida per la porta i el porxo d’accés al departament de Sant Crist.

En total, hi ha una superfície de 267 metres quadrats. Els nínxols capella estan encarats cap a l’exterior, de manera que donen una forma octogonal de tancament interior i permeten obtenir una superfície diàfana a l’interior de la sala. Hi ha 8 edificis amb un total de 30 nínxols capella, vuit dels quals disposen de dos receptacles independents i una ossera cada un d’ells.

També es va instal·lar nou enllumenat ornamental amb projectors encarats a la sota coberta de la sala polivalent, combinats amb llums rasants de senyalització dels accessos i llums ornamentals de posició. També es va urbanitzar les voreres i espais annexes dins de l’àmbit d’actuació.

Presentació del llibre Panteons i tombes del cementiri de Lleida

En aquest mateix escenari, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit la presentació del llibre Panteons i tombes del Cementiri de Lleida, el Catàleg historicoartístic del Departament de Sant Anastasi que ha elaborat el Departament de Salut Pública de l'Ajuntament de Lleida.

Ros ha explicat Es tracta d’un catàleg que conté un seguit de conceptes que pertanyen a la descripció formal de l’element funerari, l’anàlisi estilístic i artístic de la construcció, així com l’anàlisi i interpretació del fet històric que comportà la seva construcció i ús (arxiu de so 2). D’aquesta forma, els 170 panteons existents al Departament de Sant Anastasi (el més antic del cementiri) s’han recollit en un Catàleg Historicoartístic. Un llibre que s’elabora amb motiu del 200 aniversari de la inauguració del departament l' any 1812. S’ha fet una gran tasca de recerca bibliogràfica i de documentació per conèixer en profunditat l’estructura de tots els panteons, les tombes i les sepultures de cadascuna de les quatre illes que en formen part.

Les dues èpoques mes prolífiques amb la construcció de panteons i tombes al Departament han coincidit amb èpoques de creixement de la ciutat i estan compreses entre els períodes 1879-1913i 1970-1982. El panteó destacable mes antic del Departament es de 1858 va ser dissenyat pel mestre d' obra italià: Felipe Casoni (Illa 3 núm. 21). Altres arquitectes destacats són Francesc de Paula Morera i Gatell de Lleida  (Illa 1 núm. 5), Francesc Lamolla de Lleida (Illa 4 núm. 10), Celestí Capmany de BCN (Illa 2 núm.1) (Illa 3 núm. 11) i Julio de Saracíbar (Illa 2 núm 9). Pel que fa als escultors, els més destacats són: Vives i Albareda de BCN (illa 2 núm.1) (illa 4 núm. 22), Tomas Altuna de S. Sebastiá (Illa 2 núm. 8), Leandre Cristòfol de Lleida (illa 4 núm. 9 ), F. Bechini de BCN ( Illa 4 núm. 10 ), Victor Pallarés i Caballé de Lleida (Illa 1 núm. 13 i 17) (Illa 3 núm. 17 i 20), R. Elias (Illa 3 núm. 19), Valentí Duarte (Illa 1 núm. 25 ), C. Capdevila -forja- (Illa 1 núm. 4).