La Paeria lliura les claus de 10 habitatges de lloguer social al Centre Històric
L’oficina municipal per a persones amb problemes de pagament de la hipoteca o del lloguer de la seva vivenda habitual, que va obrir a finals de gener, ha atès 213 famílies i ha resolt 58 casos
L’oficina municipal per a persones amb problemes de pagament de la hipoteca o del lloguer de la seva vivenda habitual, que va obrir a finals de gener, ha atès 213 famílies i ha resolt 58 casos
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat dels tinents d’alcalde, Marta Camps i Josep Presseguer, ha presidit l’acte de lliurament de les claus als adjudicataris de 10 pisos de lloguer social al Centre Històric, construïts per l’Empresa Municipal d’Urbanisme. En concret, es tracta dels 8 habitatges ubicats a l’edifici annex al convent de Santa Clara, al carrer Nou núm. 3, i 2 més situats a l’immoble del carrer Lluís Besa 6-8. (arxiu de so 1 de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros).
A l’edifici annex al convent de Santa Clara, que també acull la seu dels Castellers de Lleida, es van construir recentment aquests 8 habitatges de lloguer social, promoguts per l’EMU, dels quals set són de 2 dormitoris amb una superfície útil d'entre 58 i 68 m2 i un és d'1 dormitori amb una superfície útil de 44 m2. Els habitatges també disposen d'una sala i una coberta accessible comunitàries.
Així mateix, les dues vivendes de l’edifici del carrer Lluís Besa 6-8 tenen una superfície d’uns 35 metres quadrats útils i s’emmarquen dins d’una promoció d’un total de sis habitatges de protecció oficial, que va ser dissenyada pel gabinet d’arquitectura Labox i promoguda per l’EMU. És un edifici plurifamiliar de tres plantes, una escala i ascensor independents, amb una planta coberta on es troben les plaques solars tèrmiques i unes plaques col·lectores solars.
Els adjudicataris d’aquests habitatges, que es destinaran a residència habitual i permanent de l’arrendatari, signaran contractes de lloguer a 5 anys, renovables, a un preu de lloguer que va entre els 115-250 €. Els requisits que han hagut de complir per optar a una d’aquestes vivendes són que no han de ser titulars de cap altre habitatge i signar una declaració de responsabilitat conforme es destinarà l’habitatge a domicili permanent i habitual, així com els requisits d’ingressos de renda que exigeix la normativa d’habitatge per accedir a una vivenda de protecció oficial, que no poden ser superiors a 4,21 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència.
Les persones sol·licitants admeses que no han resultat adjudicatàries formaran part de la llista d’espera de la promoció, que s’ha ordenat per sorteig. La llista d’espera tindrà una vigència de 3 anys i servirà per cobrir les baixes que es puguin produir, primer entre les persones adjudicatàries seleccionades i després entre qualsevol promoció qualificada de lloguer del municipi de Lleida. Les persones que figurin a la llista d’espera hauran de continuar complint els requisits d’accés en el moment en què siguin cridats per a l’adjudicació.
58 casos de problemes de pagament de la hipoteca o lloguer resolts
Des que es va obrir l’oficina municipal (22 de gener del 2013) per a persones amb problemes de pagament de la hipoteca o del lloguer de la seva vivenda habitual, l’Ajuntament de Lleida ha atès 213 famílies, de les quals 101 han estat per problemes d’hipoteca, 103 per problemes amb el lloguer i 9 per altres casos. D’aquests 213 casos de famílies, s’han tancat 58 casos (25 relacionats amb hipoteca i 29 amb el lloguer). (arxiu de so 2 de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros).
Les solucions d’aquests casos tenen a veure amb l’adjudicació d’algun pis a través de la Mesa d’Emergències (Paeria-Generalitat), o bé destinant algun altra habitatge de la borsa de mediació de l’EMU o bé amb dació en pagament en 3 casos. També, negociant una rebaixa del preu amb el propietari actual.
Altres casos estan vinculats amb temes de disciplina urbanística, Adigsa, etc.
Cal recordar, a més, que l’Oficinal Local d’Habitatge forma part d’una xarxa de mediació per al lloguer social, que preveu que es puguin establir relacions públic-privades amb els intermediaris del mercat immobiliari local per fer polítiques socials d’habitatge. Aquesta xarxa de mediació té actualment 250 habitatges de lloguer social, dels quals 35 són propietat d’entitats bancàries i la resta, 215, són de particulars.
La xarxa de mediació social, que incorpora també la borsa d’habitatge jove, efectua la mediació entre propietaris i llogaters, així com donar informació dels objectius i avantatges a propietaris i sol·licitants d’aquest servei. A més, tramita els contractes i fa el seguiment de la bona utilització de l’habitatge i del control del pagament del lloguer.
A aquest servei s’hi suma els 232 habitatges que l’EMU té en propietat.