Tret de sortida a la candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

El Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida dóna el tret de sortida a la candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, després que hagi enllestit l’informe amb el qual el conjunt monumental iniciarà enguany el camí per aconseguir aquest reconeixement. Així ho ha anunciat l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en el decurs de la inauguració del nou campanar de la Seu Vella en què ha explicat que la memòria, que recull els valors patrimonials, arquitectònics, històrics, artístics i immaterials que s’associen amb el monument, es presentarà públicament aquest mes de gener.

A partir d’aleshores, ha afegit el paer en cap, es començarà amb un procés “que serà complex i que durarà anys ja que el Turó de la Seu Vella haurà de competir, primer, amb altres projectes catalans, després amb altres d’estatals i, finalment, europeus. (tall de veu 1). Per la seva banda, el secretari d’Estat de Cultura, José Maria Lassalle, que ha presidit l’acte, ha manifestat el compromís del govern per realitzar una bona candidatura.

Lassalle, acompanyat de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, així com de la Delegada del Govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, la subdelegada del Govern a Lleida, Imma Manso, i de la secretària general del Departament de Cultural de la Generalitat, Pilar Pifarré, ha estat l’encarregat d’inaugurar les obres de restauració del campanar de la Seu Vella, que ha suposat una inversió de 722.000 euros.

Ros ha destacat, a més, la col·laboració entre les diferents administracions per tirar endavant actuacions d’aquest tipus així com la important inversió que ha dut a terme el Consorci en els darrers anys amb prop de sis milions d’euros destinats a millorar tot el conjunt monumental, com per exemple la recuperació del Castell del Rei-la Suda, la restauració de muralles o el parc de Santa Cecília. (tall de veu 2)

El campanar té una alçada de seixanta metres i una escala cargolada amb dos-cents trenta-vuit graons. Es troba situat a l’angle sud-oest del claustre i fou erigit entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV. És de planta octogonal. La seva estructura exterior consta de dos cossos, un de molt alt i ample amb finestres que van guanyant protagonisme de forma progressiva i un de més petit i estret coronat per gablets. Pel que fa a la seva estructura interior, destaca la caixa d’escales i diferents plantes amb usos diversos. La planta baixa fou convertida en capella privada per la família Safont, mentre que les altres foren destinades per a la maquinària del rellotge i la ubicació de les campanes.

El deteriorament del material del campanar, sobretot de la torre, així com el risc de col·lapse que presentaven alguns dels pinacles del conjunt catedralici són algunes de les causes principals que feien necessària la seva intervenció. La restauració s’ha centrat en sis elements constructius:

• Les gàrgoles conservades a la terrassa superior, així com les gàrgoles més petites dels guardapols i les cobertes escultòriques dels pinacles i arcs.
• Els alers de les vuit façanes amb els murs i mènsules
• La cornisa que voreja tot el perímetre de la quarta planta
• Els pinacles coronats amb la coberta piramidal i l’arc
• El fris de la façana
• La terrassa de la quarta planta

Segons els documents antics, foren onze les campanes encarregades d’anunciar els dies de festa i els de dol, per bé que avui només se’n conserven dues, la Silvestra, de 1418, i la Mònica, de 1486, any en què també es mecanitzaren els sons horaris. Un conjunt de cinc campanes més, foses a mitjan segle XX, sonen plegades en festivitats assenyalades del nostre calendari. Els seus noms són Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima.