Més de 3.000 persones participen en la commemoració dels 150 anys del Camps Elisis

Lleida ha celebrat aquest diumenge els 150 anys dels Camps Elisis. El paer en cap, Àngel Ros, amb l’exalcalde Antoni Siurana, ha presidit els actes organitzats per commemorar aquesta efemèride i que han volgut compartir més de 3.000 persones durant el matí. L’alcalde Ros ha parlat dels tres segles que la ciutat ha viscut en els Camps Elisis, un jardí de tots. Un primer període, el segle XIX i el primer terç del XX, com a símbol de jardí romàntic. Als anys 60 del segle XIX, com a passeig obert i moder per a una ciutat que començava a deixar enrere les muralles. Va ser tot un fenomen social per la seva intensa vinculació amb la societat del moment. I el tercer període, amb la darrera reforma feta el 2007, que representa l’obertura definitiva del parc a la ciutat, obertura que avui vivim plegats i que és símbol del segle XXI.
En el seu parlament, Ros ha afirmat que els Camps Elisis van ser el símbol de l’època en què Lleida es va obrir a la modernitat, amb l’alcalde Manel Fuster, quan es van enderrocar les muralles i la ciutat va eixamplar els seus límits, es van crear serveis públics com l’enllumenat o quan el tren va arribar a la ciutat. Va seguir la segona meitat del segle passat, marcada pel desenvolupament industrial, en què els Camps Elisis es potencien com a espai d’exposició i de Fira, amb el Palau de Vidre, obra de l’enginyer municipal i amic nostre Josep M. Cots. L’arribada de la Democràcia va vertebrar la ciutat, enderrocant les muralles socials i culturals entre els barris de la ciutat. L’alcalde Siurana va ser protagonista de la cohesió de Lleida, superant aquestes barreres socials i urbanes, com en el segle XIX es van superar les muralles amb l'alcalde Fuster.

Els Camps Elisis van ser passeig, auditori teatral i musical i recinte on els lleidatans practicaven una de les modes de finals del segle XIX, que era passejar en bicicleta. Aquest espai ha acollit mítings amb polítics locals i d’àmbit català i espanyol. Hi han desfilat líders com Salmerón, Lerroux, Cambó, Macià, Companys i Azaña. De fet, una de les fotos que ha acompanyat l’acte ha estat una visita històrica de Manuel Azaña a Lleida, acompanyat de Lluís Companys, de Josep Tarradellas i de l’alcalde Salustià Estadella, l’any 1932.
Els Camps Elisis han estat escenari de cites culturals que formen part de la història de la ciutat. Una de les més significatives va ser el 1911, quan els pianistes lleidatans Ricard Viñes i Enric Granados oferiren en el teatre del parc el primer dels concerts conjunts que realitzaren a Lleida. Així, l’alcalde de Lleida ha assegurat que els Camps Elisis han representat un lloc de vida social, cultural i política.
Els records personals i famílies també formen part de la seva història. Els Camps Elisis van ser passeig, auditori teatral i musical i recinte on els lleidatans i les lleidatanes practicaven una de les modes de finals del segle XIX, que era passejar en bicicleta. 
L’alcalde Siurana també ha posat de manifest el sentiment de pertinença i de relació que els lleidatans mantenen amb aquest espai. Siurana ha recordat quan els Camps naixien el 1907 amb el desig del país de ser europeu, amb la nostàlgia de Paris, que era la ciutat de la llum i la il·lusió. Després s’ha referit a la riuada de 1982, quan l’espai es va inundar i a partir d’aquí es van expropiar i comprar les finques de Tarradells que van servir per ampliar els Camps Elisis, aconseguint un parc central d’una ciutat que aspira a ser una ciutat de progrés, com era París en aquell moment i com vol ser Lleida en l’Europa d’ara.
Com a record d’aquesta efemèride s’ha repartit als assistents un document que recorda la història i la significació del parc i que en destaca els principals racons, amb les explicacions que ha elaborat el catedràtic d’història de l’art i arquitecte, Frederic Vilà, juntament amb Esther Solé, historiadora de l’art. La portada del fulletó reprodueix una aquarel·la de Joaquim Ureña del seu últim llibre, Mirar Lleida. Aquesta aquarel·la porta per títol “Els Campos”, que és el nom amb què molts lleidatans es refereixen als Camps Elisis. També hi ha el dibuix de la glorieta, fet per Mariano Gomà.
El document que s’ha repartit (adjunt) hi ha imatges antigues, amb detalls sobre espais com el Cafè-Teatre, el quiosc de música, l’antic teatre municipal, el Palau de Vidre, el monument a l’alcalde Fuster, l’aquari o les fonts de les granotes, de la petxina i del Nen i l’oca.
L’alcalde Ros ha volgut agrair especialment a tots els qui han fet possible aquesta celebració, amb les diferents activitats:
-Tallers i jocs de l’Aula de Teatre i els personatges del Club Banyetes
-Taller de ball de Making Of
-Jocs de psicomotricitat d’Esports de l’Ajuntament
-Ruta amb cavall de la Manreana
-Circuit d’educació viària de la Guàrdia Urbana amb cotxe i moto
-Jocs d’enginy d’Afanoc
-Jocs en anglès de Kidsandus
-Unflables de Progesport i Serra de Prades
-Taller de maquillatge i globus de Plusfresc
-Jocs de fusta
-Punt de venda del conte d’El Banyetes i els Camps Elisis
-Photocall i punt d’informació del Club Banyetes
-Rua de mascotes, carro de música i Gegants de Lleida i del Grup Cultural Garrigues.
-Animació infantil amb Xip Xap
La Banda Municipal de Música ha estat una de les protagonistas de la festa amb el concert que ha fet en dues parts i en dos escenaris diferents, la glorieta i l’amfiteatre.