<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/21553>>.

Les noves rotondes de la N-II ja funcionen a ple rendiment

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit l'estrena d'aquesta important actuació que s'ha dut a terme a la intersecció de la Caparrella i la cruïlla d’accés a Butsènit i n'ha destacat la seva importància per a la seguretat per al trànsit, els veïns i veïnes, els equipaments comercials i educatius de la zona

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit l'estrena d'aquesta important actuació que s'ha dut a terme a la intersecció de la Caparrella i la cruïlla d’accés a Butsènit i n'ha destacat la seva importància per a la seguretat per al trànsit, els veïns i veïnes, els equipaments comercials i educatius de la zona

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit l'estrena de les noves rotondes de la N-II, que ja funcionen a ple rendiment i que estan situades a la intersecció de la Caparella i a la cruïlla d'accés a Butsènit. A la visita també han assistit la primera tinent d'alcalde i regidora d'Urbanisme, Marta Camps, i el regidor de Medi Ambient i Horta, Josep Barberà, així com nombrosos representants veïnals de l'Horta i de comerciants de la zona del polígon de la Creu del Batlle.

Es tracta, per una banda, de la rotonda situada a la intersecció de la N-II amb el camí de la Caparrella (punt quilomètric 458+890) i, per l’altra, la glorieta ubicada a la cruïlla d’accés a Butsènit (punt quilomètric 457+939). Aquestes dues actuacions formen part d’un projecte global que inclou la construcció properament d’una tercera entre el pont de l’AVE i la rotonda ja existent del camí de Rufea, propera a la zona del Camp Escolar.

El paer en cap ha posat de relleu que amb aquestes dues actuacions es dona seguretat en cruïlles que resultaven perilloses facilitant, a més, totes les incorporacions entre la carretera principal i la via d’accés al complex de la Caparrella i al polígon Creu del Batlle i, en l’altre cas, a la partida de Butsènit i alhora n'ha destacat el benefici que tindran els veïns i veïnes de l'Horta, els usuaris dels equipaments esportius i comercials de la zona . (tall de veu alcalde)

La rotonda de la Caparrella té un diàmetre exterior de 58 metres i un diàmetre interior de 42 metres, dos carrils de 4 metres i voreres exteriors de 2 metres. El projecte ha inclòs la millora i adequació dels carrils d’accés a la nova rotonda des de Lleida i en direcció a Alcarràs, així com la renovació de tota la xarxa de serveis i la instal·lació de nou enllumenat.

La rotonda de Butsènit té un diàmetre exterior de 39 metres i un diàmetre interior de 23 metres, dos carrils de 4 metres i voreres exteriors de 2 metres. L’espai destinat per als vianants facilita l’accés del marge dret de la N-II a la parada d’autobús que es traslladarà abans de l’entrada a la rotonda en direcció a Alcarràs.

El projecte també ha inclòs la millora i adequació dels carrils d’accés a les noves rotondes des de Lleida i en direcció a Alcarràs, a més de la reposició de tots els serveis afectats, especialment les xarxes de reg i de telefonia, així com la instal·lació de nou enllumenat. S’inclou, també, l’enjardinament interior de les rotondes, que en el cas de la de la Caparrella ha recuperat la Creu del Batlle parcialment, que actualment ha estat restaurada pels serveis municipals d’Arqueologia.

Entre les dues rotondes s'han instal·lat 27 nous punts de llum LED, 728 arbustos, 11 arbres, 2.174 m2 de superfície enjardinada i 10.921 m2 de paviment asfàltic.

Hores d'ara, la Paeria està acabant de redactar el projecte de la tercera rotonda entre el pont de l’AVE i la rotonda ja existent del camí de Rufea, propera a la zona del Camp Escolar amb un pressupost que s’aproparà als 900.000 euros.

Segons els estudis de trànsit i les dades de l’Ajuntament de Lleida i del Ministeri de Foment, a partir dels aforaments que s’han realitzat en els darrers anys, actualment circulen per aquesta via de la N-II 25.000 vehicles diaris en els dos sentits de circulació, amb una estimació que un 7,5% són vehicles pesats (uns 1.800)

Aquest projecte global es du a terme en virtut del traspàs de la titularitat dels trams urbans de la xarxa de carreteres de l’Estat al terme municipal de Lleida a la Paeria per part del Ministeri de Foment l’any 2008.

L’Ajuntament de Lleida va adjudicar la construcció de dues de les tres rotondes de la N-II a l’empresa ACSA Obras e Infraestructuras SA per un import global de 867.874,56 €.

Monument a la Creu del Batlle

L'Ajuntament de Lleida, mitjançant el treball que han dut a terme els Serveis Municipals d'Arqueologia, ha recuperat part de la Creu del Batlle i forma part del guarniment interior de la rotonda de l'encreuament de la Caparrella i el polígon Creu del Batlle. Segons ha explicat l'alcalde "és un monument a la Creu del Batlle i un reconeixement al significat històric que va tenir per a la ciutat. 

La Creu del Batlle era una creu de terme, que eren monuments de pedra col·locats prop de l'entrada de les poblacions o vora els camins. Consistien en uns graons de planta circular o poligonal sobres els quals s'alçava el fust o arbre coronat per una creu. Són majoritàriament gòtiques o renaixentistes i algunes d'elles tenen un valor artístic. A Lleida hi havia la Creu del Batlle , que estava situada als afores de la ciutat en la cruïlla de la carreterea de Saragossa amb l'antic camí de Butsènit. Va ser erigida a mitjans del segle XVI i era de caire renaixentista. Però les turbulències polítiques van fer que s'enderroqués a primers del segle XIX, deixant vuit el pedestal. Així fins al 1891, quan el llavors bisbe Messeguer es va interessar per la seva restauració. La va dissenyar l'arquitecte municipal i es va tornar a reposar la creu. En la cara que mirava a la ciutat hi havia la imatge de Crist, i en la que que mirava a l'ermita de Butsènit la de la Verge Maria. Es va beneir el 31 de març amb una gran festa .

D'aquella creu, però, avui només es pot veure el pau i part de la columna, ja que la creu es va trossejar l'estiu del 1936 en temps de la Guerra Civil. La creu que hi ha ara és de ferro forjat i es va col·locar en temps que era rector de San Llorenç mossèn Àngel Segura, ja que era la parròquia a la qual pertanyia la zona.