2015, any de celebració del centenari de Xavier Gosé

Avui es compleixen cent anys de la mort d’una de les figures senyeres de la il·lustració europea d’inicis del segle XX, Xavier Gosé Rovira (Alcalá de Henares, Madrid, 1876 - Lleida, 1915). La seva estètica, a mig camí entre l’Art Nouveau i l’Art Déco, ens situa davant un artista exquisit i elegant que va saber retratar com ningú el modus vivendi de la societat parisenca dels primers quinze anys del segle XX.

El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida és la institució museística que conté la col·lecció més important internacionalment d’aquest. El Museu custodia en l’actualitat un total de 289 obres de Gosé, la major part, més de 270, dibuixos sobre paper, encara que també atresora pintures i publicacions periòdiques.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat que amb la celebració del centenari de la mort de Xavier Gosé “recordem la gran vàlua d’artistes de la ciutat que tot i ser reconeguts més enllà del nostre país, mai van perdre el lligam amb Lleida i d’aquesta manera van compartir amb la ciutat el seu talent artístic i el seu llegat patrimonial”. “Desitjo que aquest any esdevingui l’oportunitat per ampliar la difusió de l’obra d’un artista singular amb orígens lleidatans i, a la vegada, de l’extens i valuós fons artístic del Museu d’ Art Jaume Morera”

Entre les activitats que el Museu ha posat en marxa per commemorar el seu centenari, destaca l’organització conjunta amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya d’una exposició dedicada a l’artista. Aquesta mostra es presentarà el desembre del 2015 a Barcelona i, posteriorment, al 2016 a Lleida. Aquesta exposició antològica, fruit d’una revisió profunda de l’obra de Xavier Gosé, serà la més completa de les realitzades fins ara sobre l’artista i permetrà actualitzar el coneixement sobra la personalitat i l’obra d’un dels artistes catalans més internacionals dels inicis del segle XX. L’exposició revisarà totes les seves etapes creatives, des de la Barcelona d’Els Quatre Gats al París de la Belle Époque, i totes les seves facetes creatives, com a il·lustrador, però també com a pintor, dibuixant i dissenyador de moda. Es nodrirà fonamentalment de les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera i del Museu Nacional d’Art de Catalunya i incorporarà obres procedents d’altres institucions i col·leccions privades, amb la voluntat de reunir el millor de la seva obra coneguda i descobrir treballs inèdits que amplien la visió sobre la seva trajectòria creativa.

Coincidint amb la data d’avui, centenari de la mort de l’artista, des del Museu d’Art Jaume Morera es difon per mitjà de twitter diferents obres de Gosé.

Gosé, una trajectòria artística de dimensió internacional

Fill d’una família amb orígens lleidatans, la vida de Gosé va estar professionalment lligada a dues ciutats. D’una banda, es va formar a Barcelona i ràpidament va mirar d’obrir-se camí col·laborant com a il·lustrador en revistes com L’Esquella de la Torratxa, Barcelona Cómica o Madrid Cómico. A la capital catalana va entrar en contacte amb el grup intel·lectual aplegat al voltant de la mítica cerveseria d’Els Quatre Gats, el cau modernista per antonomàsia, tot relacionant-se amb una sèrie d’artistes i literats de trajectòries prou ben conegudes, entre ells Ramon Casas, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir o Pablo Picasso. Dins d’aquesta etapa d’apropament al modernisme més amanerat i dolç, va reflectir la vida dels suburbis barcelonins, sempre des d’un ideari estètic no allunyat del realisme i amb un repertori de temes de marcat caràcter social.

D’altra banda, el 1900, com molts altres companys de generació, Gosé decideix provar l’aventura parisenca. París era l’epicentre creatiu de l’Europa del moment, i allà va romandre fins gairebé el final de la seva vida. Comença a publicar dibuixos a les principals revistes editades a la ciutat, tot abandonant els temes més realistes de l’etapa barcelonina i centrant-se en la plasmació de determinats aspectes de la vida mundana d’aquella efervescent urbs. L’obra de Gosé és un autèntic reportatge gràfic dels usos, els modes i les actituds del París de la Belle Époque. És el treball d’un cronista que va retratar magistralment la vida burgesa i la seva cara més amable, però també facetes més decadents d’aquell món que restaven amagades, com la prostitució, personificada en els dibuixos de les petites femmes que sovintejaven els cafès i hotels més luxosos a la recerca de dandis acabalats. A París, van publicar els seus dibuixos revistes satíriques com L’Assiette au Beurre o Le Rire, dins d’un primer moment d’acostament a temàtiques socials, per després passar a col·laborar en publicacions vinculades al món de la moda com La Gazette du Bon Ton o Femina. És en aquest punt en què reforça la dona com a leitmotiv de la seva producció, on la presenta en la versió més esplendorosa i, d’aquesta manera, contribueix a crear un tipus artístic femení que tindrà una gran fortuna posterior. El seu traç refinat i elegant va copsar la moda i les siluetes de les millors firmes franceses a l’òrbita de Poiret, Worth, Paquin, Redfern, Doucet o Vionnet, i es va fer ressò de la geometrització cubista, la inspiració persa i els ballets russos, per esdevenir un referent internacional.

Dissortadament, la salut no el va acompanyar quan es trobava a la cúspide professional. Una tuberculosi i l’inici de la Gran Guerra el van fer tornar a Lleida el 1914. Segons el testimoni d’un periodista de l’època: “El vaig veure per darrera vegada uns dies abans de la mobilització. Em va anunciar el seu retorn a Espanya per deixar passar aquell xàfec que ell creia que seria curt, com tots nosaltres, i per curar-se, ja que una malaltia que suportava estoicament, el torturava”. Després de visitar Barcelona i Terrassa es trasllada a Lleida on s’instal·là a casa de la seva mare que vivia al número 44 del carrer de Sant Antoni, on moriria el 16 de març de l’any següent, amb només 38 anys. Entre les noticies de la seva mort aparegudes en els diaris destacava la “Glossa” que li dedicaria Xènius a La Veu de Catalunya, i que El Ideal de Lleida s’apressà a reproduir. “Xavier Gosé fou, dins la follia de la seva recerca, lúcid, honrat, meravellós. Ja ho dèiem un dia, arran de la seva mort: una part important de l’art contemporani vé d’ell i de la seva imaginació. Potser també n’ha vingut una part de la moda. La influencia d’aquest dibuixant català en les arts del món, únicament l’historiador futur i ricament documentat sabrà totalment esbrinar-la”.