Acord de voluntats perquè l’Ajuntament de Lleida tingui la propietat de l’antiga farinera la Meta i els Docs
“A més del valor patrimonial, permetrà el desenvolupament urbanístic de la zona i del Pla de l’ Estació i dinamitzarà comercialment un extrem de l’Eix Comerical, ha destacat l’alcalde Àngel Ros
“A més del valor patrimonial, permetrà el desenvolupament urbanístic de la zona i del Pla de l’ Estació i dinamitzarà comercialment un extrem de l’Eix Comerical, ha destacat l’alcalde Àngel Ros
L’Ajuntament de Lleida ha arribat a un acord de voluntats amb la propietat de la Farinera la Meta i els Docs del costat de l’estació sobre les línies d’actuació que permetran a la ciutat poder disposar dels terrenys i edificis que actualment ocupen aquests dos edificis.
El final d’aquest procés, segons ha explicat avui l’alcalde de Lleida , Àngel Ros, “representarà per a la ciutat no només recuperar per a l’interès públic els edificis de l’antiga farinera i dels Docs, sinó a més tenir el control del desenvolupament urbanístic del Pla de l’Estació”. “L’aposta és que l’únic edifici del modernisme industrial de Lleida pugui ser desenvolupat, rehabilitat des de l’Ajuntament, i és un exemple de col·laboració públic privat que vull agrair als actuals propietaris”, ha afegit Ros.
En aquest sentit, el paer en cap ha explicat que “apart del valor patrimonial d’aquests dos edificis industrials quan es materialitzi l’acord, l’Ajuntament passarà a ser dominant dintre del conjunt del pla de l’estació” i ha destacat la conservació d’un edifici que “representa arqueologia industrial, l’arquitectura industrial de l’època modernista a Lleida i que a partir de la seva propietat pública municipal tindrà els usos que en l’Ajuntament es decideixin”. Així, el paer en cap ha parlat avui mateix amb el president del Col·legi d’Arquitectes de Lleida, i ha explicat que “el lògic és que sigui justament el Col·legi d’Arquitectes, quan s’hagi dut a terme el procediment administratiu de canvi de propietat, qui faci l’estudi dels edificis i l’ estudi d’usos”.
L’alcalde també ha comunicat al president de l’Associació de Veïns de Noguerola-Magdalena l’acord de voluntats assolit que permetrà que l’Ajuntament tingui la propietat de dos edificis singulars i patrimonials del barri, la Meta i els Docs.
El tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme Fèlix Larrosa ha remarcat que aquest operació és estratègica per a la ciutat donat que permetrà avançar en la dinamització social i ecomòmica de la Plaça Berenguer IV, l’enllaç amb el carrer Remolins Magdalena, i permetrà avançar en l’entorn de Príncep de Viana i la Rambla de Ferran.
Aquesta operació se suma al desenvolupament definitiu del pla de l’estació que ha de convertir tot aquest entorn en un centre de dinamització al voltant de les comunicacions, la mobilitat i l’activitat econòmica.
Els mecanismes d’actuació plantejats permetran unes transmissions patrimonials equilibrades, fent servir els mecanismes previstos legalment en la normativa urbanística i patrimonial aplicable a les entitats locals.
L'únic edifici del modernisme industrial de Lleida
L’edifici modernista de la Meta està inclòs en el Pla Especial i Catàleg dels elements històrics artístics de Lleida, data dels anys 1913-1915 i és obra de Francesc P.Morera i Gatell. Es tracta d’un edifici compacte de planta rectangular amb semi-soterrani i quatre plantes d’alçada. Els materials de construcción són pedra, obra arrebossada, totxo vist, rajola valenciana i teula àrab.
Es tracta, segons recull el Pla Especial i Catàleg dels elements històrics artístics de Lleida d’una mostra d’arquitectura industrial d’estil modernista única a Lleida i afegeix al seu valor de peça única el de la correcció i disciplina de composició de la façana. La decoració és d’elements típicament modernistes de disseny geomètric senzill molt adequats al tipus d’edifici industrial.
Els DOCS daten del primer terç del primer terç del s. XX, és un edifici de planta rectangular amb coberta ed voltes de quatre punts. Està construïtt a partir d’una estructura metàl·lica amb pilars de ferro colat, bigues de gelosia en aspa i voltes de rajola.
L’interès d’aquest edifici, segons cita el Pla Especial i Catàleg dels elements històrics artístics de Lleida rau en el seu sistema estructural, corresponent a la tradició de construccions industrials de principis de segle. Es fa palès especialment en la coberta perquè l’ús de les voltes rebaixades de quatre punts significa unes concepcions geomètriques, de càlcul i constructives molt elaborades.
L’Ajuntament de Lleida celebra aquest any el centenari del Modernisme.