Àngel Ros enalteix Pagès Editors per la seva contribució a cultura catalana des de Lleida

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha enaltit aquest vespre Pagès Editors per la seva contribució a la cultura catalana des de Lleida. Ros ha assistit aquesta nit a l’acte commemoratiu que l’editorial lleidatana ha organitzat a l’Auditori Municipal Enric Granados per celebrar els seus 25 anys. El paer en cap ha exposat diverses coincidències que s’han donat aquesta setmana amb aquest aniversari. Per una banda, els treballs arqueològics al Call Jueu han descobert que hi havia una indústria de pergamins del segle XIII, i per l’altra, el Turó de la Seu Vella ha estrenat una iniciativa perquè tinguin accés gratuït al recinte els lectors que vagin a llegir-hi els dimecres a la tarda, promovent així l’interès per la lectura. En el seu parlament, l’alcalde ha recordat que Lluís Pagès, el fundador de l’editorial lleidatana, va estar present a la Fira del Llibre de Frankfurt com a president de l’Associació d’editors en llengua catalana. A més, ha comentat les col·laboracions amb la Paeria amb la posada en marxa de diverses col·leccions, com La Banqueta o la recent creada Gramalla. Ros ha conclòs que la indústria cultural té amb Pagés un exemple clar a la ciutat i ha reiterat el que fa per la cultura catalana.
L’acte ha comptat amb la presència del conseller en funcions de Cultura, Ferran Mascarell, i del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, els quals s’han sumat a les felicitacions i han remarcat la seva contribució a la cultura i la llengua del país.
Un cop a l’escenari, Lluís Pagès ha compartit la seva emoció amb els assistents i ha fet un repàs per l’evolució de l’editorial. Alhora, ha demanat que l’acompanyessin els treballadors que han fet possible aquest projecte, amb 25 anys d’història.
Una àmplia representació del món cultural i literari de la ciutat i del territori ha estat present en aquest acte, en què s’han llegit fragments de textos i de poemes, acompanyats de música. Entre alguns dels autors que han participat de les lectures hi ha Josep M. Flotats, el Mag Lari, Josep Vallverdú, Rosa Fabregat, Manuel Lladonosa o Ramon Besora, entre altres.
Lluís Pagès va crear Pagès Editors l'any 1990 a Lleida amb la voluntat de publicar llibres en llengua catalana i sempre des de la seriositat, el rigor i la qualitat. Des que es va fundar, ha publicat al voltant de 2.000 títols, els quals constitueixen un fons important de catàleg editorial. Segons explica la mateixa editorial, les col·leccions i les línies editorials són diverses. Les col·leccions de Pagès editors estan dirigides per professionals de cada àmbit d'estudi (historiadors, filòsofs, filòlegs, tècnics, etc.). Pagès editors participa en diversos certàmens editorials internacionals, com la Frankfurt Book Fair, la Liber (Barcelona-Madrid) o la FIL (Feria Internacional del Libro de Guadalajara), entre d'altres.

Intervencions de l’acte, conduit per Enric Lucena i amb les interpretacions de la mezzosoprano Marta Infante i el piano de Jorge Robaina:
- Josep M. Flotats: Text de l’obra de teatre Ara que els ametllers ja estan batuts de Josep Pla.
- Mag Lari
- Música Gioachino Rossini, L’italiana in Algeri, ària d’Isabella “Cruda sorte”.
- Àngels Santa: Les llàgrimes de Cal·líope.
- Música Wolfgang Amadeus Mozart, Les bodes de Figaro, ària de Cherubino “Non so piú cosa son, cosa faccio”.
- Interpretació del Centre de Titelles de Lleida
- Ermengol: Dibuixant i caricaturista.
- Josep Vallverdú: L’assaig.
- Enric Lucena entrevista Francesc Pifarré.
- Manuela Ané: Text del llibre-obra de teatre Un pòble tara libertat.
- Música “Els núvols”. Poema de Màrius Torres i música de Josep Prenafeta.
- Rosa Fabregat: Poema visual “L’última passa”.
- Teresa Colom: Versos dels llibres On tot és vidre i La meva mare es preguntava per la mort.
- Josep Anton Chauvell: Fragment d’“El pitjor de les coses”, conte publicat a La Flor del ram.
- Josep Maria Sans i Travé: Els templers a Catalunya.
- Música Tonadillas d’Enric Granados, amb textos de F. Periquet: “El majo discreto” i “El tralalá y el punteado”.
- Manuel Lladonosa: El valor de la història i la seva recuperació.
- Ramon Besora: La construcció del lector: del bressol a l’adolescència.