35 anys sense el mestre Emili Pujol

Aquest diumenge ha fet 35 anys de la mort del mestre Emili Pujol, les restes del qual reposen al Cementiri de Lleida, ciutat que conserva el seu llegat. El compositor, guitarrista i musicòleg és una de les grans figures musicals del segle XX i, al costat d’Enric Granados i Ricard Viñes, integra el grup de compositors i intèrprets de talla mundial que Lleida ha aportat a la música.

Entre els anys 2015 i 2016, se succeeixen diverses efemèrides relacionades amb els tres músics lleidatans. La més significativa és la commemoració, el 2016, de l’any Granados amb motiu del centenari de la seva mort i sobre la qual s’organitzaran diferents actes i concerts que coordina la comissió que ha constituït l’Ajuntament de Lleida. Així mateix, aquest 2015 ha fet 140 anys del naixement de Ricard Viñes i el 2016 es compliran els 130 anys del d’Emili Pujol. Com Viñes, Emili Pujol fou nomenat director honorari de l’Escola Municipal de Música de Lleida que celebra, el 2015, el seu centenari.

Emili Pujol (La Granadella, 1886- Barcelona, 1980) fou l’últim deixeble de Francisco Tàrrega i el seu hereu musical. Pujol va debutar el 1907 i poc desprès va començar a fer concerts com a guitarrista arreu d’Europa i Amèrica. El 1920 s’establí a París, on publicà la Bibliothèque de Musique Ancienne et Moderne pour Guitarre (des de 1926) i s’interessà pel seu passat històric.

Erudit de la guitarra

El 1927 oferí un concert a la sala Érard de París, on interpretà per primera vegada a França obres de violistes dels segles XVI i XVII. Fou un recital sense precedents en la història de la música contemporània, que va permetre recuperar noms de compositors (Milán, Corbetta, Visée, Gaspar Sanz) que restaven en l’oblit . El 1936 descobrí una viola de mà del segle XVI al Museu Jaquemar-Andrée de París. Des de llavors es dedicà a investigar la història i el repertori d’aquest instrument típic del renaixement ibèric i a divulgar-ne la música en els seus concerts.

En la faceta musicològica es responsabilitzà de les primeres transcripcions i edicions de música dels violistes de mà ibèrics del segle XVI. Fou professor del Conservatori de Lisboa, de l’Acadèmia Chigiana de Siena i dels cursos internacionals que realitzà a la ciutat de Lleida i a Cervera.

Emili Pujol va escriure un tractat en cinc volums sobre l’art de tocar la guitarra, Escuela razonada de la guitarra, que va comptar amb el pròleg d’un dels seus grans amics, el compositor gadità Manuel de de Falla. També tingué una amistat profunda amb Joaquín Rodrigo i amb Ricard Viñes. Una històrica fotografia de grup mostra Falla, Viñes i Pujol en la primera representació del Retablo de Maese Pedro, a París, el 1925. En aquesta estrena, Viñes i Pujol es van encarregar de moure les titelles que apareixen en l’obra de Falla.

L’Ajuntament de Lleida va concedir a Emili Pujol la medalla d’or de la ciutat. El seu llegat, cedit a la ciutat de Lleida per la seva vídua, es conserva a l’Institut d’Estudis Ilerdencs.