<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/24866>>.

Carme Elias i Ventura Pons, premis Jordi Dauder 2016

La sisena edició d’aquest guardó que es lliurarà en el marc de la inauguració de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya el divendres 8 d'abril

La sisena edició d’aquest guardó que es lliurarà en el marc de la inauguració de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya el divendres 8 d'abril

Carme Elias i Ventura Pons són els guardonats de la sisena edició del Premi Jordi Dauder a la Creativitat que es lliurarà en el marc de la inauguració de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya el divendres 8 d’abril.

L'any 2011, la divuitena edició de la Mostra, organitzada per l’Ajuntament de Lleida i el Centre Llatinoamericà de Lleida, inaugurava el Premi Jordi Dauder a la Creativitat en el Cinema Català, un guardó que porta el nom del desaparegut actor i fidel col·laborador del certamen des de la primera edició, que es va estrenar reconeixent l'actor Lluís Homar (2011), al director de cinema Agustí Villaronga (2012), a l'actor Pere Arquillué i al director Pere Portabella (2013), a l'actriu Emma Vilarasau i a la directora Mar Coll (2014) i, en la passada edició, a l'actriu Vicky Peña i a l’actor Àlex Brendemühl (2015).

Amb una llarga i sòlida trajectòria, Carme Elias ha desenvolupat la seva carrera compaginant teatre, cinema i televisió. Ha treballat amb grans directors de teatre, com José Luis Gómez, Josep Maria Flotats o Jorge Lavelli; i de cinema, com Gerardo Herrero, Pedro Almodóvar o Javier Fesser. Amb aquest últim, va protagonitzar la pel·lícula “Camino”, per la qual va rebre, entre altres guardons, el Premi Goya i el Premi de la Unió d'Actors a la millor actriu protagonista.

Sobre les taules ha encarnat recentment a la gran diva de la moda, Diana Vreeland, amb el monòleg “Al Galop”, sota la direcció de Guido Torlonia. Destaquen també “Purgatori”, al costat de Viggo Mortensen i “84 Charing Cross Road”, dirigida per Isabel Coixet.

Carme Elias ha participat també en més d'una vintena de sèries de televisió, com la inoblidable “Turno de Oficio”. En cinema l'hem vist recentment a “Planes para mañana”, dirigida per Juana Macías i destaquen també “La flor de mi secreto” de Pedro Almodóvar, “Los peores años de nuestra vida”, d'Emilio Martínez Lázaro i “Stico” de Jaime d'Armiñán.

Després de dirigir més d’una vintena d’obres teatrals, Ventura Pons va rodar la seva primera pel·lícula l’any 1977, “Ocaña, retrat intermitent”, seleccionada oficialment per al Festival de Cannes. Amb vint-i-set llargmetratges, vint-i-cinc produïts amb la seva companyia Els Films de la Rambla, S.A., fundada l’any 1985, s’ha convertit en el director que més pel·lícules ha rodat en català i en un dels cineastes més coneguts de Catalunya. La seva obra es programa contínuament en els millors festivals internacionals, més de set-cents arreu del món, destacant la Berlinale, on ha aconseguit la seva presència consecutiva durant cinc anys i, a la vegada, ha estat estrenada en nombrosos països.

Ha estat vicepresident de l’Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España i ha rebut, entre d’altres, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya, un Premi Ondas, el Premio Ciudad de Huesca, el Zinegoak 2005 a Bilbao, el ZlatniPecât (Segell d’Or) a Belgrad, Sèrbia, el premi Respecte a Piestany, Eslovàquia, el Gloria Award a Chicago (EUA), i, per la seva carrera, el Premi Sant Jordi de la crítica de Barcelona i el Gaudí d’Honor 2015, entre d’altres, els dels festivals de Lima (Perú), Torino (Itàlia), Montpeller (França).

La Denver Colorado University, (EUA) celebrà l’octubre del 2012 un Congrés universitari sobre el seu cinema amb especialistes del món acadèmic anglosaxó. L’Editorial Vervuert / Iberoamericana ha publicat el llibre d’aquest congrés: “Ventura Pons: Una mirada excepcional des del cine català”.

És autor d’un llibre de memòries “Els meus (i els altres)”, Proa 2011, i d’un diari de viatge “54 dies i escaig”, 3i4 (Octubre) 2012. Ha recuperat els Cinemes Texas de Barcelona, amb el propòsit de normalitzar l’exhibició del cinema internacional en versió original sempre subtitulat en català.