Reivindicació de l’obra de Concepció G. Maluquer: perspectiva i projecció

Presentació de l'URC-19 al Cafè del Teatre de l'Escorxador amb un recital de poemes a càrrec Núria Cabré, Josep M. Sala-Valldaura, Pep Coll, Xavier Macià, Josep Borrell, Josefa Contijoch, Jordi Pàmias, Anton Sala-Cornadó, Dolors Sistac, Rosa Fabregat i Maria Barbal

Presentació de l'URC-19 al Cafè del Teatre de l'Escorxador amb un recital de poemes a càrrec Núria Cabré, Josep M. Sala-Valldaura, Pep Coll, Xavier Macià, Josep Borrell, Josefa Contijoch, Jordi Pàmias, Anton Sala-Cornadó, Dolors Sistac, Rosa Fabregat i Maria Barbal

El tinent d'alcalde Xavier Sàez, ha presidit aquesta tarda la presenció del núm. 19 d'URC. Revista literària titulada "De la terra i del vent. Reivindicació de l’obra de concepció G. Maluquer: perspectiva i projecció". La presentació del monogràfic dedicat a l'escriptora ha tingut lloc al Cafè del Teatre de l’Escorxador. Aquest projecte monogràfic, que ha estat coordinat per l'escriptora Maria Barbal, reuneix obra inèdita i comentaris crítics i valoracions de gran part de l’obra publicada en vida de l'autora. Concepció G. Maluquer va morir a Barcelona el 20 d’abril del 2004, i se’n va anar discretament, tal com havia viscut els darrers quaranta anys. Amb aquest monogràfic de la revista Urc el desig de la regidoria de Cultura és situar l’obra de l’autora dins del context de la literatura catalana com una de les veus poètiques més originals de la postguerra. L’acte de presentació ha finalitzat amb un recital de poemes de l’escriptora del Pallars a càrrec dels escriptors Núria Cabré, Josep M. Sala-Valldaura, Pep Coll, Xavier Macià, Josep Borrell, Josefa Contijoch, Jordi Pàmias, Anton Sala-Cornadó, Dolors Sistac, Rosa Fabregat i Maria Barbal.
  • Sobre l'escriptora Salàs de Pallars, 1914-Barcelona, 2004. Nom literari de Concepció González i Maluquer. Novel·lista i poetessa. Estudià magisteri i residia a Barcelona. El 1957 guanyà el premi Ciutat de Barcelona amb el poema llarg La creu dels vents (1959), escrit a manera de diàleg entre la ciutat i els quatre vents cardinals. El 1960 publicà un altre recull poètic, La ciutat i les hores, i guanyà el premi Joan Santamaria amb Dues cases, on assajava tècniques narratives com el monòleg interior. A les novel·les curtes Parèntesi (1962) i Què s'ha fet de Pere Cots? (1966) presenta uns personatges d'extracció burgesa o petitburgesa angoixats per la monotonia dels seus esquemes de vida i que intenten de trencar-hi. El mateix tipus de personatges, amb unes preocupacions diferents i una intenció més ambiciosa, són dibuixats a Aigua tèrbola (1967). Amb Gent del sud (1964) i Gent del nord (1971) intentà fer una anàlisi de dos fenòmens que han incidit damunt la societat catalana: la immigració i el turisme.