Àngels Santa assenyala en el pregó de Festa Major com la literatura pot fer de Lleida una ciutat de referència
L’alcalde Ros presideix l’acte al Saló de Sessions on es lliuren les Medalles i les Plaques de la Paeria i es proclama les pubilles que representaran la ciutat El paer en cap diu que la cultura, la seva difusió i el reconeixement a la creativitat artística estan particularment presents en aquesta edició de la festa i que sempre s’han de poder expressar en llibertat
L’alcalde Ros presideix l’acte al Saló de Sessions on es lliuren les Medalles i les Plaques de la Paeria i es proclama les pubilles que representaran la ciutat El paer en cap diu que la cultura, la seva difusió i el reconeixement a la creativitat artística estan particularment presents en aquesta edició de la festa i que sempre s’han de poder expressar en llibertat
L’alcalde ha introduït a la pregonera, de qui ha destacat que va ser la primera dona que va ser catedràtica a la Universitat de Lleida. Impulsora dels estudis de llengua i cultura francesa a la nostra universitat, Àngels Santa va promoure importants trobades internacionals d’experts i estudiosos. És autora de nombrosos estudis dedicats a la literatura francesa contemporània –la seva especialitat-, i ha investigat sobre la novel·la popular i la literatura femenina. L’any 2005 va rebre la insígnia de Chevalier de l’Ordre des Palmes Acadèmiques, concedida pel govern francès, en reconeixement a la seva trajectòria.
Àngels Santa ha centrat el seu pregó a evocar la seva vida en una ciutat que s’ha anat eixamplant amb el pas del temps, a mesura que ha anat creixent. Un temps d’infantesa, de superació de pors, de fronteres urbanes i vitals i també de descobriments. El més important, el del quiosc del barri, embrió d’un gust per la lectura, que l’ha acompanyat fins avui. Una lectura que l’ha dut a conèixer, a través dels llibres, ciutats que després ha visitat, i per on, tot passejant pels seus carrers, ha descobert i s’ha identificat amb aquells personatges de ficció o reals, que havia conegut a través de les narracions escrites. Una complicitat amb la literatura que l’atrapa i, alhora, un desig: veure “que molts escriptors evoquen la nostra ciutat en les seves obres per poder donar-li la categoria literària que es mereix”.
Una esperança que pot ser realitat per la pregonera de la Festa Major, ja que “sortosament ara hi ha molts escriptors que tenen aquesta ciutat com a decorat mític de les seves narracions”. Segons Santa, d’aquesta manera s’aconseguirà que “la Literatura i la Vida es donin la mà per fer de Lleida la ciutat de referència que sempre hem desitjat, que sempre hem somniat i que esdevindrà així una esplèndida realitat”.
A l’inici de l’acte, l’alcalde ha glossat sobre els guardonats i les guardonades amb les Plaques i les Medalles de la Paeria. “Hem reconegut l’aportació de persones i d’institucions a valors tan fonamentals per a una societat, per a una ciutat, com l’Educació, l’Esport, la Solidaritat o la Cultura i l’expressió artística”, ha dit. I és que la cultura, la seva difusió i el reconeixement a la creativitat artística estan particularment presents en aquesta edició de la Festa Major”, segons el paer en cap, que ho ha justificat afegint que aquest és un any important, “amb els centenaris del músic Enric Granados, del dibuixant Xavier Gosé i del pintor Manuel Viola, i en un any d’efemèrides, també destacades en les lletres universals: Cervantes, Ramon Llull i Shakesperare. Per això l’elecció de la pregonera, Àngels Santa, i de l’autor del cartell, Àngel Jové, dues figures importants en el camp de les lletres i de les arts plàstiques”.
Per l’alcalde, aquesta festa es presenta com expressió d’art col·lectiva, d’una creativitat que s’ha d’expressar sempre en llibertat, “perquè hem de veure l’art com un símbol de la llibertat de les persones i de les societats”. La llibertat de Xavier Gosé, que fa cent anys “va crear un cartell de Festa Major històric, amb una iconografia inèdita per l’època, que va marcar l’art dels cartells de la festa major d’anys posteriors”; o la d’Enric Granados, “aquesta sense captiveris, despreocupada d’etiquetes i en absoluta llibertat”.
Fruit d’aquesta llibertat que reclamava Cervantes al Quixot, quan es referia al passatge de les festes de Saragossa –“que ben bé podrien ser de Lleida”, segons el paer en cap-, “hi pot haver una societat civil que, a escala individual i col·lectiva, pugui fer ciutat i treballar per bé comú, com ho han fet les persones i entitats” avui guardonades.
Les Plaques i Medalles de la Paeria s’han atorgat aquest 2016 a:
- Enric Llaberia Vidal, Medalla a títol pòstum al mèrit cultural i artístic
- Impremta Sol, Placa al mèrit cultural o artístic
- Lluís Rodríguez Herrero, Medalla al mèrit educatiu o pedagògic
- Abel Martínez Oliva, Medalla a títol pòstum al mèrit educatiu o pedagògic
- Xarxa d’Escoles Bressol Municipals, Placa al mèrit educatiu o pedagògic
- Institut Joan Oró, Placa al mèrit educatiu o pedagògic
- Escola Sant Josep de Calassanç, Placa al mèrit educatiu o pedagògic
- Ramon Aresté Jové, Medalla al mèrit esportiu
- Enric Duch Teixidó (en nom de tots els presidents del CE Llista Blava), Medalla al mèrit esportiu
- Club Bàsquet Pardinyes, Placa al mèrit esportiu
- Club Natació Lleida, Placa al mèrit esportiu
- Unió Esportiva Balàfia, Placa al mèrit esportiu
- Mossen Joan Mora Pedra, Medalla a la solidaritat
- Pare Joan Sunyol Bosch, Medalla a la solidaritat
- Manuel López Morell, Medalla a la solidaritat
- Associació Aremi, Placa a la solidaritat
- Associació Anti-Sida de Lleida, Placa a la solidaritat.
Un cop finalitzat el pregó, s’ha pogut seguir el Castell de Focs des del balcó de la Paeria.