Montse Mínguez explica que el bilingüisme als senyals de trànsit es va introduir a partir del 2011 arran de sentències judicials i no per raons polítiques

La primera tinent d’alcalde, Montse Mínguez, ha negat avui que la col·locació de senyals de trànsit bilingües tingui qualsevol vinculació política. La seva introducció va començar a partir del 2011 -per tant, en l’anterior mandat a la Paeria- i va ser fruit de diferents resolucions judicials que, a Lleida ciutat, donaven la raó als conductors que recorrien multes escudant-se en què l’explicació escrita de senyals en guals, zones blaves o zones de càrrega i descàrrega només figuraven en català. Davant de la proliferació d’aquestes sentències que acabaven anul·lant sancions municipals d’infraccions de vialitat i trànsit, es van començar a col.locar senyals bilingües puntualment, aprofitant les ocasions en què calia renovar-los per estar malmesos o tenir informació no actualitzada.

Montse Mínguez ha fet aquestes declaracions en resposta als grups municipals de CiU, ERC i Crida-CUP que avui han tornat a qüestionar l’ús del català a la Paeria. La primera tinent d’alcalde ha insistit, de nou, que l’Ajuntament de Lleida compleix des de sempre la legislació i les normatives vigents en matèria de llengua així com les recomanacions del síndic: “la Paeria fomenta la imatge pública i l’ús del català i empra el català en totes les comunicacions i les notificacions adreçades a les persones físiques i jurídiques de l’àmbit de llengua catalana i si hi ha alguna persona que demana ser atesa en castellà, ho fem, tal i com assenyala el Síndic”.

Com l’alcalde ja va remarcar el passat divendres en fer-se públic el dictamen del Síndic de Greuges de Catalunya –al qual havien recorregut els grups de l’oposició- , Montse Mínguez assenyala: “la resolució del Síndic reflecteix la normalitat que impera a la Paeria pel que fa a la llengua tot i que alguns grups volen fer-ne ús i bandera d’aquest tema, volen fer una guerra que, en definitiva, no existeix. De fet, Rafael Ribó no indica que la Paeria faci cap vulneració”.

Mínguez ha explicat que el jutge del contenciós administratiu de Lleida que va dictar les resolucions en contra dels senyals només en català va posar de manifest la seva intenció de portar aquest tema per la via penal però finalment el fiscal no ho va admetre.

La regidora ha assenyalat que des del mandat anterior, s’han reposat 167 senyals amb la informació bilingüe i s’ha fet per altres motivacions més enllà de les lingüístiques: per estar malmesos o bé per necessitat d’actualitzar el text de les indicacions. La pràctica totalitat d’aquests senyals es van col·locar el mandat passat. Només 14 han estat els que s’han col·locat aquest 2016, un fet que, com ha dit Montse Mínguez, “desmunta” l’argumentació de CiU, ERC i Crida-CUP que, “per una pura utilització política”, vinculen aquest tema amb l’acord de cartipàs que l’equip de govern va firmar amb Ciutadans.