L’Ajuntament de Lleida acull el llegat bibliogràfic del lleidatà Antoni Blàvia

El paer en cap, Àngel Ros, ha rebut aquest dimecres els familiars Antonio Blàvia, a l’espai de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida on està exposat el llegat bibliogràfic de Blàvia. Ros ha agraït la família l’interès i la voluntat que han mostrat perquè aquest llegat es conservés a la ciutat de Lleida. Els tres fills del lleidatà, Josefina, Antonio i Francisco Blàvia, han explicat a l’alcalde alguns episodis de la vida i la història del seu pare, el seu exili, etc. Els familiars han manifestat la seva satisfacció perquè les publicacions i els documents que havia conservat el seu pare puguin estar a Lleida, la seva ciutat natal, posant-les així a l’abast de la ciutadania, perquè les pugui veure i consultar. Des de la l’Ajuntament de Lleida s’ha gestionat el transport i la catalogació del llegat d’Antonio Blàvia, qui va morir a Caracas el 1994, d’on s’han portat les publicacions.
Josefina Blàvia va contactar amb la Paeria fa dos anys expressant la voluntat de donar el llegat bibliogràfic del seu pare i, a partir d’aquí, es va iniciar el procés per poder traslladar, catalogar i exposar a l’Antic Casal de Joventut Republicana, actual seu de la Regidoria de Cultura. Juntament al seu llegat es va catalogar i també exposar el de Ramon Cervera, “Runeta”.
El llegat bibliogràfic que Antonio Blàvia va anar creant consta de 495 publicacions de caràcter històric, polític i econòmic, la majoria d’elles referents a Catalunya i a l’estat Espanyol. El llegat inclou publicacions d’ell, com les referents a la Xina on va donar diverses classes magistrals, reflectint la seva polifacètica trajectòria

Antoni Blàvia i Esquirol (Lleida, el Segrià, 1915 - Caracas, 1994)
Va cursar estudis de medicina, fou militar republicà i jurista. Es casà amb Montserrat Beyà. Quan esclatà la Guerra Civil va ser destinat a la 132a Brigada Mixta, de la qual en va arribar a ser comandant i participà en l’aixafament de la insurrecció militar de juliol de 1936 a Lleida. Dirigent militar de l’Estat Català, amb els combatents procedents de la Columna Volant Catalana i la Columna Macià- Companys, va estructurar la 30 Divisió quan es crear l’Exèrcit Popular de la República. L’any 1938 es va exiliar a França, Anglaterra i posteriorment a Amèrica, des d’on va mantenir contactes amb l’FNC. Des de França va ajudar a altres refugiats catalans. Al març de 1940 va marxar a Londres i finalment a Santiago de Xile, on va treballar per a Salvador Allende i en va ser representant en la comitiva que presidia en ocasió de la celebració de la caiguda de Batista a Cuba.
Després de diverses aventures empresarials, el 1952 va encapçalar una delegació universitària que va visitar l'Argentina de Juan Domingo Perón, la qual cosa va provocar la seva detenció.
Es llicencià en Ciències Polítiques i Administratives, i fins l’any 1959 va estar al davant de la Direcció Cultural de la Universitat de Xile. També va col·laborar amb el Centre Català. Posteriorment, es traslladà a Caracas, on donà classes i a la Universidad Central. Entre 1963 i 1965 va ser director de l’Oficina de Estudios y Coordinación del Banco Industrial de Venezuela. Durant el període que va de 1965 a 1972 va treballar per al Banco Interamericano de Desarrollo a Washington DC, en qualitat de representant de Veneçuela.
Retornà a Veneçuela i exercí de professor i de cap del Departament de Ciències Econòmiques a la Universitat Simón Bolívar de Caracas. Els anys 1979 i 1980 s’incorporà a l’Institut Francès del Petroli a París, i, de nou a Caracas, fundà el Postgrau d’Economia d’Hidrocarburs, i ocupà el càrrec de director de Relacions Internacionals a la Universitat Simón Bolívar alhora que va ser professor convidat en diverses universitats de la Xina.
Va ser president del Centre Català, vicepresident de l’Instituto de Cooperación Iberoamericana, membre del Govern català i espanyol a l’exili, membre de la Dirección Internacional del Partido Acción Democràtica i representant d’aquest partit a la Internacional Socialista.
Paral·lelament, va realitzar diversos programes de ràdio relacionats amb l’exili de diferents països, Veneçuela i Xipre, entre d’altres. A banda, va escriure nombrosos articles a la premsa i en revistes especialitzades sobre temes de desenvolupament social, econòmic i polític. És autor de les publicacions: “China, un coloso que despierta”, 1980 i “Evolución del pensamiento político”, 1992.