Ocupació, Habitatge, Cultura i Mobilitat, eixos del nou Pla Local de Joventut de Lleida elaborat pels seus joves

La veu dels joves de Lleida és el que reflecteix el nou Pla Local de Joventut per al període 2016-2020. El paer en cap, Àngel Ros, i el tinent d’alcalde i regidor de les Polítiques per als Drets de les Persones, Xavier Rodamilans, han presentat el nou Pla Jove amb el director del SSTT de Treball, Afers Socials i Famílies, Joan Santacana, i la portaveu del Consell Local de la Joventut de Lleida, Núria Cabiscol, destacant unànimement el procés participatiu que s’ha desenvolupat en la seva elaboració, amb uns 250 joves i 20 entitats del Consell que s’hi ha implicat.
L’alcalde Ros assenyalat que l’emancipació és un dels eixos principals del document, tant pel que fa a l’ocupació i l’emprenedoria com a l’habitatge. L’àmbit cultural també pren un relleu especial, amb l’interès del col·lectiu d’aconseguir descomptes en els espectacles dels equipaments municipals, així com per disposar d’espais públics com a ens de creació. La mobilitat queda plasmada amb les peticions per millorar el carril bici i per obtenir descomptes en els autobusos urbans.
L’element més definitori del pla és la participació de la gent jove en totes les fases del procés: en el disseny de la imatge del Pla; en el diagnòstic del a realitat de la ciutat, que ha comptat amb la participació de 200 joves organitzats en diversos grups de discussió; en les propostes d’acció, amb 55 joves que van fer propostes en una jornada de treball, i també ha intervingut en el procés el Consell Local de la Joventut, que engloba 20 entitats. Així ho ha apuntat Rodamilans, qui ha manifestat que el Pla vol ser referent per als joves de la ciutat i d’altres indrets i que ha estat gràcies a ells que el document és possible i no sent un pla “per als joves” sinó “dels joves”. El tinent d’alcalde ha explicat el procés, que té una fase important amb la diagnosi i que s’ha basat en la transversalitat de les àrees per distingir les polítiques que afecten el col·lectiu.
Santacana ha subratllat la sensibilitat de la Paeria en l’aposta que fa amb els joves de la ciutat i la proximitat que mostra, recollint el treball dels joves i les entitats en un document que s’anirà concretant fins al 2020.
De la mateixa manera, la portaveu del Consell Local de la Joventut de Lleida ha afirmat que és un Pla “viu i jove” que representa els anhels del col·lectiu jove. Alguns dels projectes que Cabiscol ha explicat són l’espai de coworking a la Casa de Fusta al carrer de Cavallers; la proposta d’habitatges cooperatius o els descomptes en cultura o en el transport. A més, ha indicat la necessitat que tenen els joves de disposar d’espais de trobada i per desenvolupar activitats culturals i esportives, en diferents barris de la ciutat, que puguin ser autogestionats.
El nou Pla Jove
És el document marc que estableix les línies de treball de la Paeria en matèria de Joventut fins a l’any 2020. En aquest document, la joventut, l’autèntica protagonista de les polítiques que l’afecta, ha agafat un rol important en el seu disseny.
L’elaboració d’un Pla local suposa una definició de les polítiques municipals que introdueix racionalitat en la formulació i la gestió de les accions i els recursos:
-Permet pensar prèviament en la millor intervenció segons les necessitats existents i els recursos disponibles,
-Permet aprofundir en el treball transversal i coordinar l’acció adreçada als joves des dels diferents departaments municipals, entitats i institucions. Aquí pren especial rellevància el paper del Pla Jove com a catalitzador de l’acció local adreçada a la joventut (El pla inclou totes les accions que desenvolupa del departament de Joventut i aquelles amb les que es treball de forma transversal. Hi ha altres accions adreçades a la gent jove en les que no s’intervé ja que tenen un tractament sectorial complert (per exemple l’educació formal).
-Per damunt de tot, permet recollir la veu de la gent jove de Lleida, autèntica protagonista de les polítiques de Joventut.
El paper del món local és important en el desenvolupament de les polítiques de joventut, donada la proximitat a les persones joves i amb les seves necessitats i problemàtiques. La llei de Polítiques de Joventut a Catalunya, que dóna rang reglamentari al Pla Nacional de la Joventut de Catalunya, ho reconeix i estableix uns paràmetres consensuats que s’han de respectar en polítiques de Joventut des de qualsevol administració. En aquest cas, el Pla Local de Joventut és l’instrument que garanteix una acció fonamentada.
Precedent: Pla Jove 2012-2015
Lleida és una ciutat que ha apostat pel desenvolupament d’una política de joventut dissenyada estratègicament a través de diversos plans locals. De la memòria del Pla local de Joventut 2012-2015 en destaquen determinades accions emblemàtiques:
-Consolidació dels dos equipaments de Joventut: La Palma, amb una mitjana de 115 usos diaris, i els Bucs d’Assaig Musicals, amb més de 100 formacions musicals que en fan ús.
-Intervenció a l’Espai Públic. A partir del contacte i la intervenció amb joves a l’espai públic, s’arriba arriba un ampli col·lectiu que no accediria a les propostes de Joventut i es fa una tasca integral adaptada a les necessitats dels participants. El projecte el desenvolupen tres educadors de carrer que el 2015 van treballar amb 710 joves (aquest projecte és reconegut com a Bona pràctica en el camp de la integració social per la Unió Europea, la plataforma de bones pràctiques de l’Associació Catalana de Profesionals de Joventut i la Fundació Pi i Sunyer). Ha estat presentat en diversos congressos i jornades tècniques.
-Directe. Aquesta mostra ha arribat a l’edició 21 i en el desenvolupament del pla anterior es va ampliar de local a comarcal.
-Suport a la creació plàstica i audiovisual a través de diversos projectes: el Mercat de les idees (2 anuals), Crea2 (dos edicions de suport a l’emprenedoria de creadors plàstics), l’Aparador (28 exposicions a la Palma), Palmaproduccions que ha donat suport a l’edició de 29 curts de grups de joves, etc.
-Programació de Lleure (participació de 1.218 joves el 2015). Destaca el creixent nombre d’activitats organitzades directament per joves, les activitat d’aprenentatge i Servei, les d‘esport Social i els intercanvis internacionals (l’any passat amb Finlàndia i Portugal).
-Voluntariat jove. Es compta amb 433 joves interessats en donar el seu suport puntualment a entitats socials o de forma estable en diferents projectes (oci nocturn, projectes de cooperació, reforç escolar per a estudiants de secundària).
-Servei de Voluntariat Europeu. Com entitat de recepció i rebuda de voluntaris europeus, l’Ajuntament de Lleida ha facilitat el voluntariat en altres països de la UE a 19 joves lleidatans/es i ha rebut 15 voluntaris/es que han fet la seva tasca a diversos departaments municipals.
-Salut Jove. 630 atencions el 2015 en els àmbits de suport psicològic, relacions afectives alimentació i informació sobre consum de drogues.
-El departament de Joventut ha anat ampliant la seva intervenció en projectes relacionats amb l’àmbit laboral: microcrèdits a 14 projectes d’emprenedoria juvenil, s’incrementa exponencialment l’orientació en l’àmbit laboral dins el marc de la Garantia Juvenil, que es coordina amb el SOC, l’Institut Municipal de Treball i altres entitats que fan formació i orientació.
Estructura i contingut del Pla Local 2016-2020
El pla consta de dos parts centrals: diagnòstic i estratègia.
S’ha treballat la DIAGNOSI en base a tres instruments
-Mapa sociodemogràfic de la Joventut a partir d’indicadors bàsics d’estructura social.
-Mapa de recursos juvenils. S’han catalogat 185 recursos provinents de l’administració i altres entitats en diferents àmbits.
-Mapa de visions juvenils. Recull diferents mirades que aporten els i les joves sobre la ciutat, les dificultats i els avantatges del fet juvenil. S’ha comptat amb 200 joves distribuïts en 16 grups de debat: 10 grups per edats (15-17/18-25/25-30) i 6 grups adreçats a captar realitats específiques: a) joves del Centre Històric i de la Mariola. b) joves interessats en l’àmbit musical. c) joves estudiants de la UdL. d) joves que han abandonat l’ESO i segueixen formacions professionalitzadores.
Dades de la població jove
A Lleida hi viuen 22.754 joves de 15 a 29 anys, el que representa un 16% de la població. Aquesta xifra suposa el 70% de la joventut de la comarca i el 40% de la joventut del Pla de Lleida. Determinats projectes de lleure s’adrecen a joves a partir de 13 anys i s’allarguen fins als 35, sobretot en l’àrea laboral. En aquest cas, es tracta del 26% del total de lleidatans i lleidatanes.
Lleida és una ciutat d’estudiants. Acull el 86,5% d’estudiants de secundària de la comarca. La Universitat de Lleida acull 9.500 estudiants dels quals 6.000 joves d’arreu incrementen la població jove que viu a la ciutat. Sobre la formació dels joves lleidatans, cal apuntar:
-13 de cada 100 joves no finalitzen els estudis obligatoris. Tot i que la taxa millora, és un indicador molt important en l’itinerari vital de la persona i, per tant, ha de ser un punt d’atenció prioritari.
-Augmenta la gent jove que estudia: davant la manca d’accés al mercat de treball produïda per la crisi, molts joves han optat per allargar la seva etapa formativa o reincorporar-s’hi. Es percep la formació com una estratègia a mig termini per posicionar-se millor al mercat de treball. En nivell d’abandó dels estudis obligatoris i post - obligatoris és del 18%. ÉS una xifra alta si la comparem amb Europa (11%), però cal tenir em compte d’on venim. El 2003 l’índex d’abandonament dels estudis era del 34% (que va arribar al 42% en el cas dels nois).
L’atur juvenil és un problema que afecta a tota la joventut. Particularment als/les més joves que busquen feina, que no tenen estudis, als joves de gènere masculí, als/les joves de nacionalitat estrangera.
Temporalitat + contractació a temps parcial: Precarietat. Durant el 2016 davalla la taxa d’atur. No obstant això, creix més l’índex de temporalitat: “Més enllà del moment actual, l’elevada temporalitat en les contractacions a joves és una característica endèmica del treball a Catalunya” (observatori català de la joventut. La situació laboral de les persones joves).
La taxa d’emancipació continua la tendència decreixent i es situa en el 23,7% de joves de 16 a 29 anys. (és un indicador referit a Catalunya i no es percep com a bon indicador, ja que parla d’una franja molt àmplia de població. Però a manca d’un indicador que parli dels joves de 25 a 29 anys, és important destacar que tendeix a davallar)
El Pla Local de Joventut presta especial atenció a la necessitat de donar suport als joves pel que fa a les habilitats saludables i a la lluita contra el consum de drogues.
De tota l’anàlisi destaquen 4 elements dominants (tot i que sovint no són específics de la realitat lleidatana sinó que formen part d’un context més ampli):
1)L’emancipació de la majoria de joves es precària i discontínua. La joventut es troba immersa en un context caracteritzat per la precarietat laboral i les dificultats d’emancipació.
Reptes:
-Desenvolupar accions que facilitin opcions a la joventut lleidatana:
-Promoure l’accés als recursos a partir de la informació, l’orientació i l’acompanyament a la presa de decisions
-Promoure oportunitats de treball, emprenedoria i habitatge per a la joventut de lleida
-Motivar la recerca activa i l’apoderament dels i les joves respecte a la seva emancipació
2) Creix la desigualtat social i té una clara influència en la transició de cada jove. Les febleses estructurals del mercat de treball i de les polítiques socials deixen en mans de la família bona part de la responsabilitat d’oferir recursos a la gent jove. En aquest marc, les variables de desigualtat social (classe, gènere, territori i origen ètnic) interactuen i creen entorns educatius i de lleure tendents a la segregació. Es creen entorns d’alta vulnerabilitat i es visualitzen adolescències de risc vinculades a l’abandó dels estudis, el consum de risc i precoç de drogues, conflictes i baralles a l’espai públic, etc.
Reptes:
-Intervenció integral amb els joves més vulnerables que englobi aspectes d’educació formal, lleure, acompanyament als recursos, etc.
-Creació de recursos específics que afavoreixin l’acompanyament al món del treball dels sectors de joves amb més dificultats.
-Potenciar espais de lleure compartit, eina important de cohesió social.
-Incrementar els recursos que potenciïn l’equitat en relació als estudis per afavorir que les persones joves un suport obtinguin èxit escolar i es mantinguin en el sistema educatiu.
3)La gent Jove vol generar i liderar les seves pròpies iniciatives. Es veu la necessitat de canviar les relacions amb les entitats juvenils: demanen un suport extern menys tutelat, que afavoreixi que grups i associacions puguin desenvolupar les seves pròpies estructures i consolidar-se com a interlocutor amb l’administració.
Reptes:
-Incrementar el suport al consell local de la Joventut.
-Suport i impuls de les iniciatives de grups de joves.
-Creació d’instruments de participació i consulta durant el desenvolupament de tot el pla.
-Impuls del protagonisme de la gent jove a l’esfera pública.
-Impuls dels projectes vinculats a l’expressió cultural, eina d’un nou protagonisme social.
4)La ciutat: un valor a potenciar.
La ciutat de Lleida arrossega una certa inèrcia a valorar poc allò que té a la seva ciutat. S’observa poca valoració del patrimoni cultural, manca de símbols que identifiquin la gent jove (els costa valorar la producció de joves lleidatans/es). La participació de les persones joves a les programacions culturals és limitada.
Reptes:
-Potenciar accions que posin en valor el patrimoni natural, històric, cultural i arquitectònic de la ciutat
-Potenciar la idea que la gent jove pot promoure propostes que creu que la ciutat no té.
-Desenvolupar vies de participació activa dels i les joves en esdeveniments de ciutat.
-Promoure una informació proactiva que posi en valor totes les possibilitats que ofereix la ciutat.
-Potenciar els/les creadors/es locals com elements d’identificació dels joves amb la ciutat.
Les noves accions a destacar sobre l’ESTRATÈGIA, algunes de les quals ja estan en marxa, són:
Educació, treball, emancipació
-Espai de coworking per a joves creadors/es.
-Habitatge públic de lloguer i cessió de solars a cooperatives de joves.
-Consell per l'ocupació, la formació i l'emprenedoria juvenil.
-Empresa d'inserció per a joves en risc social.
Cultura i creació
-50% de descompte a la programació municipal de teatre, música i dansa.
-Nou buc lab (sala d’assaig de 40m2 per assaig i residència artística de grups) als bucs d’assaig el Mercat.
-Festa Jove: esdeveniment anual que aglutini i doni visibilitat a la producció creativa i associativa de la gent jove de Lleida.
-Suport a la difusió dels grups de música jove de Lleida.
-Creació d'un espai polivalent per acollir esdeveniments de música i cultura.
Lleure i participació
-Nou conveni amb el Consell Local de Joventut a Lleida.
-Taula anual d'avaluació del pla jove.
Ciutat, espai públic i urbanisme
-Incorporació de representants juvenils al pla de mobilitat de la ciutat.
-Descomptes als autobusos a tots els menors de 26 anys.
-Processos participatius per la creació d'instal·lacions esportives als barris de la Bordeta, ciutat Jardí, Centre Històric i Magraners.
Comunicació
-Encàrrec de tots els dissenys del departament de Joventut a joves dissenyadors.
-Renovació del web de Joventut.
Des del departament de Joventut de la Paeria el tinent d’alcalde Rodamilans ha volgut agrair als i les joves que han fet la seva aportació al Pla i al Consell Local de la Joventut pel seu compromís ha fet que el Pla anés més enllà i arribés una negociació llarga i fructífera”.