La Paeria acull l’acte commemoratiu en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims Contra la Humanitat

El Saló de Sessions de la Paeria ha acollit aquest dijous l’acte commemoratiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció dels Crims contra la Humanitat. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del tinent d’alcalde i regidor de Participació Ciutadana, Joan Gómez, i del secretari de Relacions Internacionals Amical, Jose San Martín, ha presidit l’acte en que han tingut veu persones vinculades a col·lectius que van ser víctimes de l'extermini nazi. La cultura i la música han estat el vehicle per expressar els sentiments que pot generar aquesta commemoració.
Demà es compleixen 72 anys de l’alliberament del major camp d’extermini nazi, Auschwitz-Bírkenau, situat a Polònia. Aquesta va ser la data que l’Assemblea General de les Nacions Unides va escollir per instaurar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat. L’alcalde Ros ha assegurat que Auschwitz i tots els camps d’extermini nazi de la Segona Guerra Mundial simbolitzen l’horror més profund que poden provocar els mateixos homes. En el seu parlament, l’alcalde ha afirmat que el trauma de la Segona Guerra Mundial i la consciència col·lectiva que va generar no ha impedit que el fantasma de l’Holocaust i els Crims contra la Humanitat apareguessin de nou en guerres com la de l’antiga Iugoslàvia, en el genocidi de Ruanda o en el drama que ara afecta a víctimes de guerra com Síria. Per això, Ros ha manifestat que s’ha de mantenir viu el record dels errors de la humanitat i ser conscients del que les societats, països, grups de persones poden arribar a fer per sotmetre i aniquilar altres persones.
L’Ajuntament de Lleida ha fet una feina intensa en l’àmbit de la Memòria Històrica, en una ciutat que va patir greument la ferida de la Guerra Civil. Aquest treball té present la vivència de lleidatans en els camps de concentració nazis, en especial Mauthausen i, amb aquest motiu, al cementiri de Lleida hi ha un memorial en el seu record, on fa dos anys es va commemorar el 70 aniversari de l’alliberament d’aquest camp.
L’alcalde ha citat la jove escriptora Anna Frank, que acabaria morint a Auschwitz: “Hi haurà un dia en què acabarà aquesta horrible guerra i tornarem a ser persones com els altres i no només jueus” i ha conclòs les seves paraules dient que s’ha de “recordar l’Holocaust i els Crims contra la Humanitat com a símbol de la nostra voluntat de conviure en pau i, com deia Anna Frank, essent cadascú, totes i tots, gent de qualsevol raça, cultura, religió i condició, persones com els altres.”
Els representants de diversos col·lectius víctimes de l’Holocaust han expressat unes paraules durant l’acte: Baruj Hernández, representant de la comunitat jueva de Lleida; Fernando Nouvilles, representant de la FAGIC; Antonio Luis Roman i la Sra Carmen Revenga, representants Testimonis Cristians de Jehovà; Berta Mascaró, membre de l’Associació Colors de Ponent, i Sonia Salvia i Imma Galindo, en representació de Down Lleida.
El guitarrista i intèrpret Carles Herraiz, professor del Conservatori Municipal de Lleida, i la cantant soprano lírica Eva Maria Ruiz han fet les interpretacions musicals que han acompanyat la commemoració, amb les peces “Wiegala” d’Ilse Weber; la Llista d’Schindler’s” de John Williams i “Morir a Ravensbrück” de Montserrat Roig i Marina Rossell. Durant l’acte també s’ha fe la lectura dels articles 1 i 2 de la Declaracio´Universal dels Drets Humans, a càrrec del representant del Consell de Joves del Plenari dels Infants i Adolescents de Lleida, Arnau Rué, i s’ha fet un minut de silenci.
El Dia Internacional d’enguay té per lema “Educar per al futur: la funció dels emplaçaments històrics i els museus a l’educació relativa a l’Holocaust”.
La Fundació Amical Mathausen. Fundada l’any 1962 per exdeportats i familiars per agrupar vídues i orfes i donar suport a tots els deportats que havien tornat de l’exili i que no disposaven a Espanya d’una associació d’aquest tipus, i que sí havien trobat a França, on molts espanyols a l’exili s’havien integrat a la Amicale des Déportés, Familles et Amis de Mauthausen o a la Federación Española de Deportados e Internados Políticos fundada a Toulouse el 1947.

Han assistit a l'acte el tinent d'alcalde Fèlix Larrosa i els regidors Paco Cerdà, José Luis Osorio, Carles Vega i Pau Juvillà.