Àngel Ros anuncia al Ple de l’Estat de la Ciutat l’acord d’adquisició per permuta de la Farinera La Meta

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha anunciat avui l’acord que ha assolit amb els propietaris de la Farinera La Meta per adquirir aquest edifici i els immobles adjacents.  La compra serà mitjançant permuta i permetrà incorporar al patrimoni municipal aquesta construcció centenària, que és el referent del Modernisme industrial a la ciutat de Lleida.

El paer en cap ha fet públic l’acord de la compra de La Meta en el discurs amb què ha obert el Ple de l’Estat de la ciutat, un parlament on ha analitzat l’acció del govern municipal encaminada a aconseguir “una Lleida de progrés i de Justícia Social plena, de drets i deures per a tothom”. Àngel Ros ha agraït el treball de les regidores i regidors del govern, el suport a molts projectes per part d’alguns grups de l’oposició i ha volgut destacar la feina dels funcionaris, “un dels principals patrimonis amb què compta la Paeria”.  

El Pla de l’Estació

La Farinera La Meta es troba dins del Pla de l’Estació. El paer en cap ha recordat la recent reunió celebrada a Madrid en què les administracions implicades –Ajuntament de Lleida, Estat i Generalitat- van acordar reprendre el Pla amb totes les seves components urbanístiques, residencials i d’equipaments. L’àrea inclou la nova terminal d’Autobusos, que ha de construir la Generalitat, un projecte que és un deute històric, com ha remarcat Àngel Ros. Quan entri en servei, generarà uns 4 milions de desplaçament a peu a l’entorn de la Rambla de Ferran.

L’alcalde ha relacionat el desenvolupament del Pla de l’Estació amb l’impuls que també donaran a la rambla el nou Museu d’Art de Lleida que s’ubicarà a l’antiga Audiència i la seu de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana a les instal·lacions de la COELL. El paer en cap ha remarcat l’eix de dinamització que tracen aquests projectes, des de la rambla de Ferran fins a Pardinyes, i també ha fet especial esment a la construcció de les torres d’habitatges davant de la Llotja, que generaran 600 llocs de treball directes en tres anys.

Eixos de dinamització

Un altre eix de dinamització es localitza al Centre Històric, on el nou Parador de Turisme ja està fent la selecció de personal, i on el nou Espai del Còmic (que gestionarà l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol) serà un nou element d’atracció, juntament amb el Call Jueu, l’oratori dels Dolors, l’Espai Cavallers, la Casa de Fusta per a emprenedors i el Mercat del Pla que està a punt d’iniciar una nova etapa. La Paeria, a més, impulsa sis àrees d’innovació social al Centre Històric, per portar-hi nous veïns, nova activitat i generar noves dinàmiques.

La Mariola és un altre barri que rep un renovat impuls amb la posada en funcionament, demà, dimecres, de la primera fase del Museu del Clima i de la Ciència de Lleida, un espai de divulgació que enllaça el Parc Científic i Tecnològic amb la ciutat. Sobre el Parc, el paer en cap ha remarcat que ja és el tercer espai industrial de Lleida i que, a finals d’any, assolirà els 1.700 treballadors.  

Un mandat de color verd

L’alcalde ha destacat l’esperit verd d’aquest mandat municipal, amb la incorporació de nous espais naturals com els que aporten els boscos urbans de Cappont, Magraners, Balàfia i Mariola (en el parc que genera el Museu del Clima), la primera fase de la remodelació de les Basses i el futur Parc de les Arts, al Camp d’Esports, que espera realitzar amb total diàleg amb els veïns de la zona.

Aquesta “revolució” verda també s’estén als serveis públics urbans i es percep en la incorporació de 8 Autobusos híbrids, en l’estalvi energètic que ha generat la renovació de l’enllumenat, la nova gestió del manteniment dels edificis municipals o la instal·lació de punts de recàrrega elèctrica. El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que es portarà a aprovació inicial del ple del proper setembre, també reflecteix aquesta vocació verda i sostenible del mandat actual.

“Convertint recuperació econòmica en progrés social”

L’alcalde de Lleida ha sintetitzat l’acció del govern amb un tweet, “convertint recuperació econòmica en progrés social”, una frase que mostra la voluntat que l’evolució econòmica arribi a tothom. En aquest sentit, a més dels projectes de progrés urbà ja citats, ha remarcat les possibilitats d’atracció i d’ocupació que obre per a Lleida el desenvolupament comercial amb nous formats de mitjanes i grans superfícies.

També ha destacat com a element de dinamització, l’aposta de Lleida per les indústries culturals. La ciutat ha entrat al món de l’audiovisual de la mà del Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals, al Magical. L’esport és un altre àmbit de projecció i es treballa, amb el programa Lleida Sport&Emotion, que la ciutat es consolidi com a seu de grans esdeveniments.

Així mateix, la ciutat aporta a la promoció econòmica de les Terres de Lleida tres organismes que lidera o en els quals participa, Mercolleida, Fira de Lleida i Globalleida. Àngel Ros ha subratllat el bon funcionament i l’entesa institucional d’aquestes institucions i ha remarcat la tasca de l’Institut Municipal d’Ocupació, que l’any passat va permetre la inserció laboral de 1.732 persones.    

Al costat de les eines de promoció econòmica i de l’ocupació, el paer en cap ha remarcat el treball que està duent a terme la Paeria, amb el suport de les entitats del Tercer Sector i de les altres administracions, per atendre els més febles. L’any passat, 811 famílies va rebre ajudes per pagar factures pendents d’aigua, gas i llum i la Mesa d’Emergència d’Habitatge (que gestionen l’EMU i la Generalitat) van adjudicar 90 llars socials el 2016. El Centre per a Persones sense Llar a l’antiga residència del Pare Coll, el programa Housing First i l’atenció a les dones víctimes de maltractaments són alguns dels projectes que impulsa la Paeria per a les persones amb un nivell de necessitat més elevat i amb el suport, en aquest cas, d’entitats d’arrel cristiana.

L’educació es manté com una de les principals apostes de present i de futur per a la ciutat. L’Ajuntament de Lleida presta directament o actua de manera activa en 10 currículums educatius. L’alcalde ha destacat els 11 centres de reforç per a infants en risc, amb un total de 600 places. El 23’5 per cent del pressupost municipal es destina a Cohesió Social, Educació i Ocupació.

Seu Vella, Horta i les Basses 

L’alcalde de Lleida ha assegurat que una ciutat que progressa ha de protegir els seus símbols i que les Basses n’és un d’important. L’Ajuntament de Lleida presentarà al juliol l’avanç de l’ordenació general i un programa per a la recuperació del conjunt del Parc.

Pel que fa al Segre, se segueix treballant en la redacció del Pla d’Usos del Riu. Aquesta eina incidirà en el paisatgisme de tota la seva zona, en el sanejament, en les actuacions als marges dret i esquerre i s’especificaran els usos entre les comportes i Rufea. Les actuacions s’estan negociant amb la CHE.

L’Horta és un altre dels grans símbols de Lleida i una part de la ciutat absolutament estratègica. D’acord amb això, la Paeria està actuant amb iniciatives d’una importància i nivell equiparables a la portada d’aigües a les cases de l’Horta que es va dur a terme fa 10 anys. Ara s’està portant a terme la tercera fase de la portada d’aigua potable, s’estan arranjant camins, s’ha elaborat un cens de construccions en sòl no urbanitzable i també s’ha fet un recompte de les terres que no s’estan conreant per facilitar que tornin a estar actives. La Paeria vol impulsar l’activitat agrària a l’Horta, millorar la qualitat de vida dels seus habitants i fer més estreta i permeable la relació amb la part urbana de Lleida.

Els reptes de futur

L’alcalde ha acabat la seva intervenció citant els reptes i temes on la ciutat ha de progressar:
- Millorar el manteniment de la ciutat
- Seguir avançant en la recuperació del Centre Històric
- Resoldre la problemàtica de l’habitatge, especialment a la Mariola
- Millorar els tres polígons industrials amb tasques de reurbanització i manteniment i, alhora, industrialitzar més l’economia de Lleida
- I pressionar les altres administracions per aconseguir les millores necessàries en les infraestructures de comunicacions, imprescindible per a l’economia de Lleida.

Intervencions dels grups municipals

Pel que fa a les intervencions dels grups polítics, la portaveu del grup del PSC a l’Ajuntament de Lleida, Montse Mínguez, ha afirmat que la primera preocupació de per a l’equip socialista a la Paeria han estat els temes socials i ha destacat el treball que han fet els funcionaris per contestar les 3.248 preguntes, precs i accés a informació que han formulat els diferents grups municipals, fet que li preocupa, segons ha dit, per la desconfiança en el treballador municipal. Ha comentat que s’ha pactat amb qui ha tingut la voluntat de fer-ho i que “la suma i la multiplicació ha estat el tarannà” del seu partit, insistint en el diàleg, la reflexió i la transparència i en el cansament de tanta demagògia.


El regidor de CiU, Antoni Postius, ha assegurat que a la ciutat li fa falta un canvi i ha qüestionat la transparència de la Paeria. Entre altres, ha manifestat la seva discrepància en com s’estan treballant alguns projectes a la ciutat, com el POUM, la Llotja i el model comercial. En el seu discurs, ha criticat situació financera de la Paeria i que l’equip de govern no ha buscat el pacte, sinó l’adhesió.

La portaveu de Ciutadans a la Paeria, Ángeles Ribes, ha reconegut la feina que fa el treballador municipal i ha parlat de les millores en la transparència, aconseguides amb el pacte per la fiscalització de l’execució del pressupost, amb les pressupostos participatius i incrementant les partides per a la despesa social. Alhora, ha ressaltat la línia oberta per contribuir en la creació d’ocupació amb ajudes a fons perdut per a petites empreses. I ha finalitzat reclamant respecte a la llei i a les institucions.

Per part del grup d’ERC a la Paeria, el seu portaveu, Josep M. Baiget, ha criticat la manca d’un model de ciutat i la situació financera de l’ajuntament, per a la qual ha assenyalat que s’ha hagut de fer un pla de sanejament. Ha reiterat la preocupació per la municipalització de la zona blava, així com d’alguns serveis que s’han externalitzat. També s’ha referit a la Memòria Històrica i ha posat en dubte actuacions que s’han fet en el tema comercial o el Centre Històric, entre altres.

En la intervenció del grup de la Crida-CUP, el portaveu Pau Juvillà, ha apostat per una ciutat que s’apoderi més dels serveis públics i ha fet esment d’un estudi de la Creu Roja en què es diu que la pobresa a Lleida està cronificada, afegint que l’ajuntament se n’ha de responsabilitzar. Igualment, ha assenyalat “motius d’optimisme” en la garantia i el foment de la participació, amb la plataforma del Parc de les Arts, les accions pel dret a l’habitatge i la pobresa energètica o en contra de la violència masclista, per posar alguns exemples.

Del Partit Popular, la regidora Dolors López ha indicat que la ciutat avança, però que “queda molt per fer”. Ha posat èmfasi en la rebaixa de la càrrega fiscal amb el pacte del pressupostos i altres acords, com el Pla Integra. Ha demanat una gestió més acurada dels recursos, per reduir el deute municipal, i que es defineixin nous usos per al Mercat del Pla, amb una millora del Centre Històric. A més, ha expressat la voluntat perquè la ciutat esdevingui més verda i acollidora.

Finalment, per part del Comú de Lleida, el regidor Carlos González ha destacat que cal destinar més recursos per atendre les necessitats socials i ha posat en relleu que es necessita millorar la neteja i la seguretat, així com apostar per un urbanisme pensat per a la gent i ha reclamat un canvi en el model energètic, a més de definir un model comercial de proximitat. Així mateix, ha posat en valor la qualitat de les escoles bressol, la creació d’un grup de treball per treballar la segregació escolar o la posada en marxa dels pressupostos participatius.



El Ple aprova 15 propostes de resolució presentades pels diferents grups municipals
El Ple Extraordinari de l’Estat de la Ciutat ha aprovat avui 15 propostes de resolució presentades pels diferents grups municipals, 2 de les quals parcialment. Cada grup municipal, segons es va establir a la Junta de Portaveus, podia presentar fins a tres resolucions.

La proposta de resolució del grup municipal Comú de Lleida en què ha proposat un Pla integral de ciutat - Pla de la mobilitat i urbanisme amable ha tingut el suport unànime del Ple. S’ha aprovat parcialment la que fa referència al Pla integral de ciutat per l’eficiència i la sostenibilitat energètica (votada per punts).

Les tres propostes presentades pel grup municipal del Partit Popular han tirat endavant. Han estat per la implantació d’un servei de bus nocturn a la ciutat de Lleida, per la implantació d’un programa de millores als parcs, jardins i fonts públiques de Lleida, i per l’adequació de places a les escoles bressol de la ciutat – aquesta última, votada per punts-.

Per part de Crida per Lleida – CUP ha obtingut el suport necessari la proposta de resolució per a la rebuda de temporers a la campanya agrària.

Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha aconseguit la unanimitat en la proposta sobre la definició d’un nou Projecte Educatiu de la Ciutat (PEC). Ha obtingut llum verda la proposta en què es demana identificar les persones funcionàries municipals que van patir la repressió franquista per restituir la seva dignitat i donar-ne compte a les seves famílies. Alhora, s’ha aprovat parcialment la tercera de les propostes amb un conjunt d’acords, que finalment han estat: emprendre les accions necessàries per enllestir la revisió del POUM i aprovar, si s’escau, el 2017 el nou Pla d’Ordenació Urbana de Lleida; endegar el debat per aprovar, si s’escau, la revisió del Pla de mobilitat de la ciutat i el Pla d’Usos de l’Horta de Lleida (aquest, aquest 2017); reiniciar el procés participatiu per a la redacció del nou Reglament de Participació ciutadana, i iniciar els treballs per a l’adequació als principis acordats en al “Declaració institucional per la compra pública ètica i sostenible” de la normativa municipal.

De les que ha presentat el grup municipal de Ciutadans, han prosperat les propostes per la firma de convenis entre ajuntaments al voltant de Lleida i per promocionar la selecció espanyola de futbol a Lleida, així com per avançar Lleida cap a una smart-city, aquesta darrera havent-se votat per punts.

Per últim, del PSC s’han aprovat les tres propostes de resolució presentades: per la qualitat i el finançament de l’educació; sobre l’Horta de Lleida, un pulmó verd estratègic per a la ciutat (que estat votada per punts), i sobre la situació de l’atenció primària i proposta de millora.

El Ple de l'Estat de la Ciutat ha començat amb un minut de silenci per expressar la solidaritat de Lleida amb Portugal i Londres.