El Festival Internacional de Poesia realça la tradició literària i poètica de Lleida

El Festival Internacional de Poesia posa en relleu la tradició literària i poètica de Lleida i omplirà la ciutat de poesia en els quatre dies que té lloc, fins divendres. El paer en cap, Àngel Ros, ha remarcat la recuperació d’aquesta cita cultural a la ciutat, que succeeix el Mahalta (2005-2011) i Destí Poesia Km 2015 (2015). El festival ret homenatge a Màrius Torres, amb motiu de l’Any Màrius Torres, declarat per la Paeria pel 75è aniversari de la mort del poeta lleidatà –juntament a l’Any Morera i l’Any Granados-. L’alcalde ha indicat que la ciutat està vivint un moment cultural important, ja que el programa poètic pren el relleu als premis Josep Vallverdú i Màrius Torres celebrats divendres. Referint-se a una piulada de Joan Busqueta, Ros ha afirmat que Lleida ha d’estar orgullosa d’haver impulsats els Premis i també per ser la primera ciutat de la història de Catalunya que va organitzar uns Jocs Florals, l’any 1338, en el mateix segle que la crònica de Ramon Muntaner, a la qual també ha al·ludit amb el fragment “Barcelona és cap de Catalunya en la marina, e en la terra ferma Lleida”.

L’alcalde ha assenyalat que la poètica de Màrius Torres encapçala el festival de Poesia que té per lema “Un present més ample”, extret del seu poema “Al present” i que il·lustra l’objectiu d’aquest nou projecte, donat que eixamplar horitzons literaris i culturals és eixamplar horitzons personals en tots els sentits. A més de l’homenatge a Torres, també s’ha reconegut avui dos poetes del present, reconeguts i estimats, Jordi Pàmias i Rosa Fabregat, dels quals ha citat alguns dels seus versos. Ros ha dit que l’obra dels dos forma part del patrimoni cultural i sentimental de Lleida.

En el seu parlament, Ros ha destacat la col·laboració institucional per tirar endavant propostes com aquesta. El Festival Internacional de Poesia de Lleida, dirigit per D.Sam Abrams i Anton Not, està organitzat per la Paeria i la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració del a UdL, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida.

El festival ha arrencat amb la inauguració de l’exposició de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida. Presentada pel director del Càtedra, Joan Ramon Veny, la mostra posa de manifest l’activitat realitzada per la Càtedra Màrius Torres (CMT) des dels seus inicis fins a l’actualitat, i el seu impacte tant a Lleida i a Ponent com al conjunt de les terres de parla catalana, a més de la seva projecció exterior. Partint dels seus objectius principals, com són la recuperació, la preservació, la difusió i l’estudi del patrimoni literari català, l’exposició mostra els diversos àmbits d’actuació de la CMT, que van des de la seva tasca derecerca en forma de projectes i de trobades científiques, fins a les seves publicacions amb els resultats de la recerca, passant pels seus tres principals projectes en curs: el Corpus Literari Digital (amb digitalitzacions de patrimoni literari), Torsimany (que inventaria i digitalitza traduccions) i l’Espai Màrius Torres (dedicat al poeta de Lleida).

Després dels parlaments de l’alcalde; de la vicepresidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, i de la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, ha tingut lloc la conferències “De la dignitat literària”, a càrrec d’Angels Marzo, poeta i promotora cultural, qui ha traçat un dibuix des dels orígens fins a la producció dels homenatjats d’avui. Els assistents han pogut sentir de la pròpia veu de Jordi Pàmias i Rosa Fabregat alguns dels seus poemes, que han recitat al Saló de Sessions de la Paeria.

A l’acte, hi han assistit la tinent d’alcalde Montse Parra; la regidora Rosa Maria Salmeron, el director dels SSTT de Cultura, Josep Borrell, i diversos representants del món cultural de la ciutat.

Jordi Pàmias Grau va néixer a Guissona (la Segarra) l’any 1938. Estudià Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona. Durant trenta anys (1969-1999), exercí com a professor de Llengua i Literatura Espanyoles a l’Institut Marius Torres de Lleida. Es donà a conèixer en guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit de poesia amb “La meva casa” (1969). Altres obres poètiques son “Flauta del sol” (premi Carles Riba, 1978), “Àmfora grega”, “L’alegria velada”, “Fuga del mil·lenni”, “Narcís i l’altre”, “La veu de l’àngel”, etc., fins arribar a una quinzena de títols. També ha conreat el teatre: Camí de mort i l’assaig literari en forma de memòries: Quadern de tres estius i Des de la foscor. Un dietari dels anys 60. L’any 1999 va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi.

Rosa Fabregat i Armengol va néixer a Cervera (la Segarra) el 1933. És escriptora i farmacèutica. Llicenciada i doctora en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, és membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, que el desembre de 2016, li va lliurar la Medalla d’Or de l’Institut Medico Farmacèutic de Catalunya. Va ser directora tècnica d’un laboratori farmacèutic català-alemany a Barcelona durant setze anys, amb un any de residència al laboratori central d’Alemanya. Després canvia de feina i anà a viure a Llorenç del Penedès, on instal·la oficina de farmàcia pròpia. És a Llorenç on emergeix com a poeta gracies a la confiança que li donà el premi de poesia Vila de Martorell (1978) pel seu primer poemari “Estelles”. Ha publicat catorze poemaris, alguns poemes dels quals han estat traduïts a l’alemany, l’anglès i el rus, i antologada en diversos reculls. L’any 2000 va retornar a Lleida, la ciutat de la seva adolescència i joventut. Pagès editors, a instancies de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, li ha publicat la seva poesia completa, en dos volums, que depassen les 1.000 pagines: “Ancorada en la boira. Obra poètica I (1953-1993)” i “La temptació de vol. Obra poètica II (1994-2011)”. Ha publicat, també, vuit novel·les (dues traduïdes al castellà), contes (que compilà Maria-Pau Cornado), assaig i nombrosos articles. De totes les seves novelles podem destacar “Embrió humà núm. F-77” (1984), referent del seu mon narratiu dedicat a la ciència-ficció, “La capellana” (1988), que representa la seva vessant inconformista, en defensa del sacerdoci femení i “Hereus i brodadores” (2008) de caire autobiogràfic. Els últims anys, en paral·lel a la valoració de la seva obra, ha rebut diferents i nombrosos homenatges i reconeixements. Els més recents, rebuts el 2017 sén el premi Sikarra, la Medalla al mèrit cultural de l’Ajuntament de Lleida i la Creu de Sant Jordi.

Aquest dimarts també té lloc l’espectacle teatral “Màrius Torres, un poeta líric”, amb la participació d’Emma Vilarasau, Ramon Madaula i Jordi Bosch i el Quartet Sound Boulevard.