La inauguració de l’exposició ‘FracassArt: de la no mort de l’art de Carles Hac Mor’ clou les jornades dedicades a la figura literària i transgressora del poeta

La inauguració de l’exposició ‘FracassArt: de la no mort de l’art de Carles Hac Mor’ ha clos aquesta tarda les jornades dedicades a la figura literària i transgressora del poeta lleidatà, que han aplegat una sèrie d’actes durant tota la setmana.

L'assessor de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Antoni Llevot, ha assistit a la inauguració de la mostra, obra de Carles Hac Mor, Vicenç Viaplana i Ester Xargay, vídua del poeta, que s’exposa als Serveis Territorials de Cultura i que podrà visitar-se fins el 29 de març.
Abans de la inauguració de l’exposició, s’han celebrat diferents ponències i una taula de debat, en què han intervingut Antoni Clapés, Joan Minguet Batllori i Ester Xargay.
A la tarda, Antoni Clapés ha moderat una taula rodona titulada ‘Postures i pastures de Carles Hac Mor’, en què han participat Miquel Angel Marín (músic), Dolors Miquel (poeta), Francesc Gelonch (cinema) i Eduard Escoffet (poeta i activista cultural).
La projecció de la pel·lícula ‘Marcel Duchamp (entre nosaltres) retard en vídeo’, dirigida per Eugeni Bonet i protagonitzada per Carles Hac Mor han estat el preàmbul de l’exposició de la Delegació de Cultura.
Carles Hernández i Mor (Lleida, 26 de novembre de 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 27 de gener de 2016), conegut pel seu nom artístic Carles Hac Mor, va estudiar Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme. Va ser col·laborador habitual de nombrosos mitjans de comunicació i revistes culturals, entre ells Tele-Exprés, El País, Àrtics, Arc Voltaic, TV3, BTV, Diari de Lleida, Segre, Transversal i Papers d’Art. Fou un escriptor català que conreà gèneres d'invenció personal, com ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí. Del 1973 al 1975 practicà l'art conceptual amb el Grup de Treball. Durant els anys setanta i vuitanta va ser cofundador de les revistes d'art i poesia Tecstual, Ampit i L'avioneta, i n'impulsà d'altres. Va col·laborar en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes, com també als diaris El País i Diari de Barcelona.
Va obtenir el Premi Espais a la Crítica d'Art 1988 i el Premi Joan Fuster d'assaig de 1998 i va escriure centenars de textos per a catàlegs d'exposicions i practica "l'acció artística" (happening o performance).
Entre altres premis literaris, va obtenir: Premi Espais a la Crítica d'Art (1988), Premi Joan Fuster d'assaig de 1998 amb l'obra “Despintura del Jo”, Premi de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia (2003) “M’he menjat un llit” i Jocs Florals de Barcelona amb el “Dietari del pic de l’estiu” (any 2012).