Recta final de la remodelació de la plaça Noguerola

Les obres de la remodelació de la plaça Noguerola es troben ja en la seva recta final, després que s’hagués de modificar el projecte per poder preservar les restes de la muralla del segle XVIII. En aquest sentit, l’espai on s’han trobat les restes de la muralla s’està netejant i habilitant per tal de preservar-la i, d’aquesta manera, fer-la visitable. Així, s’està instal•lant la corresponent il•luminació, a més d’unes baranes per protegir les troballes arqueològiques. La reurbanització de la plaça Noguerola permetrà reconvertir l’espai actual en una zona oberta i destinada a l’ús preferent dels vianants i veïns. El projecte de la nova plaça contempla un espai central de joc i lleure amb arbrat i mobiliari urbà, que quedarà protegit de la circulació per mitjà de pilones. La circulació d’automòbils esdevindrà secundària en tota la plaça Noguerola, tot i que el seu nou disseny garantirà l’accés dels vehicles als pàrquings i la connexió amb els carrers Comerç, Ramon Castejón i Lluís Roca. Documentació de la muralla de la plaça Noguerola Surt dibuixat per primera vegada en un plànol de Lleida de 1707 senyalat amb el número 7 “Contregarde où on s’est logé” (contraguàrdia on s’està allotjat). El plànol fou dibuixat per les tropes franceses vencedores després de la rendició de la ciutat el 14 de novembre de 1707 en el marc de la Guerra de Successió. Se sap que una part dels elements defensius que es dibuixen eren projectes per realitzar no operatius durant el Setge de la ciutat. Una d’aquestes obres era la contraguàrdia senyalada amb el número 7. Un dels plànols on s’aprecia millor la forma del mur documentat és en el plànol 44 posterior al 1735. El baluard o bastió del Carme encara no està construït i la fortificació apareix con un element aïllat en forma de grapa al costat nord del meandre del riu Noguerola. Aquesta representació es manté també en un plànol de 1758. Cal recordar que no es tracta d’una obra lligada al baluard del Carme, però que acabaria unit i formant part dels seus elements estructurals a principis del segle XIX. Així, veiem com el 1806 el braç occidental de la grapa corresponent a la contraguàrdia documentada a la plaça Noguerola ja apareix unida als murs del baluard o bastió punxegut del Carme, el qual reutilitza part de la Muralla nova de la Magdalena construïda pel general Brito a mitjan de segle XVII. En un plànol del projecte de construcció de l’avanç del baluard del Carme s’observa com la muralla documentada s’havia d’incorporar als elements que configurarien l’avanç del baluard del Carme. A partir d’aquí apareix sota el nom de Contraguàrdia del Carme amb dos espais interiors dividits per un mur perpendicular també localitzat sota el carrer Comerç. Característiques constructives Mur de 3,5 d’amplada fet amb morter de calç i còdols de gran consistència i un folre interior i exterior de blocs rectangulars de pedra sorrenca. Presenta una forta inclinació o escarpa a l’exterior. Se n'ha documentat una alçada exterior de 2,14 metres, part de la qual es veurà en la nova plaça Noguerola. La seva funció era de protegir el punt d’intersecció entre la muralla feudal del segle XIV i la muralla nova de la Magdalena que després del setge de 1707 s’havia convertit en el nou tancament nord-est de la ciutat. La intersecció entre la muralla feudal del segle XIV,de la qual es pot veure una torre al soterrani del cap de la Rambla de Ferran, i la Muralla Nova de la Magdalena o travessera del Brito construïda entre el 1644-1647, era el punt més feble de la ciutat. Les tropes filipistes entraren a la ciutat per aquests punt la nit del 12 al 13 d’octubre de 1707 (actual carrer Nord, 5). Molt conscients d’aquell punt feble, i un cop conquerida la ciutat, els guanyadors construïren un nou mur en forma de grapa invertida que a tall de parapet havia d’impedir o dificultar l’accés a la ciutat pel mateix lloc on ells havien entrat. així, van erigir una obra de mamposteria de morter de calç folrada de blocs de pedra de gran consistència i durabilitat molt diferent a la construcció que els defensors de la ciutat havien aixecat en aquell mateix indret quan el perill d’invasió era imminent. Adequació i millores als carrers adjacents a la plaça Els carrers Nord i Maria Sauret ja s’han remodelat completament amb un nou paviment en el qual vorera i calçada se situen al mateix nivell, d’una manera similar al projecte realitzat al carrer Democràcia. El projecte de reurbanització d’aquesta zona, corresponent al sector urbà de Rambla Ferran-Estació, inclou també la millora integral i substitució d’alguns trams de la instal•lació d’aigua potable així com la renovació de la xarxa de sanejament i el canvi d’embornals. Les connexions directes al Noguerola s’eliminen per connectar-les a la xarxa existent. Quant a a la instal•lació elèctrica, s’ha canviat tot el sistema d’enllumenat públic, adequant-lo al nou reglament i els nous vials. En total s’instal•len 73 punts de llum a tot el barri. També se soterren les línies de baixa tensió i s’eliminen els encreuaments de vial. L’Ajuntament de Lleida va adjudicar a l’empresa RETAMAL la reurbanització dels carrers del Nord, Maria Sauret i la Plaça Noguerola per un import de 1.154.648,79 euros.