Inauguració de la remodelació de la plaça Noguerola

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la primera tinenta d’alcalde, Marta Camps, ha inaugurat aquest dilluns la remodelació dels gairebé 4.000 metres quadrats de la plaça Noguerola, del carrer del Nord i un tram de Maria Sauret. La reurbanització de la plaça Noguerola ha permès reconvertir l’espai en una zona oberta i destinada a l’ús preferent dels vianants i veïns. La nova plaça contempla un espai central de joc i lleure amb arbrat i mobiliari urbà, que queda protegit de la circulació per mitjà de pilones. S’han conservat els arbres existents amb la construcció de murs de formigó armat per a la seva conservació. A més, s’ha posat deu nous arbres i una trentena de jardineres amb arbustos que s’adapten a la climatologia de la ciutat a la plaça, als carrers del Nord i Maria Sauret La circulació d’automòbils esdevé secundària en tota la plaça Noguerola, tot i que el seu nou disseny de la plaça garanteix l’accés dels vehicles als pàrquings i la connexió amb els carrers Comerç, Ramon Castejón i Lluís Roca. Així mateix, s’ha conservat i netejat l’estàtua erigida a finals del segle XIX en honor al poeta i escriptor Lluís Roca Florejacs, ubicada al bell mig de la plaça. Lluís Roca va néixer a Lleida el 1830 i és exponent de la literatura de la Renaixença ja que era poeta, a més de metge i historiador. Les obres de la plaça Noguerola han posat al descobert les restes de la muralla del segle XVIII, construïda per les tropes felipistes després que conqueriren la ciutat arran del setge d’octubre de 1707. Aquesta troballa arqueològica va obligar a modificar el projecte inicial de reurbanització de la zona per conservar-la, donat el bon estat de conservació de les restes i el fet que és un excel·lent referent històric de les Defenses o Contraguàrdies del Carme L’Ajuntament de Lleida ha netejat les restes de la muralla i ha habilitat l’espai per fer-les visitables. Els carrers Nord i Maria Sauret s’han remodelat completament amb un nou paviment en el qual vorera i calçada se situen al mateix nivell, d’una manera similar al projecte realitzat al carrer Democràcia. El projecte de reurbanització d’aquesta zona, corresponent al sector urbà de Rambla Ferran- Estació, ha inclòs també la millora integral i substitució d’alguns trams de la instal·lació d’aigua potable així com la renovació de la xarxa de sanejament i el canvi d’embornals. Així mateix s’han dut a terme actuacions no previstes inicialment, com l’eliminació dels abocaments directes al riu Noguerola, que passa per sota la plaça del mateix nom, per connectar-les a la xarxa de clavegueram existent i la instal·lació de col·lectors nous. A més, també s’ha millorat el ferm al carrer Ramón Castejón. Pel que fa a la instal·lació elèctrica s’ha canviat tot el sistema d’enllumenat públic, adequant-lo al nou reglament i els nous vials. En total s’instal·len 73 punts de llum a tot el barri. També se soterren les línies de baixa tensió i s’eliminen els encreuaments de vial. L’Ajuntament de Lleida va adjudicar a l’empresa RETAMAL la reurbanització dels carrers del Nord, Maria Sauret i la Plaça Noguerola per un import de 1.154.648,79 euros. Acabada la remodelació dels gairebé 4.000 metres quadrats de la plaça Noguerola, el carrer Nord i un tram del carrer Maria Sauret, l’Ajuntament de Lleida prepara el projecte de reurbanització del carrer Comerç. Muralla defensiva del segle XVIII Les restes arqueològiques que s’han conservat formen part del que s’anomena la Contraguàrdia o les Defenses del Carme, un nou front de defensa aixecat per les tropes felipistes a partir de 1707 per assegurar la protecció de la ciutat i garantir la seva continuïtat amb les muralles d’origen medieval. Aquesta muralla surt dibuixada per primera vegada en un plànol de Lleida de 1707 senyalada amb el número 7 “Contregarde où on s’est logé” “Contaguardia on s’està allotjat”. El plànol fou dibuixat per les tropes vencedores després de la rendició de la ciutat el 14 de novembre de 1707. Una d’aquestes obres era la contraguàrdia senyalada amb el número 7. Un dels plànols on s’aprecia millor la forma del mur documentat és en el plànol 44 posterior al 1735. El baluard o bastió del Carme encara no està construït i la fortificació apareix con un element aïllat en forma de grapa al costat nord del meandre del riu Noguerola. Aquesta representació es manté també en un plànol de 1758. Cal recordar que no es tracta d’una obra lligada al baluard del Carme, però que acabaria unit i formant part dels seus elements estructurals a principis del segle XIX. Així, es veu com el 1806 el braç occidental de la grapa corresponent a la contraguàrdia documentada a la plaça Noguerola ja apareix unida als murs del baluard o bastió punxegut del Carme, el qual reutilitza part de la Muralla nova de la Magdalena construïda pel general Brito a mitjan de segle XVII. En un plànol del projecte de construcció de l’avanç del baluard del Carme s’observa com la muralla documentada s’havia d’incorporar als elements que configurarien l’avanç del baluard del Carme. A partir d’ara apareix sota el nom de Contraguàrdia del Carme amb dos espais interiors dividits per un mur perpendicular també localitzat sota el carrer Comerç. La seva funció era de protegir el punt d’intersecció entre la muralla feudal del segle XIV i la muralla nova de la Magdalena que després del setge de 1707 s’havia convertit en el nou tancament nord-est de la ciutat. La intersecció entre la muralla feudal del segle XIV,de la que es pot veure una torre al soterrani del cap de la Rambla de Ferran, i la Muralla Nova de la Magdalena o travessera del Brito construïda entre el 1644-1647, era el punt més feble de la ciutat. Les tropes filipistes entraren a la ciutat per aquests punt la nit del 12 al 13 d’octubre de 1707 (actual carrer Nord, 5). Molt conscients d’aquell punt feble, i un cop conquerida la ciutat, els guanyadors construïren un nou mur en forma de grapa invertida que a mena de parapet havia d’impedir o dificultar l’accés a la ciutat pel mateix lloc on ells havien entrat. Ara, era possible erigir una obra de mamposteria de morter de calç folrada de blocs de pedra de gran consistència i durabilitat molt diferent a la construcció que els defensors de la ciutat havien aixecat en aquell mateix indret quan el perill d’invasió era imminent.