"Xavier Gosé (1876-1915): De la Barcelona d'Els Quatre Gats al París elegant"

L'alcalde de Lleida Àngel Ros ha presidit la presentació de l'exposició "Xavier Gosé (1876-1915): De la Barcelona d'Els Quatre Gats al París elegant". La mostra es podrà visitar de l’1 d’abril al 28 de juny de 2009. A l'acte també han assistit Montse Parra, tinenta d'alcalde i regidora de Cultura i Festes, Jesús Navarro, director del Museu d’Art Jaume Morera, i Albert Velasco, comissari de l’exposició. La inauguració és avui, dimecres, a les 20 h. Arxiu de so d'Àngel Ros Xavier Gosé (Alcalá de Henares, 1876 - Lleida, 1915) és una de les figures senyeres de la il·lustració europea d’inicis del segle XX. La seva estètica, a mig camí entre l’Art Nouveau i l’Art Déco, ens situa davant un artista exquisit i elegant que va saber retratar com ningú el modus vivendi de la societat parisenca dels primers quinze anys del segle XX. La mostra que presentem pretén actualitzar el coneixement a casa nostra d’un dels artistes més internacionals de les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera, després d’haver itinerat durant gairebé un any per diversos equipaments museístics de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Fill d’una família amb orígens lleidatans, la vida de Gosé va estar professionalment lligada a dues ciutats. Es va formar a Barcelona i ràpidament va mirar d’obrir-se camí col·laborant com a il·lustrador en revistes com L’Esquella de la Torratxa, Barcelona Cómica o Madrid Cómico. A la capital catalana va entrar en contacte amb el grup intel·lectual aplegat al voltant de la mítica cerveseria d’Els Quatre Gats, el cau modernista per antonomàsia, tot relacionant-se amb una sèrie d’artistes i literats de trajectòries prou ben conegudes, entre ells Ramon Casas, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir o Pablo Picasso. Dins d’aquesta etapa d’apropament al modernisme més amanerat i dolç, va reflectir la vida dels suburbis barcelonins, sempre des d’un ideari estètic no allunyat del realisme i amb un repertori de temes de marcat caràcter social. El 1900, com molts altres companys de generació, Gosé decideix provar l’aventura parisenca. París era l’epicentre creatiu de l’Europa del moment, i allà va romandre fins gairebé el final de la seva vida. Comença a publicar dibuixos a les principals revistes editades a la ciutat, tot abandonant els temes més realistes de l’etapa barcelonina i centrant-se en la plasmació de determinats aspectes de la vida mundana d’aquella efervescent urbs. L’obra de Gosé és un autèntic reportatge gràfic dels usos, els modes i les actituds del París de la Belle Époque. És el treball d’un cronista que va retratar magistralment la vida burgesa i la seva cara més amable, però també facetes més decadents d’aquell món que restaven amagades, com la prostitució, personificada en els dibuixos de les petites femmes que sovintejaven els cafès i hotels més luxosos a la recerca de dandis acabalats. A París, van publicar els seus dibuixos revistes satíriques com L’Assiette au Beurre o Le Rire, dins d’un primer moment d’acostament a temàtiques socials, per després passar a col·laborar en publicacions vinculades al món de la moda com La Gazette du Bon Ton o Femina. És en aquest punt en què reforça la dona com a leitmotiv de la seva producció, on la presenta en la versió més esplendorosa i, d’aquesta manera, contribueix a crear un tipus artístic femení que tindrà una gran fortuna posterior. Dissortadament, la salut no el va acompanyar quan es trobava a la cúspide professional. Una tuberculosi i l’inici de la Gran Guerra el van fer tornar a Lleida el 1914, on moriria el 16 de març de l’any següent, amb només 38 anys.