Lleida serà la seu dels premis Nacionals de Cultura 2009

Lleida serà la seu de la celebració dels premis Nacionals de Cultura 2009, segons ha anunciat aquest migdia el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Xavier Bru de Sala. Lleida i el seu territori exerciran de promotors d'un nou model de premis,ha explicat Bru de Sala. Bru de Sala, que avui ha presidit la celebració del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA), reunit a Lleida, ha assenyalat que "Lleida és la capital del públic privat, enlloc té aquesta exemplaritat" i ha afegit que Lleida "pot ser una extraordinària plataforma cultural no només de Catalunya sinó del Sud d'Europa". Com a reconeixement del treball realitzat a Lleida en matèria cultural, Bru de Sala ha fet públic t que Lleida acollirà la celebració, aquest any, dels Premis Nacionals de Cultura. Uns reconeixements que enguany presentaran un nou format, en la definició del qual hi tindrà una part molt important Lleida i el seu territori amb les seves aportacions: "Dependrà de Lleida caracteritzar aquests nous premisl (...) allò que volem de canvi és que el dia de la celebració sigui una festa", ha assenyalat. El lliurament dels guardons tindrà lloc un dissabte del mes d'octubre, encara per determinar. Per la seva banda, el paer en cap, Àngel Ros, ha agraït la designació de Lleida com a seu de l'atorgament dels premis més reconeguts de la cultura catalana i ha ressenyat el treball intens que, tant des del punt de vista de posada en marxa de programes culturals, com d'equipaments s'ha realitzat (amb seus com l'Escorxador o l'Auditori) i s'està realitzant amb noves apostes de futur com el Centre de Convencions i Teatre La Llotja. Primera vegada que el plenari es reuneix fora de Barcelona Els Consellers del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts s'han reunit durant el matí amb algunes de les organitzacions i entitats culturals rellevants de les comarques de Ponent per tenir un primer contacte amb l’activitat cultural i artística del territori. Hi han assistit representants del Celler d’Espectacles, l’Orfeó Lleidatà, el Col•legi d’Aparelladors, l’Espai Guinovart, el Centre d’Art i Natura de Farrera, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Teatre Municipal de l’Escorxador, el Centre de Titelles, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, la Fira Tàrrega i l’Ateneu popular de Ponent. Funcions del CoNCA) El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) és un ens de dret públic encarregat de desenvolupar el sistema de la cultura i de les arts a Catalunya. Segueix el model anglosaxó dels Arts Councils que fomenta i organitza la política de suport, promoció i expansió de la cultura i de la creació artística amb independència del govern i de les conjuntures polítiques. Promou l’accés universal a la cultura i integra els camps propis de la cultura, la ciència, la tecnologia i les humanitats des d’una perspectiva de transversalitat, interdisciplinarietat i diversitat. Cerca fomentar l’excel•lència en la creació, el perfeccionament professional, la promoció i difusió de productes culturals, i actua en relació als reptes dels nous llenguatges, la mediació i el desenvolupament de nous públics, i en conseqüència convoca els ajuts públics a la creació. El Consell té altres missions com són elaborar informes preceptius sobre les lleis que atenyen i afecten la cultura, i lliura els Premis Nacionals de Cultura, entre d’altres. El Consell l’integren onze membres que constitueixen el Plenari, que és l’òrgan màxim de decisió, i els seus membres han estat nomenats pel Parlament de Catalunya a proposta del President de la Generalitat. Així mateix, el Consell s’organitza en Comissions de treball que apleguen els àmbits següents:

Membres del Consell: PRESIDENT: Xavier Bru de Sala i Castells (Barcelona, 1952). Llicenciat en Filologia Catalana, és membre del PEN Club Català i de l’ALEC. Col•labora habitualment amb La Vanguardia, Ràdio 4 i Catalunya Ràdio. Ha desenvolupat una intensa activitat com a polemista amb articles a la premsa diària. Ha publicat l’assaig El descrèdit de la realitat (1999) i Fot-li, que som catalans! (2005), juntament amb Julià de Jòdar i Miquel de Palol. L’any 2006 l’experiència es repetia amb Fot-li més que encara som catalans. Ha estat autor de nombroses adaptacions teatrals i la seva producció literària ha rebut nombrosos premis, entres els quals hi figuren el Carles Riba, el Ciutat de Barcelona de poesia, el premi Josep Maria de Sagarra i l’Ausiàs March de poesia. VICEPRESIDENTS: Pilar Parcerisas i Colomer (Manresa, 1957).Crítica d’art i curadora d’exposicions independent. Doctora en Història de l’Art i Llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB. Fundadora del diari Regió 7. Ha comissariat nombroses exposicions, entre elles Idees i Actituds. Entorn de l’art conceptual a Catalunya, 1964-1980...” (1992), Joseph Beuys. Manresa Hbf (1994), Agnus Dei. L’art romànic i els artistes del segle XX (1996), Dalí. Afinitats Electives (2004), Man Ray, llums i somnis i Accionisme vienès (2008). Ha publicat Equipatge de mà (1997), una selecció dels seus articles a Art & Co. La màquina de l’art (2003) i Barcelona Artz-Zona (2008), i el llibre Conceptualismo(s). Poético, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007). És crítica d’art del diari Avui. Ha escrit els guions de les pel•lícules Entreacte (1988), L’última frontera (1992) i Babaouo (1997). Presidenta de l’ Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i membre de l’Associació Internacional de Crítcs d’Art (AICA). Manuel Forcano Aparicio (Barcelona, 1968). Doctor en Filologia Semítica, ha estudiat i viscut a Israel, Síria i Egipte. Ha treballat com a professor d’Hebreu i d’Arameu a la Universitat de Barcelona (1996-2004). Autor de traduccions d’obres literàries de l’hebreu, de l’àrab, del francès i de l’anglès. Ha publicat alguns llibres de poemes propis, entre els quals destaca Com un persa (Premi Internacional Tívoli 2002),i El tren de Bagdad (Premi Carles Riba 2003). Treballa com a documentalista i dramaturg a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall. ALTRES MEMBRES DEL CoNCA: Xavier Antich Valero (La Seu d’Urgell, 1962). Doctor en Filosofia, professor d’Estètica de la Universitat de Girona (UdG), director del Màster en Comunicació i Crítica d’Art de la UdG i coordinador del Taller de Crítica d’Art del MACBA. Ha escrit diversos llibres i ha guanyat el premi d’assaig Joan Fuster i el Premi Espais a la Creació i la Crítica d’Art d’àmbit Internacional. Col•laborador en diversos mitjans de comunicació. Juli Capella Samper (Barcelona, 1960). Arquitecte i activista del disseny. Va ser director fundador de les revistes De Diseño i ARDI. Director de la secció de disseny de la revista Domus. Autor de nombrosos llibres de disseny i arquitectura. Generador d’esdeveniments com les Primaveres del Disseny i creador de bona part de la col•lecció de disseny industrial del Museu de les Arts Decoratives. Va ser president del FAD i l’impulsor de l’Any del Disseny. Jordi Coca Villalonga (Barcelona, 1947). Novel•lista i dramaturg. Guanyador del premi Josep Pla amb La japonesa (1992), el premi Sant Jordi amb Lena (1999) i el Joanot Martorell amb Cara d’àngel (2003). Ha publicat dues obres de teatre que han estat representades, Platja Negra (1999) i Antígona (2002). Col•laborador de premsa i televisió. Chantal Grande i Paumier. Pionera del galerisme fotogràfic de prestigi internacional. Regent la galeria Fòrum a Tarragona des de fa un quart de segle. Directora del Tinglado número 2 del Port de Tarragona. Col•leccionista i comissària d’exposicions de gran prestigi, en fires i certàmens com ARCO, i en espais com el Círculo de Bellas Artes de Madrid i el Grand Palais de París. Francesc Guardans i Cambó (Barcelona, 1952). Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, ha fet cursos de postgrau en Econòmiques a la Universitat de Columbia de Nova York. És vicepresident executiu de l’Institut Cambó de Barcelona, editor de la Col•lecció Bernat Metge, assessor de Libros de Vanguardia i conseller de Proxima Alfa. Va ser vicepresident segon del The Chase Manhattan Bank (1981-1985) i conseller delegat del Grupo Anaya (1992-1996). Sílvia Munt i Quevedo (Barcelona, 1957). Actriu, directora, creadora i emprenedora. Membre de l’Acadèmia de Cinema Europeu i de l’Acadèmia de les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Va estudiar Psicologia i Dansa. Titulada en Ballet Clàssic per la Royal Ballet de Londres. Va fundar el Ballet Contemporani de Barcelona. Ha participat en nombroses pel•lícules i obres de teatre com a actriu. Ha dirigit sis pel•lícules i curts. Marta Oliveres i Tortosa (1960). Emprenedora de les arts escèniques no convencionals que col•labora amb Carles Santos, Marcel•lí Antúnez, Xavi Bobés, entre d’altres artistes. Impulsora de El Vivero, una plataforma de gestió d’artistes de diferents disciplines i llenguatges. Editora de la revista ARTRIBUTOS, dedicada a la difusió de les arts escèniques no convencionals. Membre del Network Informal European Theater Meeting des del 1992. Rosa Vergés i Coma. (Barcelona, 1955). Realitzadora cinematogràfica. Llicenciada en Història de l’Art per les universitats de Barcelona i La Sorbona, a principi dels anys setanta va iniciar una prolífica activitat publicitària i com a guionista, participant en pel•lícules com Un parell d’ous (1984), de Francesc Bellmunt. El 1989 va dirigir el llargmetratge Boom Boom, premi de Cinematografia de la Generalitat. El 1994 va dirigir Souvenir, i el 1997 va estrenar a TV3 el musical Tic Tac. El 2002 va realitzar la minisèrie televisiva Maresme i el llargmetratge Iris (2004). També ha fet incursions en el món del teatre dirigint obres com Fes córrer la veu! (1999). Va ser la responsable de l’escenografia de l’arribada de la flama olímpica del Jocs de Barcelona 92 a Empúries. El 1998 va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’Audiovisuals.