Lleida ha deixat de ser considerada una zona de mercat residencial tens. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha revisat les declaracions dels municipis que es trobaven en aquesta situació i ha determinat que 22 municipis, entre els quals Lleida, compleixen les condicions per sortir-ne, gràcies a la contenció dels preus del lloguer dels últims mesos i a les polítiques municipals per generar nou habitatge. Aquesta revisió té una vigència d'almenys un any.
Aquest dimarts s'ha publicat el tràmit d'informació pública del procediment corresponent, la Generalitat de Catalunya ha iniciat la tramitació per decidir si es prorroga, es modifica o es deixa sense efecte la declaració vigent de les zones de mercat residencial tensat. En aquest context, si el municipi de Lleida no és inclòs en la nova declaració o en la corresponent pròrroga, a partir de la finalització de la vigència actual deixaran de ser aplicables les mesures específiques associades a aquesta qualificació, previstes tant a la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, com a la Llei d'arrendaments urbans. Entre aquestes mesures destaquen la limitació de les rendes del lloguer, el règim específic aplicable als grans tenidors i l'aplicació de l'índex de referència del preu del lloguer en els supòsits establerts legalment.
"La valoració és molt positiva perquè el fet de sortir de la zona tensada obeeix, entre altres factors, a la política que segueix el govern municipal a fi de facilitar la construcció d’habitatge assequible", ha afirmat l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa. En aquest sentit, el paer en cap ha posat com a exemple el barri dels Mangraners, que ha visitat avui i on s’ha impulsat la construcció de 121 habitatges de lloguer assequible, una tercera part dels quals es destinaran a l’emancipació juvenil.
Larrosa també ha destacat que a Lleida ja tenen llicència o ja s’estan edificant més de 400 habitatges assequibles, "i això hi influeix claríssimament". De fet, ha afegit que, entre habitatges de règim lliure i assequible, "en aquest moment s’estan construint 1.125 habitatges, i això també hi contribueix". "Estem molt contents, però això no vol dir que s’hagi acabat la feina. Continuarem treballant d’acord amb la planificació que tenim", ha subratllat.
En aquest sentit, l’alcalde ha apuntat que "continuarem impulsant aquestes polítiques al voltant de l’habitatge en les seves diferents dimensions: habitatge per a la gent gran, habitatge per a la comunitat universitària, habitatge per a l’emancipació juvenil i habitatge en clau de recuperació i regeneració d’espais de la ciutat, com el Centre Històric o el Pla de millora urbana de la Mariola, que presentarem al setembre i que forma part d’una estratègia clara per rehabilitar més de 400 habitatges".
L’any 2024, el Govern de la Generalitat va aprovar dues declaracions de zones de mercat residencial tens que englobaven 271 municipis. Són els municipis que es considerava que presentaven un risc d’oferta insuficient d’habitatge i on s’havien d’aplicar mesures de contenció de les rendes. Es tracta de municipis on les persones o les famílies dediquen més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i els subministraments bàsics, o on el preu del lloguer o de compra ha experimentat, durant els darrers cinc anys, un increment anual acumulat d’almenys tres punts percentuals per sobre de l’IPC.
