Carlos Enjuanes: “El dispositiu d’hivern a Cervantes consolida un model més ajustat a la vulnerabilitat, amb millores en seguretat, atenció i seguiment social”
El servei finalitza amb 306 persones ateses i 8.857 pernoctacions
El servei finalitza amb 306 persones ateses i 8.857 pernoctacions
L’Ajuntament de Lleida ha finalitzat el dispositiu d’acollida hivernal per a persones sense sostre o amb allotjament inadequat, activat a l’Equipament d’Emergències Climàtiques, a l’antiga escola Cervantes. El dispositiu ha estat en funcionament del 15 de novembre al 31 de març i, en aquest període, ha registrat 8.857 allotjaments i ha atès 306 persones diferents, de les quals 281 han estat homes i 25 dones.
El tinent d’alcalde i regidor d’Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, ha destacat que “aquest és el segon any que utilitzem l’equipament de Cervantes, i això ens ha permès consolidar un model més ordenat, amb millores clares en el funcionament, especialment en la seguretat i en l’atenció a les persones amb major complexitat”. En aquest sentit, ha subratllat que el dispositiu continua evolucionant cap a una intervenció més ajustada, que combina la cobertura de necessitats bàsiques amb el seguiment social.
El dispositiu ha estat actiu durant 149 nits, amb una mitjana diària de 59 persones allotjades, i s’han registrat 59 nits en nivell 1 de fred intens, una xifra molt similar a la de l’any passat. En comparació amb anys anteriors, es manté una estabilització del volum d’activitat després d’una reducció significativa respecte a períodes com 2020 o 2022, quan el nombre de pernoctacions superava les 11.000 i el nombre de persones ateses era molt més elevat. Aquesta tendència indica una millor adequació del dispositiu als perfils de vulnerabilitat reals de la ciutat.
Millores en el dispositiu i novetats d’enguany
Entre les principals novetats d’aquesta campanya, destaca l’habilitació d’espais específics per a persones amb més complexitat dins de l’equipament, així com la millora del servei de dutxes, que ha ampliat el seu ús també a persones que no hi estaven allotjades. Aquest servei s’ha consolidat com un recurs complementari rellevant, facilitant l’accés a la higiene a persones en situacions de gran precarietat.
També s’ha intensificat la coordinació amb els cossos de seguretat, especialment amb la Guàrdia Urbana, que ha estat present en els moments d’entrada i sortida del recurs i ha intensificat les actuacions preventives, especialment durant els episodis de fred intens. Aquesta coordinació ha permès millorar la detecció i derivació de persones cap al dispositiu, reduint riscos associats a la pernoctació al carrer.
A més, s’ha reforçat l’equip d’educadors de carrer que ha realitzat les sortides diàries per detectar noves situacions i fer seguiment de les persones que es troben en situació de sensellarisme. Aquest equip ha millorat la capacitat de resposta immediata i ha aprofundit en el coneixement de les situacions de vulnerabilitat a la ciutat. En aquest sentit, es preveu que aquest reforç es mantingui més enllà de la campanya d’hivern, consolidant una línia de treball estructural en l’àmbit de la inclusió.
Un model més ajustat a la vulnerabilitat
Les dades dels darrers anys mostren una clara evolució cap a un model més ajustat. Si bé enguany s’han atès 306 persones, aquesta xifra es manté en nivells similars als darrers dos anys i molt per sota de les més de 500 o 600 persones ateses en períodes anteriors. Aquesta reducció no respon a una menor necessitat, sinó a una redefinició dels criteris d’accés, prioritzant les persones en situació de sensellarisme a la ciutat de Lleida i vinculant l’accés al dispositiu amb el seguiment dels serveis socials.
Pel que fa als perfils, es manté una presència majoritària d’homes (92%), mentre que les dones representen un 8%. També destaca que gairebé la meitat de les persones ateses són joves d’entre 18 i 35 anys, consolidant una tendència ja detectada en campanyes anteriors.
Coordinació i atenció integral
El dispositiu ha estat gestionat per Sant Joan de Déu, en coordinació amb els equips municipals d’inclusió i serveis socials, i ha ofert allotjament, alimentació, serveis de consigna, dutxes i seguiment social. Paral·lelament, s’han mantingut places d’allotjament d’urgència a la Fundació Jericó per a perfils de complexitat més elevada, facilitant itineraris de continuïtat i atenció més especialitzada. El funcionament del servei ha estat correcte durant tota la campanya, sense incidències destacables més enllà de les situacions habituals, gràcies al reforç dels equips professionals i de seguretat.
Continuïtat de l’atenció
Amb la finalització del dispositiu, s’ha fet un procés de desescalada progressiva i derivació als recursos ordinaris, mantenint l’atenció social i el seguiment de les persones més vulnerables. Els equips municipals continuaran treballant des dels serveis habituals, reforçant els itineraris d’inclusió i l’accés a recursos habitacionals.
Enjuanes ha conclòs que “d’una banda, aquest dispositiu és resposta d’emergència, i de l’altra, és una eina que ens permet intervenir millor, conèixer millor les situacions i acompanyar processos de sortida del sensellarisme amb més garanties”.