Alcalde Larrosa: "Mai s'havia fet tant per fomentar l'ús social del català a Lleida"

L’alcalde Fèlix Larrosa, la regidora de Cultura, Pilar Bosch, i la comissionada d’alcaldia per la llengua, Paquita Sanvicén han fet balanç del Pla d’ús del català de l’Ajuntament de Lleida. En un any i mig, s’han tirat endavant prop d’una quarantena d’actuacions per fomentar l’ús quotidià de la llengua catalana des de tots els àmbits, “una feinada que no s’havia fet en 30 anys”. A les 16 accions previstes inicialment en el Pla d’ús del català, se n’han sumat 22 més a mesura que s'ha anat desplegant i han sortit noves oportunitats.

A la presentació han assistit representants de Lleida Turisme, el Consorci de Normalització Lingüística de Lleida (CNL), dels Serveis Territorials de Política Lingüística i de l’Institut d’Estudis Catalans, que treballen conjuntament amb la Paeria en l’impuls de la llengua catalana.

“El català és la llengua que ens uneix i que suma”, ha afirmat l’alcalde, que ha assegurat que es continuarà treballant per reforçar la presència del català en tots els àmbits de la vida social, un compromís que es recull en el Pla d’Acció Municipal i sent, la Paeria, un dels primers ajuntaments que es va adherir al Pacte Nacional per la Llengua impulsat pel Govern de la Generalitat, que demà compleix un any. Larrosa ha destacat el valor del català com a “ascensor social” i l’ha definit com “un projecte absolutament necessari si volem avançar en termes de cohesió i de convivència” i com “un element identitari de Lleida que contribueix a l'orgull de la ciutat”.

En aquest sentit, entre les accions més recents cal destacar la campanya ‘Lleida, on el català té accent propi’, que té com a objectiu posar en valor l’accent propi de Lleida i fomentar l’orgull de  parlar nord-occidental lleidatà, de “ser com som i parlar com parlem” com diu l’alcalde. Alhora la pàgina Web de Lleida Turisme ja incorpora el patrimoni lingüístic propi com un element de valor, orgull i identitat.

En la mateixa línia, Bosch ha remarcat el “compromís amb la llengua catalana amb accent propi” i la llengua “com a motor de cohesió social i d’oportunitats”.

Sanvicén ha agraït la col.laboració, el treball conjunt i la implicació de les entitats, institucions que estan treballant en les diferents iniciatives en el marc de la Taula Tècnica Interàmbits Interregidories, la Taula per la Llengua, i la resta d’equips de treball engegats i ha explicat que les accions es fan en dues direccions.

D’una banda, cap a l’interior de la Paeria, donat que és la institució més pròxima a la ciutadania i les persones que hi treballen són models també de llengua i exemple. Entre les actuacions bàsiques fetes en aquest àmbit destaquen tallers de sensibilització a professionals de la Paeria i d’empreses per incidir en l’ús del català com a llengua vehicular continuada i evitar el canvi de llengua. Fins a la data, hi han participat més de 150 persones. També s’ha redactat la Guia de Normes i Bones Pràctiques dirigida als professionals que treballen a la Paeria, de forma directa o indirecta i s’ha creat un equip de professionals expertes del consistori que redactaran una Guia d’Estil. A més, cal recordar la incorporació de criteris i clàusules lingüístiques en el Pla Estratègic de Subvencions (2025-2027) i en la Guia de contractació social, així com la incorporació de línies estratègiques amb criteris i accions  per a garantir el foment i l’ús del català en el Pacte Social 2024-2027 i en el Pla estratègic de l’esport 2026-2029).

D’altra banda, s’han posat en marxa iniciatives adreçades a la ciutadania en l’àmbit social, econòmic, educatiu i esportiu. Alguns exemples són la recuperació de la forma genuïna del topònim Mangraners, la creació d’un espai web amb informació sobre els recursos i activitats d’aprenentatge i perfeccionament d’ús del català que s’ofereixen des de les entitats i institucions de la ciutat -que ja ha rebut més de 4.000 visites-, la campanya Parla en català i Peta-ho!!, creada en el marc de la Comissió de Llengua i Cultura i el Pla Educatiu de l’Entorn i l’acord de vertebració amb el suport del SOC i el CPNL d’un pla pilot a l’IMO per tenir una aula d’acollida especialitzada.

En l’àmbit comercial i empresarial, s’han incorporat a la seu electrònica de la Paeria informació de suport en els tràmits dels establiments comercials i informació sobre normativa i legislació lingüística, amb assessorament del CNL, acompanyament a les empreses en el marc de l’Ordenança d’Impuls Econòmic per vertebrar plans lingüístics professionals competents lingüísticament i s’ha fet un treball reflexiu sobre llengua i responsabilitat social empresarial en una jornada amb la FECOM.

Pel que fa a accions als barris, en la línia de ciutat acollidora, s’ha nomenat els centres cívics com a punts de trobada en el marc del programa Voluntariat per la Llengua del CNL; s’ha continuat la campanya Al barri en català! (CNL), que es va fer el 2024-25 a Balàfia i aquest any s’engegarà a Cappont, i s’ha posat en marxa el programa pilot de voluntariat lingüístic Parlem! Quedem al barri!, a Cappont i el Clot. A més, s’ha fet la Primaverada al Centre Històric 2026, que ha estat dedicada a la llengua i cultura catalanes i ha comptat amb la participació de més de 70 persones, infants, joves i families; i s’estan fomentant espais i jocs en català a les ludoteques. Destaca també la tasca continuada que s’està duent a terme al Departament de Comerç i Màrqueting de  l’Escola del Treball d’implicar l’estudiantat en treballs d’investigació i sensibilització sobre els usos lingüístics del sector comercial del barri.

En l’àmbit esportiu, és remarcable la formació de monitors/es de  lleure i esport, amb la incorporació de criteris d’ús lingüístic i manteniment del català com a llengua vehicular, als programes formatius, de pràctiques i de monitoratge.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, s’està actualitzant el mapa lingüístic, amb un pla pilot al Centre Històric fet amb l’Institut Guindàvols i el programa Itinera de la UdL.

Finalment, pel que fa a les accions per posar en valor l’orgull del patrimoni lingüístic propi de Lleida i l’orgull de la varietat i l’accent propis, s’ha fet la jornada Lleida, amb accent propi. El nord-occidental: orgull, prestigi i valor, i aviat se signarà un conveni amb l’IEC.