L'alcalde Larrosa, amb la regidora de Cultura, Pilar Bosch, i el director de La Panera Cristian Alonso, en un moment de la presentació..

El Centre d’Art La Panera organitza unes jornades per a celebrar el seu 20è aniversari

Durant tres dies l'equipament municipal acollirà exposicions, concerts, tallers i la presentació d’una publicació, entre altres que s’emmarquen, també, dins de l’Obert del Centre Històric

L’any 2003 l’antic magatzem de gra de Lleida es convertia en un centre cultural de primer ordre

Durant tres dies l'equipament municipal acollirà exposicions, concerts, tallers i la presentació d’una publicació, entre altres que s’emmarquen, també, dins de l’Obert del Centre Històric

L’any 2003 l’antic magatzem de gra de Lleida es convertia en un centre cultural de primer ordre

El Centre d’Art La Panera organitza unes jornades per celebrar el seu 20è aniversari. Durant tres dies, doncs, l'equipament municipal acollirà exposicions, concerts, tallers i la presentació de publicacions, entre altres. Cal destacar, a més, que les activitats organitzades al voltant de la celebració també s’emmarquen dins de l’Obert del Centre Històric.

El Centre d’Art La Panera ha organitzat un seguit d’activitats per a celebrar els vint anys de funcionament del centre. “Aquestes activitats han estat pensades perquè tothom qui vulgui participi en la festa, i sigui un acte representatiu de tots aquests anys de treball. Es pretén així que sigui un dia de retrobament amb totes aquelles persones, col·lectius, entitats, institucions, etc., que en algun moment d’aquests deu anys han passat per La Panera i que han participat en les visites, tallers, activitats, cursos, o de qualsevol de les propostes que s’han dut a terme fins avui.  Aquesta festa és, per tant, la celebració d’un projecte que tira endavant, revisant i atorgant protagonisme a totes aquelles persones que l’han fet possible”, ha assegurat el paer en cap.

El centre

El Centre d’Art la Panera és una plataforma de creació, recerca, difusió i experimentació en arts contemporànies. Entenent la creació com una eina que té la capacitat de transformar les maneres de ser, sentir pensar i actuar, La Panera produeix projectes expositius, educatius, comunitaris, editorials i de disseny. Fundat l’any 2003 i establert en un edifici d’origen medieval construït en l’època del Consolat, La Panera és el centre referent a les terres de Lleida compromès amb l’art emergent i la cultura crítica. El seu arxiu bibliogràfic format per 8.000  volums inclou monografies, edicions, catàlegs, revistes, recursos audiovisuals i llibres d’artista.

És un equipament públic, fruit de la cooperació entre l’Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que s’integra dins la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya. S’inaugura l’any 2003 i recull el projecte de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol que la ciutat de Lleida inicià l’any 1997, a partir del qual s’ha ampliat la col·lecció del Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, realitzant una aportació significativa d’obres i artistes representatius de l’escena artística peninsular.

L’edifici

L’edifici de La Panera va ser construït entre els segles XII i XIII, en l’època del Consolat, un dels moments més pròspers de l’economia medieval de Lleida. L’Almodí, com s’anomenava l’edifici, era la llotja de contractació de la ciutat i centre de tot tipus de transaccions: cereals, oli, raïm.... De la construcció medieval es conserva la columnata: 21 columnes de pedra de 5,70 metres d’alçada.

El 1606 l’Almodí va ser adquirit per la canongia de la Catedral, s’aixecà una nova planta sobre la columnata de l’antic Almodí i es construí un tancament perimetral, que li donà l’aspecte exterior actual. L’edifici era utilitzat per emmagatzemar i vendre els productes recol·lectats pels canonges i d’aquí el seu nom La Panera dels Canonges.

Amb la Desamortització del 1835 La Panera passà a ser propietat de la Paeria, que cedí l’edifici a l’Exèrcit i es destinà a caserna militar de la Cavalleria l’any 1860. Posteriorment, fou caserna de la Policia nacional fins que a finals dels anys vuitanta retornà a mans de la Paeria i es decidí destinar-lo a centre d’art. La remodelació actual ha permès recuperar la columnata medieval amb tota la seva magnificència.

2003-2023: d'antic magatzem de gra a centre cultural de primer ordre

L’antic magatzem de gran de la ciutat es convertia a l’abril del 2003 -després d’una exhaustiva rehabilitació, que va preservar els elements peculiars de l’edifici- en un centre de promoció i difusió cultural de primer ordre.

Amb motiu de l’obertura de la Panera, la Paeria va organitzar una exposició inaugural de luxe. El Centre d’Art acollia “L’univers obert d’Antoni Tàpies”, una interessant mostra de la creació més representativa del prestigiós artista català.

Elements arquitectònics preservats

El Centre d’Art La Panera té dues plantes i una superfície global de 1.200 metres quadrats. La primera fase de la restauració de l’edifici medieval es va centrar en la consolidació estructural (reforçament dels murs laterals i reconstrucció de la teulada).

Els treballs van incloure la restauració de determinats elements arquitectònics destacats, com les 21 columnes de pedra de quasi 6 metres d’alçada que daten del primitiu “Almodí Vell”, antiga llotja medieval de Lleida.

La segona fase va consistir a dotar l’edifici de totes les infraestructures de servei necessàries per al funcionament del centre, alhora que es van habilitar els accessos exteriors -com una rampa lateral des del carrer Sant Martí- i els interiors (escales i muntacàrregues-ascensor).

El pressupost global de les obres de rehabilitació va ser d’uns 2,2 milions d’euros aproximadament.

Programa celebració 20è aniversari

Dissabte 23 de setembre

12.00-12.30

BENVINGUDA I PRESENTACIÓ

12.30H – 13.30H

PRESENTACIÓ DE L’EXPOSICIÓ EN LÍNIA «COL·LECCIONAR, DIFONDRE, PRODUIR». Dues dècades del fons de llibres d’artista i edicions especials de La Panera.

A càrrec de Glòria Picazo.

Glòria Picazo (Barcelona, 1950) va dirigir el Centre d’Art La Panera entre els anys 2003 i 2015, establint bona part dels programes vigents fins a l’actualitat. Durant aquests anys inicials va posicionar La Panera en el context artístic nacional i internacional. Entre els projectes que va iniciar destaca el fons de llibres d’artista i edicions especials, que ara amb motiu del 20è aniversari ha revisitat donat lloc a una nova exposició en línia que tindrem ocasió de descobrir amb major profunditat en aquesta presentació.

13.30H – 14.30H

VERMUT + «CÒCLEA MIX». Concert electrofotònic d’Agnès Pe.

18H - 19H

Agnès Pe (Lleida, 1985) és una artista visual que transita múltiples disciplines sempre vinculades amb el món audiovisual i la música experimental. Els seus projectes artístics i musicals s’han presentat a nivell nacional i internacional. A La Panera hem comptat amb el seu treball en dues exposicions col·lectives (Els Marges, 2018 i Afectes sònics, 2023).

Còclea Mix és un hit exuberant i desconcertant dins d’una grotesca deformitat musical mitjançant l’atonalitat, melodies alterades i textures estridents. El concert parteix del projecte Còclees (2023), una instal·lació interactiva present en l’exposició «Afectes sònics» (La Panera, 17 de juny – 1 d’octubre de 2023), que capta els sons ambientals de l’espai expositiu i els transforma en estímuls lumínics generats per focus dispersats per la sala.

Còclea mix. - La Panera

PRESENTACIÓ DE «FONA. PROGRAMA DE LLANÇAMENTS FÒNICS».

A càrrec de Roc Domingo.

Entre els anys 2018 i 2022 La Panera va acollir l’Arxiu Javelina. En un primera fase fou impulsat pel curador independent Jordi Antas (Lleida, 1976 ) i en els dos darrers anys va compartir el projecte amb l’artista Roc Domingo (Lleida, 1992). En el marc de l’Arxiu Javelina va sorgir el projecte Fona.

Una fona és una eina de corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància. També és una sèrie de càpsules sonores que recull diversos processos de treball d'artistes relacionats amb la província de Lleida. Una temptativa d'exposició en format pòdcast per eco localitzar les pràctiques de creació i pensament contemporani que estan travessades per la geografia de ponent.

Fona és un projecte a cura de Roc Domingo amb:  Ferran Lega, Gerard Calderón, Joan Ros, Maria Giró, Marta Bisbal, Marta Sesé, Núria Costa i Paula Artés.

Stream Roc Domingo Puig | Listen to FONA. Programa de llançaments fònics playlist online for free on SoundCloud

19H - 20H

«[FRAMED TRIGGERS]. THE PERFORMANCE».

Concert d’Albert Bayona (artista) i Antonio Torres (músic i productor).

Partint del projecte [Framed Triggers], de l’artista House of Polymath (Jose R. Madrid Alonso), i particularment del banc de sons que ha sigut alimentat pels visitants de l’exposició «Afectes sònics» (La Panera, 17 de juny – 1 d’octubre de 2023), l’artista visual Albert Bayona i el músic Antonio Torres oferiran un concert multisensorial que reflecteix la capacitat del so d’esdevenir un detonant psicològic.

[Framed Triggers]. The performance. - La Panera

Diumenge 24 de setembre

10.30H – 12.30H

«CREA EL TEU PROPI BESTIARI!»

Taller de dibuix experimental sobre creació de noves espècies.

A càrrec de Marc Herrero.

Activitat familiar amb inscripció prèvia. A partir de 10 anys

Inscripció https://forms.office.com/e/E34ewL5pvn

En el context de l'exposició «La terribilitat de la carn», l’artista Marc Herrero (Barcelona, 1977) ens convida a participar del seu procés creatiu a través d’un taller de dibuix experimental sobre creació de noves espècies.

El repte que ens proposa és imaginar nous essers vius que haguessin pogut existir si la espècie humana no habités en el planeta terra. Com seria el mon? els animals i la natura?
Us animem a deixar anar la imaginació i a posar en practica la tècnica del dibuix tal i com ho fa en Marc.  

Divendres 29 de setembre

12H - 13H

«ACTIVA LA MINIPANERA EN FAMÍLIA. DE L’ÀNIMA A LA MÀ. FEM CAL·LIGRAFIA»

Activitat familiar amb inscripció prèvia.

13H - 14H

«ACTIVA LA MINIPANERA EN FAMÍLIA. DE L’ÀNIMA A LA MÀ. FEM CAL·LIGRAFIA»

Activitat familiar amb inscripció prèvia.

Inscripcions: https://forms.office.com/e/2VknS0PRrT

Taller de cal·ligrafia per a infants a partir de 4 anys.

En el marc de l'exposició Això és cal·ligrafia de l'Oriol Miró, us proposem que posem en practica aquesta tècnica artística tant personal i antiga. Partim de que la cal·ligrafia és la nostra escriptura a mà, l’escriptura que forma part del nostre llenguatge gràfic. És la nostra identitat personal i també cultural i geogràfica. És dins de la nostra geografia humana i física. I nosaltres som dins d’ella. Ens materialitzem en l’escriptura; des del passat ens fa presents i ens projecta cap al futur. 

Dissabte 30 de setembre

11H - 12H

VISITA INTERACTIVA A L’EXPOSICIÓ

«AFECTES SÒNICS. ART SONOR I EXPANSIÓ DE LA PERCEPCIÓ».

Acompanyada per Matías Rodríguez Mouriño i Christian Alonso.

12H

«Afectes sònics» és una exposició col·lectiva que explora el paper del so com una eina relacional, creativa i transformadora. Basant el seu treball en la recerca transdisciplinària i en la mediació tecnològica, els artistes combinen mètodes com l’enregistrament de camp, la síntesi modular, la composició, la performance, la sonificació d’entorns o la poesia sonora. Adoptant tipologies com la instal·lació immersiva, l’escultura sonora o el vídeo, els projectes conviden els visitants a escoltar, interactuar, experimentar, improvisar i crear.

En aquesta ocasió la visita anirà a càrrec dels dos comissaris del projecte.

Afectes sònics. Art sonor i expansió de la percepció - La Panera

12H

«LA IMAGINACIÓ XENOMÒRFICA».

Taula rodona amb Marta Piñol (historiadora de l’art), Paco Chanivet (escultor) i Marc Herrero (dibuixant). Modera: Christian Alonso, comissari de l’exposició «Marc Herrero. La terribilitat de la carn».

En aquesta taula rodona, tres especialistes parlaran sobre com l’art i el cinema han contribuït a la imaginació d’éssers híbrids, quimèrics, mutants i alienígenes.

Els humans viuen avui travessats per la condició posthumana. Els desenvolupaments científics i tecnològics han transformat profundament els éssers vius, humans i no humans. Els animals han esdevingut objectes de control, experimentació i recombinació. Els porcs, de la mateixa manera que les vaques, les cabres, les ovelles o les gallines, són «produïts» industrialment en granges de ramaderia intensiva. Els porcs són modificats genèticament per produir òrgans trasplantables als humans; la carn està sent cultivada en laboratoris a partir de cèl·lules animals. En no distingir entre espècies, famílies i gèneres, les biotecnologies generen una forma de postantropocentrisme. Humans i no humans (animals, plantes, màquines) s’aproximen, i estan igual d’exposats a l’explotació i l’acumulació capitalistes. L’ovella Dolly és el primer mamífer que ha estat clonat des d’una cèl·lula adulta somàtica.

Marta Piñol és professora a la Universitat de Barcelona. També ha impartit classes a la UOC, a la UIC i a ESCAC, d’Història del Cinema, Història i Teoria de la Fotografia, Cinema Documental o Direcció Artística.

Paco Chanivet és llicenciat en Belles Arts, amb estudis en antropologia social i cultural, així com en direcció i guió cinematogràfic.

Marc Herrero – La terribilitat de la carn

SESSIÓ DE DJ INSPIRADA EN ELS PROJECTES SONORS DE L’EXPOSICIÓ «AFECTES SÒNICS. ART SONOR I EXPANSIÓ DE LA PERCEPCIÓ».

A càrrec de Nadie.

18H - 19H

Nadie porta freqüentant les cabines de la nit barcelonina des de fa uns 5 anys. Els seus començaments al mític bar Sidecar estan marcats pels ritmes repetitius, el rock experimental alemany dels '70 i la seva influència en la música actual. Avui és resident de la sala Villarosa (Moog Barcelona), al cor de l'antic barri xino de Barcelona, i al club Ocaña, al Bari Gòtic. Les seves barreges combinen una varietat d'estils sense prejudicis musicals.

PRESENTACIÓ DE LA PUBLICACIÓ

«SIMON CONTRA. MISTICISME TECNOPOP».

A càrrec de Simon Contra i Christian Alonso.

Simon Contra (la Portella, Segrià) s’inscriu dins la genealogia d’artistes que s’interessen pel que és espiritual, esotèric i ocult. Per mitjà de la pintura, el vídeo i la instal·lació, Contra revisa, reelabora i crea icones religioses i paganes, misteris teològics i mundans, devocions personals i socials. I ho fa amb una sensibilitat que és alhora mística, tecnològica i popular. És a dir, la seua espiritualitat és elevada i ordinària; els seus projectes tecnoartesanals visiten el passat i el futur, i els seus temes es nodreixen de la cultura tradicional i de massa.

Amb motiu de l’exposició “Simon Contra. Misticisme Tecnopop”  (La Panera, 04.03 -28.05. 2023) ara tenim ocasió de presentació de la publicació.

La publicació es distribuirà gratuïtament entre les assistents.

Simon Contra. Misticisme tecnopop - La Panera