El comissari de l’Any Viñes, Màrius Bernadó, és el comissari de l’exposició “Ricard Viñes, el Palau i la música catalana”.

El Palau de la Música Catalana inaugura una exposició sobre el seu primer pianista, Ricard Viñes

La mostra, que es podrà visitar fins al 20 de juliol al Foyer, recorda el paper del pianista lleidatà en els concerts inaugurals del Palau el 1908 i la seva influència en la modernitat musical europea 

La mostra, que es podrà visitar fins al 20 de juliol al Foyer, recorda el paper del pianista lleidatà en els concerts inaugurals del Palau el 1908 i la seva influència en la modernitat musical europea 

El Palau de la Música Catalana acull l’exposició “Ricard Viñes, el Palau i la música catalana”, dedicada al pianista lleidatà que va ser el primer músic que va  fer el primer recital de piano en solitari al Palau. La mostra organitzada pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català, ha estat comissariada per Màrius Bernadó, comissari de l’Any Viñes, i es podrà visitar fins al 20 de juliol al Foyer del Palau de la Música Catalana, amb accés gratuït.  

El gruix dels documents és del Centre de Documentació de l’Orfeó Català i del Fons Ricard Viñes de la Universitat de Lleida, a més de col·leccions privades. També hi ha documents del Museu Abelló i de l’Arxiu Municipal de Lleida.

L’exposició, inclosa en els actes de commemoració de l'Any Viñes, reivindica la figura del pianista nascut a Lleida i el seu paper en la difusió de la literatura pianística de l’època tant de compositors estrangers, com catalans posant l’accent en l’estreta relació que Viñes va mantenir amb el Palau, així com en els vincles que va mantenir amb diverses generacions de compositors i intèrprets catalans. 

Des de la participació de Ricard Viñes al Palau al 1908, quan la seva figura ja era un referent internacional, la seva presència a casa nostra començà a ser més habitual. A més, des de la seva privilegiada situació dins els cercles culturals parisencs, Viñes va jugar un paper decisiu en la difusió de la música de compositors catalans com ara Frederic Mompou o Manuel Blancafort. 

L’exposició posa en relleu un fet històric sovint poc conegut: Ricard Viñes va ser el primer pianista que va actuar al Palau de la Música Catalana. Quan el Palau es va inaugurar, l’any 1908, com a nova seu de l’Orfeó Català, es va organitzar un cicle de concerts inaugurals entre finals de febrer i el 18 de març. El darrer concert del cicle, celebrat el 18 de març de 1908, va comptar amb la participació de Ricard Viñes, que hi va interpretar obres per a piano amb orquestra i peces en recital. Amb aquella actuació, el pianista lleidatà es convertia en el primer músic que feia sonar el piano a la sala modernista.  

Uns dies després, el 21 de març de 1908, Viñes va tornar al Palau per oferir el primer recital de piano en solitari que s’hi celebrava, titulat La moderna literatura pianística. El concert presentava un repertori innovador i avançat per al seu temps, en sintonia amb el paper que el pianista lleidatà exercia a Europa com a difusor de la nova música.  

Documents i materials d’un pianista internacional

L’exposició presenta documents originals, fotografies, programes de concert, cartes i materials d’arxiu que permeten conèixer millor la trajectòria de Viñes i la seva relació amb el Palau. 

Entre els materials exposats s’hi poden veure programes dels concerts inaugurals del Palau de 1908, documentació vinculada a l’organització d’aquells primers concerts, així com fotografies, programes de concert, correspondencia, o partitures, entre d’altres materials que testimonien la presència de Viñes en els cercles culturals europeus de principis del segle XX.  

La mostra també explica la relació de Viñes amb alguns dels compositors més importants del seu temps i el seu paper com a intèrpret i impulsor de la música contemporània, una tasca que el va convertir en una figura clau de l’escena musical internacional. 

Un lleidatà a l’avantguarda musical europea

Nascut a Lleida i instal·lat a París des de finals del segle XIX, Ricard Viñes va desenvolupar una carrera internacional que el va situar al centre de la vida cultural europea. Va ser un dels grans pianistes del seu temps i un intèrpret compromès amb la difusió de la música nova. 

Amb aquesta exposició, el Palau de la Música Catalana vol reivindicar la figura d’un dels músics catalans més internacionals de la seva època i recordar que el primer concert de piano que es va escoltar al Palau, el 1908, va ser protagonitzat per un músic de Lleida.