Estrena mundial avui a París d’una obra inèdita de Ravel confirmada gràcies al diari personal del pianista lleidatà Ricard Viñes

Una anotació al diari personal del pianista lleidatà Ricard Viñes ha permès que es pugui escoltar per primera vegada en la història de forma completa una obra inèdita de Maurice Ravel, escrita fa 123 anys. Sémiramis, una cantata inacabada composta entre 1900 i 1902, tindrà la seva estrena mundial íntegra avui a la Philharmonie de Paris, coincidint amb la commemoració del 150è aniversari del naixement de Ravel i de Viñes, amics íntims i col·laboradors artístics. Cal recordar que enguany es commemora l’Any Viñes organitzat per la Generalitat en col·laboració amb l’Ajuntament de Lleida.

L’obra representa un dels descobriments més rellevants dels darrers anys en l’àmbit de la musicologia raveliana i restitueix una pàgina desconeguda del catàleg del compositor francès, alhora que reivindica el paper central de Viñes com a intèrpret i testimoni privilegiat de la nova creació musical i de la vida cultural i artística del seu temps.

L’Orchestre de Paris, sota la direcció d’Alain Altinoglu, oferirà Sémiramis per primera vegada en la seva totalitat, incloent-hi tant el Prélude et Danse com l’Scène I – Air de Manassès, una ària per a tenor, orquestra i cor que fins ara mai no havia sonat en públic. El tenor Léo Vermot-Desroches donarà veu a aquesta part vocal inèdita, completant el retrat d’una cantata que fins avui només es coneixia de manera fragmentària.

El manuscrit va ser localitzat l’any 2000 en una subhasta de documents procedents de la casa de Ravel a Montfort-l’Amaury i adquirit per la Bibliothèque nationale de France, però va romandre pràcticament inexplorat durant dues dècades. La seva recuperació i interpretació gràcies al diari i de la mà del comissari de l’Any Viñes, Màrius Bernadó, constitueix un esdeveniment excepcional dins del panorama musical internacional, considerant que Ravel va deixar un catàleg relativament reduït, d’unes vuitanta obres.

Segons Bernadó: “Viñes era d’una personalitat obsessiva que ho guardava tot. Els dos fons principals de Viñes, l’Arxiu Municipal de Lleida i la Universitat de Lleida, reuneixen més de 10.000 documents, que ofereixen un retrat únic de la vida artística parisenca”. Bernadó també destaca les altres facetes de Viñes: “col·leccionista d’art, protector pintors catalans com Nonell o Picasso, ell mateix poescriptor de fina sensibilitat i crític musical en diaris i revistes de l’època”.

De Nova York a Lleida, abans de París

Abans d’aquesta estrena íntegra, Sémiramis ja havia començat a sonar als escenaris internacionals. El Prélude et Danse va ser estrenat mundialment el 13 de març de 2025 a Nova York, de la mà de la Filharmònica de Nova York dirigida per Gustavo Dudamel, dins del programa commemoratiu del 150è aniversari de Ravel. Després de més d’un segle de silenci va ser el primer cop que sonava aquesta obra fins aleshores desconeguda de Ravel. Per acompanyar el concert, entre els mesos de març i juny de 2025, es va programar una exposició d’autògrafs de Ravel procedents de col·leccions nordamericanes al nou espai expositiu del hall del Lincoln Center for the Performing Arts, on també es va poder veure per primer cop en públic el quadern corresponent del diari personal de Ricard Viñes.

Després de l’estrena a Nova York, el Preludi i Dansa de Sémiramis s’ha pogut escoltar en diferents auditoris i festivals europeus, també a Catalunya, al Palau de la Música i a l’Auditori Enric Granados, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Néstor Bayona.

Un Ravel en formació

Musicalment, Sémiramis revela un Ravel jove, encara en procés de definició del seu llenguatge, influït per l’orientalisme rus de compositors com Rimski-Kórsakov, Borodin i Balàkirev, i pel seu professor Gabriel Fauré. Els musicòlegs també hi detecten ecos de Debussy, especialment en passatges vocals que evoquen atmosferes aquàtiques i simbòliques. 

El manuscrit va ser localitzat l’any 2000 en una subhasta de documents procedents de la casa de Ravel a Montfort-l’Amaury i adquirit per la Bibliothèque nationale de France, però va romandre pràcticament inexplorat durant dues dècades. La seva recuperació i interpretació gràcies al diari de la mà del comissari de l’Any Viñes, Màrius Bernadó, constitueix un esdeveniment excepcional dins del panorama musical internacional, considerant que Ravel va deixar un catàleg relativament reduït, d’unes vuitanta obres.

Amb aquesta estrena, Sémiramis s’incorpora finalment al corpus musical de Ravel, tancant un capítol pendent de la seva obra i reafirmant el paper central de Ricard Viñes com a figura clau en la història musical del seu temps.

Àudios de Séminaris: https://www.youtube.com/watch?v=7OGYJ-7XreQ / https://www.youtube.com/watch?v=zYGBS_9F964

Una commemoració amb dimensió

Durant la tardor de 2025 Lleida és l’epicentre de la commemoració, amb diverses iniciatives d’homenatge a Viñes promogudes per diferents actors com les Aules d’Extensió Universitària, la Biblioteca Pública, la Universitat de Lleida, La Panera, el Museu de Lleida, el Raimat Arts Festival o altres concerts impulsats per l’Auditori Enric Granados. Però també hi haurà molts altres esdeveniments dedicats a Viñes a Barcelona, Madrid, Granada, París, Girona, Reus, i moltes altres poblacions de Catalunya.

Sobre l’Any Viñes  

Aquest any 2025 es commemora l’Any Viñes, impulsat per la Generalitat i la Paeria, amb motiu del 150è aniversari del naixement del músic lleidatà (Lleida, 1875 - Barcelona, 1943), que, a banda de tenir una carrera brillant com a intèrpret, també va mostrar una gran vocació per donar a conèixer la nova música del seu temps. La seva generositat, compromís i modernitat són principis que es volen transmetre al llarg de l’Any Viñes. En aquest sentit, la commemoració vol donar suport als joves creadors, principalment en música, però també en altres disciplines.  

L'efemèride, que se celebra a escala nacional, té com a objectius aconseguir una major identificació de la ciutat amb la figura del músic, donar a conèixer la importància de la seva figura més enllà de l’àmbit local i intervenir en la preservació, catalogació i estudi del seu llegat documental, dipositat, en part, a l’Arxiu de la Ciutat i a la Universitat de Lleida.

La commemoració pretén generar recerca i transferència de coneixement al voltant de Viñes i fer-ho treballant el seu fons documental, que en gran part es conserva a Lleida gràcies a donacions antigues i recents de la seva família. Un dels grans reptes és crear un portal de coneixement web que agrupi tota aquesta informació i que permeti la interacció entre les col·leccions que es troben a Lleida, a França i als Estats Units.  

Finalment, es busca garantir una línia de continuïtat que vagi més enllà de l’any de la commemoració, impulsant accions i iniciatives que assegurin la persistència del llegat de Ricard Viñes.

Sobre Ricard Viñes  

Estudià amb Joan Baptista Pujol i, a dotze anys, guanyà el primer premi de piano de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Va perfeccionar els seus estudis al Conservatori de París, on seguí les classes de Charles de Bériot. Després de guanyar el primer premi de piano del Conservatori de París, la seva carrera començà a agafar volada amb un èxit extraordinari, a França i a un gran nombre de països europeus i americans. Viñes va ser el responsable de les estrenes i primeres audicions de la major part de la novamúsica per a piano dels inicis del segle XX, convertint-se en el pianista de les avantguardes. Ha estat un dels grans intèrprets de Debussy, E. Satie, Ravel i D. de Severac, així com d’I. Albéniz, E. Granados, M. de Falla, M. Blancafort, etc. Molts d’aquests autors, així com E. Halffter, F. Mompou i J. Rodrigo, li dedicaren obres.  

Viñes escriví algunes obres per a piano, com Minuet spectral (a la memòria de Ravel), Crinoline, Thrénodie: hommage à la mémoire d’Erik Satie i Marche funèbre, peces per a cant, etc. Publicà treballs a les revistes Música, Revista Musical de Madrid i Revista Musical Catalana, i poesies en castellà, català i francés.