L'acte d'inauguració del monument memorial va aplegar representants de diverses entitats de memòria i de la ciutadania de Lleida.

Inauguració del monument memorial dedicat als presoners del camp de concentració de La Seu Vella

L’escultura que porta per títol “Sequera” representa la set que varen passar les més de 7.000 persones que hi van estar recloses entre l’any 1938 i el 1940

L’escultura que porta per títol “Sequera” representa la set que varen passar les més de 7.000 persones que hi van estar recloses entre l’any 1938 i el 1940

La plaça Guifré I ha acollit la inauguració del monument memorial dedicat als presoners del camp de concentració feixista que es va situar a la Seu Vella entre l’any 1938 i el 1940. És en aquest indret on s’ha situat l’escultura que porta per nom “Sequera”, una font seca que només donarà aigua quan hi hagi pluja, en referència a la set que van passar els empresonats en aquest emplaçament.

L’alcalde Miquel Pueyo ha recordat en aquest acte inaugural com l’emblemàtica Seu Vella va ser testimoni d’un capítol fosc de la nostra història, convertint-se en un camp de concentració franquista. Pueyo ha recordat les 7.000 persones que van patir la duresa i les condicions d’insalubritat que les van portar a la mort entre l’any 1938 i el 1940. El paer en cap ha posat en valor els tres treballs presentats per l’Escola Municipal de Belles Arts Leandre Cristòfol per al record d’aquest episodi històric, la seva originalitat, però sobretot, la funció de memòria que fan, tant per a les famílies dels qui va perdre-hi la vida, com per a les generacions futures. L’alcalde ha remarcat que “en aquest espai de record i memòria obert a la ciutadania, es recuperen uns valors que hem de preservar, com la dignitat d’aquelles i aquells que van lluitar per uns ideals i que ja no tenen veu”.

La tercera tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha donat les gràcies a totes les entitats participants en la recuperació de la memòria, així com als familiars que fan possible que els fets històrics no es perdin en l’oblit. Tanmateix, Castro ha fet especial esment a la tasca que fa el grup de treball del departament de Drets Civils en Memòria Democràtica, així com a la feina què es fa des dels centres educatius.

Per la seva part, el primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Toni Postius ha volgut agrair a l’arquitecte Carles Sàez la seva tasca per trobar l’encaix idoni per emplaçar el monument. Així mateix, Postius ha recordat la feina duta a terme en els darrers quatre anys en l’enretirada dels signes franquistes i el canvi dels noms de carrers que encara estaven dedicats a figures del feixisme.

La representant de la Plataforma Memorial Seu Vella, Magda Ballester, ha reconegut les accions en termes de recerca d’informació i difusió de la memòria històrica que desenvolupen les entitats que formen part de l’associació.

També han parlat dos dels encarregats de la difusió d’aquests fets històrics: per una banda, Gerard Pamplona, historiador i autor del llibre “El passat fosc del turó: el camp de concentració franquista del Castell de Lleida (1938-1940)”, que ha recordat les quatre destruccions urbanístiques de la història de la nostra ciutat; i, per l’altra, Carlos Roiger, alumne de l’escola Ilerna i director del documental “La història que no ens van explicar els nostres avis”, del qual els assistents a l’acte n’han pogut veure el tràiler.

Les alumnes de l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol, Olga Kurylyshyn i Sheila Salse, autores del monument amb l’escultura titulada “Sequera”, han explicat el procés creatiu de l’obra, inspirades en la set que van passar els presoners del camp de concentració. També han fet esment a la seva professora, l’arquitecta Assumpció Vilaseca, en reconeixement de la seva ajuda en l’elaboració del projecte.

Per finalitzar, també han aportat el seu testimoni dos familiars de les víctimes del camp de concentració situat a la Seu Vella: Joan Pinyol, qui ha fet un exercici de memòria històrica explicant les vivències dels darrers dies del seu avi en aquest emplaçament i, Francesc Segura, que ha parlat de l’experiència de la seva família en l’època franquista.

A l’acte també han assistit el cinquè tinent d’alcalde i regidor, Paco Cerdà; els regidors Jaume Rutllant, Ignasi Amor i David Melé; el portaveu del grup municipal del PSC,  Jaume Sellés; la portaveu del grup municipal del PP, Maria Antonia Maller; el rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy; el director dels Serveis Territorials de Cultura, Albert Turull; el director dels Serveis Territorials de Justícia, Robert Cabasés; així com membres i representants de diferents entitats i associacions municipals.