L’Arxiu Municipal de Lleida rep la donació del fons Alfons López

L’Arxiu Municipal de Lleida ha rebut la donació del fons del dibuixant, humorista gràfic i divulgador Alfons López, que s’ha fet efectiva aquest divendres en l’acte organitzat al Saló de Sessions de la Paeria, presidit per l’alcalde, Miquel Pueyo, i que ha comptat amb la presència del mateix López i de la cap del Servei d’Arxiu i Gestió de Documents, Iolanda Enjuanes.  La donació que fa López és del seu fons personal i està integrada per 89 capses d’arxiu, que contenen més de 1.500 originals, 1.716 revistes, 130 llibres, 317 fotografies i 55 cartells, a més de premsa i altra documentació en múltiples formats, que mostren la importància de la seva producció creativa al llarg dels anys. Aquesta documentació passarà a formar part del Fons Alfons López de l’Arxiu Municipal de Lleida.

El paer en cap ha subratllat l’honor que suposa incorporar a l’Arxiu material d’un gran dibuixant, com és Alfons López, i ha recordat la donació que també va fer l’any 2016 al Museu Morera. Van ser 552 originals que formen part de la col·lecció del Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida i que ara, juntament amb la donació a l’Arxiu Municipal, converteixen la ciutat de Lleida en focus de referència per a la conservació i estudi de l’obra de l’artista. Pueyo ha assegurat que la seva obra amplia el patrimoni documental de Lleida, esdevenint part de la  historia de la ciutat. 

López ha agraït l’acollida de l’Arxiu, com en el seu moment del Museu, per l’obertura i les possibilitats que ofereix preservar, fer tasca pedagògica i posar a l’abast de la ciutat la seva obra i la d’altra gent, que també confia que es pugui arribar a dipositar. El dibuixant ha explicat que el llegat conté documentació familiar, “que representa el que és Catalunya”, donat que una part va emigrar a Lleida i l’altra, era pagesa. Ha afegit que es va traslladar a Barcelona per les oportunitats que s’hi oferien. Ha conclòs dient que esperava obrir portes a autors lleidatans i altres professionals, amb obra interessant que podria entrar al Museu, perquè “Lleida, després de Barcelona, és on es troba més obra gràfica, còmic i d’humor gràfic, un patrimoni interresant de ciutat”. 

Igualment, la cap de Servei d’Arxiu ha agraït la confiança a l’artista per confiar en l’Arxiu per preservar el seu llegat, que mostren les seves etapes de creació al llarg dels anys. Enjuanes ha explicat la importància del fons Alfons López, que és un fons gràfic que permet analitzar de manera global l’activitat del dibuixant a través dels seus originals i la seva repercussió en publicacions i en els mitjans de comunicació, per l’elevat volum de capçaleres hemerogràfiques que contextualitzen la seva producció. Alhora, permet analitzar l’evolució i les diferents etapes de creació artística que l’Alfons López ha viscut amb el pas dels anys. El fons destaca perquè l’artista ha conservat i donat a l’Arxiu de la ciutat, totes les publicacions en què ha editat alguna de les seves creacions, des dels inicis de la seva activitat a finals dels anys seixanta fins a l’actualitat. T

En aquest sentit, Enjuanes ha destacat la importància de les donacions que s’han fet en aquest àmbit, com el fons Ermengol -del ninotaire, dibuixant i humorista gràfic Armengol Francisco Tolsà Badia-, ja que s’hi fixa la representació gràfica com a instrument de recuperació de la memòria històrica.

L’acte ha comptat amb l’assistència de la tinent d’alcalde Jordina Freixanet i dels regidors Joan Ramon Castro, Jaume Rutllant i Maria Antònia Maller.

Alfons López

Alfons López i Tufet va néixer a Lleida l’any 1950. És dibuixant, periodista, autor de còmic, humorista gràfic, director de publicacions i també divulgador. La seva obra es caracteritza per un marcat i compromès to polític, crític amb el sistema i defensor de les causes socials.

S'inicià professionalment a la seva ciutat natal al final dels anys seixanta en el món de la publicitat en “Publyedi” i en el del grafisme en l’estudi “Artis” de Lleida.

A finals de dècada es va traslladar a Barcelona amb l'objectiu d'esdevenir un professional de la historieta i de l'humor gràfic. Aviat va començar a col·laborar en publicacions editades en català com Oriflama i En Patufet, o en castellà com Diario de Lérida, TBO, Mata-Ratos i Grama.

L'any 1975 funda amb altres dibuixants la revista satírica Butifarra!, de la qual fou el director. A finals d'aquesta dècada va col·laborar també amb El Papus o El Viejo Topo.

La dècada dels vuitanta va ser força fructífera per Alfons López. L'any 1980 va col·laborar amb l'Editorial Bruguera, juntament amb Rafel Vaquer, a la sèrie Atasco Star. Va escriure i dibuixar per al setmanari d'actualitat i crítica social en català Cul de Sac (1982), que també va dirigir. El 1982 va iniciar la sèrie Orgasmos cotidianos amb Bigart, després escrita per Xavi Roca, que va passar per revistes com Cul de Sac, El Jueves, Titanic o la publicació francesa Fluide Glacial. Per a la revista Rambla va concebre la sèrie Pepa, un personatge que va ser publicat posteriorment a Cimoc. El 1984, amb l'equip de Butifarra!, i un grup de pedagogs, es va encarregar de la realització gràfica del curs de català Digui, digui...

Als anys noranta, fou l'autor de la sèrie Paco el ministro per a El Jueves. L'any 1999 va dirigir la publicació Angelitos negros. Alfonso López ha treballat assíduament amb el guionista Pepe Gálvez, amb qui comparteix les mateixes preocupacions socials. Junts van crear les historietes Assassinat a la mesquita (1996), Color café (1998), Silencios, La juventud del Capitán Trueno (2006) i Miguel Núñez. Mil vidas más (2010) i les tires d'humor Expediente exprés (1998) i Segis (2001). També ha treballat amb guionistes com Xavi Roca (Paula, 2005), Manel Fontdevila (Une vie de Saint, 1996) o Andreu Martín (Máxima discreción, 2011). L'any 2002 va iniciar la col·lecció Pasen y vean, on barrejava text, imatges i historietes en llibres d'assaig polític com La globalización (2002), La pobreza no es rentable (2006) i Cambio climático y sostenibilidad (2008).

També ha realitzat llibres en solitari com Estraperlo y tranvía (2007). Ha col·laborat amb entitats diverses com ara SOS Racisme i Comissions Obreres, il·lustrant llibres i publicacions (Sabies que la llei d'estrangeria...?, 2001; Tenemos derechos/Tenim drets, 2005).

L’any 2005 va rebre el premi Serra i Moret d’actuació cívica de la Generalitat de Catalunya. I, el 2011 el Premi Nacional de Cultura del CONCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts) en l’apartat de còmic per la creació Miguel Núñez. Mil Vidas más (2010).

Fou un dels impulsors del Saló Internacional del Còmic de Barcelona.

Les seves últimes publicacions han estat els llibres Malvados e imbéciles, l’any 2015, El Solar l’any 2016, Llegarà el invierno l’any 2019, i 8 hores. El Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca i l’any 2021.