La Generalitat avala el Model d’inclusió de la Paeria i el posa d’exemple per a Catalunya i Europa

La Generalitat de Catalunya ha posat el model d’inclusió de la Paeria d’exemple per a tota Catalunya i Europa. Així ho ha afirmat la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, qui avui ha signat el conveni amb l’Ajuntament de Lleida per implementar el model d’inclusió de persones vulnerables amb necessitats habitacionals. D’aquesta manera, el govern autonòmic avala el model d’inclusió i hi aporta 6 milions d’euros per a actuacions que formen part d’un projecte que implica la inversió de més de 12 milions d’euros, a executar fins al 2029. En concret, el conveni inclou les actuacions als Hubs Cívics de Balàfia i Josefines i els Centres d’Acollida de Persones Temporeres – CATemporers.

El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha assegurat que és un model pioner que transformarà la ciutat i que la convertirà en un referent d’inclusió, de cohesió social i en drets socials. “Aquest conveni és un compromís amb la dignitat i amb els drets de les persones. Perquè darrere de cada xifra hi ha històries, només i persones”, ha dit. Tall de veu F. Larrosa 1

La titular del Departament de Drets Socials i Inclusió l’ha definit com un “model de prosperitat compartida, que vetlla per la dignitat i el compromís social” i ha agraït a l’alcalde Larrosa la voluntat de construir una ciutat més forta i més inclusiva”. Segons la consellera, el Model que es rubrica a Lleida “és un exemple per tota Catalunya i per tota Europa.” Tall de veu M. Martínez

El paer en cap ha detallat el model d’inclusió i les peces que el defineixen. Així, els equipaments socials han de permetre respondre a perfils i necessitats diferents, i fomentar processos d’autonomia per mitjà de places estacionals en atenció individualitzada.

Atenció al sensellarisme

Pel que fa al sensellarisme, el model aposta per un model d’intervenció combinada. Es treballarà en l’especialització dels equipaments segons la situació de la persona, amb acompanyament en ocupació, seguiment i suport psicosocial. L’Ajuntament compta amb 130 pisos destinats a la inclusió, gestionats pels serveis municipals en combinació amb entitats socials. El públic objectiu d’aquests pisos són persones que estan, sota la tutela municipal, en fase de transició per tal de recuperar l’autonomia plena, per sortir de situacions de sensellarisme.

El Model d’Inclusió contempla un tipus d’equipaments pioners que són els Hubs Cívics, espais de trobada i de connexió entre serveis i persones, que integren serveis comunitaris i de barri i que permeten recuperar equipaments en desús perquè se’n puguin beneficiar les persones, alhora que es generen nous espais urbans.

Els Hub Cívics

El de Balàfia ha de ser el primer d’un tipus d’equipaments innovadors: els Hub Cívics. És una evolució dels Centres Cívics que permet generar nous punts de trobada, oferir serveis descentralitzats, donar espais per a entitats i veïnat, així com donar cobertura a un nombre limitat de persones que, acompanyats per professionals, estan en transició per accedir a pisos.

A la planta baixa d’aquest equipament, hi haurà espais de lleure per als nens i nenes, també espais sènior amb un menjador per a les persones grans, amb sales polivalents, pista poliesportiva, canguratge o despatxos de serveis socials. També una pista poliesportiva, una zona coberta i una sala d’estudi 24 hores.

A la primera planta, s’hi podran trobar serveis comunitaris i veïnals, com el Casal de la Dona, així com serveis municipals, despatxos d’atenció, l’hotel d’entitats, el menjador, etc. I a la segona planta, s’ubicaran serveis comunitaris i veïnals, amb el canguratge, o altres serveis municipals amb dormitoris, sala d’estar comú, bugaderia o la unitat d’acollida.

L’equipament acull 25 habitacions per al servei d’inclusió i tres apartaments de la Casa Afrània, per a dones en situació de violència masclista.

CATemporers

El Model d’Inclusió inclou la gestió de les persones temporeres donat l’impacte de la campanya agrària sobre la ciutat. Per aquest motiu, Lleida ha de donar resposta a situacions diverses com l’arribada de persones en trànsit. A La Creu del Batlle s’ubicarà el primer CATemporers, amb capacitat per a 32 persones que donarà cobertura, a partir d’aquest estiu, a treballadors/es de la campanya agrària. Ja han començat els treballs previs sobre el terreny al mateix temps que s’estan fabricant els mòduls que s’instal·laran. La ubicació dels següents equipaments dependrà de les gestions iniciades per a la modificació del planejament urbanístic. El dels CATemporers és un servei que ha de complementar-se amb una xarxa d’equipaments distribuïts pel territori i d’acord amb un treball conjunt amb altres administracions, empresaris agraris, sindicats i entitats.

Un model que vetlla per la dignitat

En l’acte de signatura del conveni, Larrosa ha afirmat: “soc un alcalde socialista i defenso l’humanisme com a eix central de l’acció política. El benestar de les persones, de totes, és el nostre únic objectiu. Per tant, treballem per la dignitat i no permetrem que les estratègies electorals acabin fracturant aquesta ciutat”. En aquest sentit, ha estat contundent quan ha dit que “un projecte com el Hub Cívic de Balàfia no és només una obra pública: és un model de ciutat que defensa la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la protecció de col·lectius vulnerables. Aquest model, que rebutja la xenofòbia, l’estigmatització i els discursos simplistes, és la millor resposta a oposicions polítiques, a pensaments o tots aquells que promouen divisió i exclusió”. Tall de veu F. Larrosa 2

En la seva intervenció, l’alcalde ha asseverat que la convivència no és un problema, “els veritables problemes són l’odi i la por que es promouen des de la mentida” i ha afegit “vull que Lleida sigui una ciutat moderna i valenta, que ambicioni un futur igualitari i que avanci sense deixar ningú enrere. Per això, ha conclòs que “el nostre compromís és clar: més cohesió social, més oportunitats, més espais per compartir i créixer junts. No ens cansarem de dir-ho: governar és construir, és dialogar, és escoltar. I també és prendre decisions des de la consciència, la coherència i l’humanisme.”

La consellera Martínez ha remarcat la importància del conveni d’avui perquè dona suport a un projecte plantejat des d’una mirada humanitzadora, amb qüestions que semblen molt bàsiques, però que alguns miren “des de la desconfiança i la instrumentalització política”. “Vull destacar que l’Ajuntament hagi pres un camí molt diferent i hagi fet un salt qualitatiu a la protecció social , amb accions fetes des de la innovació i posant les persones al centre”, ha explicat.