La transformació urbana, l’habitatge assequible, la millora de l’espai públic, la seguretat, l’impuls econòmic i de la capitalitat de Lleida, prioritats del govern municipal

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha desgranat avui el pla de govern per als pròxims mesos, que se centrarà en la transformació de la ciutat amb el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM); l’impuls a la construcció de nou habitatge assequible; la millora de la gestió de l’espai públic i dels serveis municipals; el civisme i la seguretat; i la promoció de l’economia i la capitalitat de la ciutat.

Les diferents regidories tenen més de 120 projectes en marxa. Entre els que veuran la llum en les pròximes setmanes i mesos, el paer en cap ha destacat l’aprovació inicial del POUM al mes de març; la creació d’un comissionat i un cos d’inspecció amb capacitat sancionadora per vetllar per l’espai públic a la ciutat; l’arrencada del projecte de la nova Fira de Lleida i del pla de barris del Centre Històric; les obres per mitigar la inundabilitat del Segre; l’ampliació del polígon industrial El Segre; la construcció de 190 pisos assequibles i l’aprovació del Pacte de l’Habitatge; la proposició de llei al Parlament per fer de Lleida un Municipi de Gran Població; l’impuls als pactes de civisme i ciutadania i el reforç de la seguretat amb noves tecnologies; i la celebració del congrés feminista Dones que mouen ciutats al mes d’octubre, entre molts altres.

Larrosa ha presidit aquest matí un esmorzar amb els mitjans de comunicació de la ciutat, just després de signar el decret d’aprovació dels pressupostos municipals “més transformadors en 50 anys”, un cop finalitzat el procés obert amb la moció de confiança sense que s’hagi bastit cap majoria alternativa.

“Assumim que el ple ha enviat un missatge clar. Els membres de la corporació han dit que ha de governar Fèlix Larrosa i els regidors i regidores que ens acompanyen. Ha de governar el PSC, perquè no hi ha hagut cap majoria alternativa”, ha plantejat l’alcalde.

Durant aquest període fins a l’aprovació pressupostària, Larrosa ha assegurat que ha fet una reflexió, orientada a impulsar “el ritme, l’ordre i la capacitat de l'acord útil” per liderar “una agenda de ciutat pensada per la Lleida del demà i enfocada a resultat visibles i mesurables”. També ha posat en valor la capacitat de consens i concertació ja demostrada en àmbits com el Consell Econòmic i Social o el de l’Esport.

Larrosa ha remarcat la importància de disposar d’un nou pressupost per poder afrontar les transformacions previstes, com el nou contracte de neteja i residus, que es posarà en marxa per Sant Jordi, la renovació de la teleassistència, o una inversió d’1,2 milions d’euros al Camp d’Esports, que no serien possibles amb un pressupost prorrogat.

Els nous comptes arriben a 278 milions d'euros i incorporen 72 milions d’euros d’inversió, als quals se’n sumaran 9 més per a l’ampliació del vial de Víctor Torres, “l’últim gran eix viari previst l’any 99 per acostar el centre a la Bordeta i els Mangraners”, fruit de l’aportació de l’empresa Promenade per construir el seu parc comercial a Torre Salses, que s’iniciarà el pròxim 26 de febrer.

Transformació urbana i nou POUM

L’alcalde ha plantejat la fita d’aprovar inicialment el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) al ple del març i ha destacat el gran esforç que s’està fent per aconseguir un ampli consens amb el planejament urbanístic que ha de definir la Lleida del 2050, deixant enrere l’actual, que data del 1999. “Permetrà el desenvolupament del Pla de l’Estació, amb 90.000 m² d'usos de caràcter residencial, comercial, d’equipaments i d’altres, per exemple, de caràcter turístic. És un cas clar de transformació urbana i de diàleg i consens”, ha afirmat.

També ha destacat que en pocs dies es presentaran els projectes per mitigar els problemes d’inundabilitat a l’entorn del riu Segre, una assignatura pendent des de feia anys, i que ja s’ha posat en marxa el Pla de Barris, amb una dotzena d’actuacions que ja han arrencat. Entre elles s’hi troben les relacionades amb l’antic convent de Santa Teresa, el parc de Sant Martí, la plaça del Dipòsit, les zones esportives del barri i el nou projecte d'il·luminació monumental de la Seu Vella, que estarà llest al maig.

Habitatge

Larrosa ha assenyalat que l’accés a l’habitatge és un dels grans reptes de la ciutat. “L'habitatge ha de ser una política de ciutat amb un compromís compartit, per sumar esforços, reduir bloquejos i acordar les regles del joc, perquè el resultat arribi com més aviat possible i millor”, ha declarat.

En aquest sentit, l’alcalde ha indicat que en aquests moments, s’estan construint 896 habitatges a la ciutat, dels quals 737 són lliures i 159, assequibles, situació que ha considerat “descompensada”, amb l’objectiu d’arribar al 50%. “El que els hem d'explicar és que estem ja a punt d'entrar en tràmit de llicència 190 habitatges assequibles nous”, gràcies a l'impuls de l'activitat del govern municipal en cooperació amb el sector privat, per construir en terrenys municipals a cost zero amb una cessió de superfície a 75 anys, ha explicat.

Per facilitar aquestes operacions, pròximament es presentarà també, ha anunciat, una nova bonificació del 95% de l’IBI durant els primers 5 anys per la construcció d’habitatge assequible en cooperació amb la Paeria.

A més, demà es tancarà amb el sector el document del Pacte de l’Habitatge abans de traslladar-lo als grups municipals per tal de concertar les polítiques d’habitatge a la ciutat. També ha anunciat la pròxima convocatòria d’ajuts per la mobilitat vertical i l’eficiència energètica dels edificis al Centre Històric i ha confirmat que la Paeria compta amb la confirmació per part del govern de l’Estat de recursos per al Pla de Millora Urbana de la Mariola.

Espai públic

Larrosa ha situat avui l’espai públic com una prioritat absoluta del Govern i ha reclamat més corresponsabilitat ciutadana per garantir-ne el bon ús. Per reforçar la gestió, es nomenarà el cap de servei de Serveis Urbans, Jordi Domingo, com a comissionat especial d’Espai Públic, amb funcions de coordinació de tots els serveis i empreses implicats i retrà comptes setmanalment a la regidora d’Agenda Urbana, Begoña Iglesias, i a l’alcalde.

També ha destacat l’activació del cos d’inspecció de la Paeria, que permetrà sancionar i actuar davant els incompliments en àmbit com la neteja i el control de les rases o els cablejats a la via pública, per exemple. L’alcalde ha explicat que s’impulsaran revisions normatives, en aspectes com les ordenances sobre residus, animals de companyia, paisatge urbà i vehicles de mobilitat personal.

Gestió de serveis

L’alcalde ha destacat que es millorarà la qualitat dels serveis municipals amb els nous contractes i concessions i que s’intensificaran les auditories per millorar-ne l’eficiència.

També ha assenyalat que s’aprofundirà en la descentralització de les oficines de l’administració als barris, consolidant la de la Bordeta i obrint-ne una de nova al Secà de Sant Pere.

A més, ha posat en valor la importància del diàleg i el consens polític per millorar la gestió dels serveis i ha posat com a exemple la moció d’ERC aprovada al ple “per crear un espai de governança, de debat i de consens per gestionar temes tan importants com el model d'inclusió”.

Pla de ciutadania i seguretat

L’alcalde ha defensat que el civisme, la convivència i la seguretat són pilars prioritaris, i ha remarcat que, malgrat que baixen els delictes i la victimització i augmenta l’eficàcia policial, aquesta millora “s’ha de percebre” al carrer. Per aconseguir-ho, ha anunciat més presència policial, més prevenció i una resposta més ràpida, reforçades per una millor coordinació institucional, noves eines operatives i tecnologia basada en intel·ligència artificial per anticipar i detectar situacions de risc.

Així, ha avançat la implantació de sistemes automàtics de detecció de riscos i la creació d’un Comitè Especial de Seguretat per analitzar la informació i millorar la resposta policial. També ha anunciat que la ciutat tancarà l’any amb 260 agents actius a la Guàrdia Urbana.

El paer en cap ha insistit en què la seguretat no es basarà en l’odi ni l’estigmatització, sinó “en normes clares, drets i deures”.

L’alcalde ha subratllat també la importància que tindrà per a Lleida acollir, els dies 23 i 24 d’octubre, un gran congrés estatal de dones –sota el nom Dones que mouen ciutats– un esdeveniment que reunirà figures destacades del feminisme i especialistes de diversos àmbits vinculats als drets de les dones. Ha remarcat que aquesta trobada reforça el paper de la ciutat com a capital de referència en matèria d’igualtat i situa la convivència i la seguretat de les dones al centre del debat públic, ja que impulsarà una reflexió col·lectiva sobre la relació entre les dones i l’espai públic, amb l’objectiu de definir propostes i polítiques que reforcin la seva llibertat, dignitat i protecció davant qualsevol forma de violència, imposició o coacció.

També ha anunciat que es treballa perquè la Paeria es personi en casos de feminicidi, en conveni amb el Col·legi de l’Advocacia.

Paral·lelament, ha presentat el Pacte de Ciutadania, que anirà més enllà del de Civisme, orientat a millorar l’assessorament i la integració de les persones migrades, facilitar la regularització laboral i l’homologació de títols i garantir oportunitats reals. Això reforçarà el gran acord de civisme a la ciutat per a promoure la corresponsabilitat ciutadana i la convivència, ha assenyalat.

Impuls econòmic

L’alcalde ha defensat la necessitat d’una administració “facilitadora”, amb menys traves i més agilitat, que garanteixi seguretat i predictibilitat a qui vulgui invertir o obrir un negoci.

En aquest sentit, ha anunciat que l’ordenança d’impuls econòmic entra en vigor aquesta setmana i que els equips responsables de desplegar-la es constituiran de manera imminent. També ha informat que l’Oficina Invest in Lleida ja treballa en projectes que sumen 172 milions d’euros en noves inversions industrials, en col·laboració amb la Generalitat, el Departament d’Acció i la Cambra de Comerç.

També ha anunciat que el 2026 es destinarà més de mig milió d’euros al Fons de Comerç per reforçar el comerç tradicional i la incorporació de nova oferta comercial als barris amb dèficits, així com per preparar empresaris i empresàries davant els reptes de futur. A això s’hi afegeix l’ampliació del polígon del Segre, que es debatrà al ple aquest mes i que permetrà incorporar 450.000 m² nous d’activitat industrial.

Finalment, ha explicat que aquest mes de febrer es reunirà el patronat de la Fira de Lleida per impulsar el concurs arquitectònic del projecte Fira 0, que inclou el primer pavelló del nou recinte firal i l’ordenació de tot el sector de l’antic espai destinat a la futura ampliació. Segons l’alcalde, el nou recinte firal veurà incrementada la seva producció bruta anual de 67 milions d’euros en 30 milions, generant 532 llocs de treball directes, indirectes i induïts, i un impacte fiscal de 13 milions d’euros. La facturació anual del conjunt del recinte se situarà per sobre dels 100 milions.

També ha avançat que està a punt de licitar-se el concurs arquitectònic per definir els nous usos de l’antic abaixador de l’estació d’autobusos, arran d’un procés participatiu molt ric i complex.

Capitalitat

La Generalitat i la Paeria tractaran en la seva pròxima trobada bilateral de la proposició de llei que es vol portar al Parlament per reconèixer Lleida com a un Municipi de Gran Població, ha afirmat l’alcalde, qui ha defensat que la capitalitat de la ciutat no només es juga en l’àmbit administratiu, sinó també a través de projectes que “reforcin la identitat, el patrimoni i l’atractiu de la ciutat”.

En aquest sentit, ha anunciat que aquesta primavera es presentarà el Pla de Muralles, un bé cultural d’interès nacional que serà objecte d’un acord trilateral amb l’Estat i la Generalitat per garantir-ne la preservació continuada. Ha destacat també la prioritat de restaurar les termes romanes de Cardenal Remolins, així com l’impuls a altres espais patrimonials, com els Jardins de Sant Martí, la finalització imminent del Palau de Vidre i la nova il·luminació de la Seu Vella. Tots aquests projectes, ha dit, reforcen Lleida com a destinació turística de nivell internacional.

L’alcalde ha remarcat que aquesta capitalitat també s’expressa en nous serveis orientats al lleure familiar, com la transformació del xalet modernista dels Camps Elisis en un espai cultural per a famílies, que també es presentarà pròximament, el projecte de les Platges de Lleida, per a la creació de zones d’oci i descans vinculades als projectes d’inundabilitat al Parc de la Canalització. L’Ajuntament també traurà a concurs un centre de serveis i restauració del Parc de la Mitjana.