La segona sessió del Fòrum de l'Aigua ha tingut lloc avui a la Llotja.

La Paeria estudiarà com impulsar la reutilització de l’aigua en els habitatges dels nous sectors residencials i en la indústria

Més de mig centenar de representants d’administracions i entitats vinculades a la gestió i l’estudi de l’aigua han participat avui a la segona edició del Fòrum de l’Aigua de Lleida, en la qual s’ha constatat la necessitat de seguir afrontant inversions per la millora de les xarxes d’abastament i la seva digitalització, així com en la modernització dels regs

L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha presidit la sessió i ha destacat la reducció del consum a Lleida i les actuacions fetes per a millorar l’eficiència de la xarxa, que situen la ciutat en “l’excel·lència” en gestió de l’aigua

Més de mig centenar de representants d’administracions i entitats vinculades a la gestió i l’estudi de l’aigua han participat avui a la segona edició del Fòrum de l’Aigua de Lleida, en la qual s’ha constatat la necessitat de seguir afrontant inversions per la millora de les xarxes d’abastament i la seva digitalització, així com en la modernització dels regs

L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha presidit la sessió i ha destacat la reducció del consum a Lleida i les actuacions fetes per a millorar l’eficiència de la xarxa, que situen la ciutat en “l’excel·lència” en gestió de l’aigua

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha anunciat avui que la Paeria impulsarà una revisió de les ordenances urbanístiques per tal de promoure que els habitatges dels nous sectors de desenvolupament residencial de la ciutat puguin incorporar mecanismes de reutilització de l’aigua, com ara dobles sistemes de conducció. La proposta es farà arribar als grups municipals per al seu debat en el marc del Pacte de l’Aigua, ha indicat Larrosa, que també plantejarà que algunes de les Inversions de l’empresa concessionària de l’abastament d’aigua es destinin també a estudiar projectes de reutilització de l’aigua.

Aquesta ha estat una de les qüestions que s’han tractat avui en la segona edició del Fòrum de l’Aigua de Lleida, que ha reunit al palau de congressos de la Llotja més de mig centenar de representants d’administracions i entitats vinculades a la gestió i estudi de l’aigua, incloent comunitats de regants, col·legis professionals, organitzacions empresarials, sindicats agraris i representants dels grups municipals, entre d’altres.

Una altra de les propostes que han sorgit d’aquest fòrum fa referència a l’aprofitament de l’aigua en l’àmbit industrial. En aquest sentit Larrosa ha assenyalat que els mateixos empresaris li han plantejat que es pugui modificar la normativa per a poder reaprofitar l’aigua que s’utilitza en determinats processos industrials, per exemple per a la neteja d’envasos o de la fruita en el sector agroalimentari, i que ara s’ha de llençar.

L’alcalde ha destacat la bona evolució del consum d’aigua a la ciutat, que ha permès reduir el consum per sota dels 200 litres per persona i dia. “Estem a 197, per tant millor que en altres zones que estan en situacions d’emergència i que es veuen abocats a prendre mesures dràstiques. A Lleida ja ho estem fent sense aquestes mesures, s’està fent bé la feina i n’hem d’estar orgullosos”, ha destacat Larrosa. Des de l’any 2006, el consum s’ha reduït de 330 a 197 litres per persona i dia, fet que l’alcalde ha atribuït a les millores a la xarxa, que ha arribat al 87% d’eficiència, i a l’augment de la conscienciació ciutadana.

En els últims anys, s’han invertit a Lleida prop de 3 milions d’euros en renovació de xarxa d’aigua potable i clavegueram i s’hi seguirà invertint. La ciutat està pendent ara de la resolució de les ajudes del PERTE de digitalització del cicle de l’aigua, que permetria fer més intel·ligent la xarxa per tal, per exemple, de detectar incidències abans que es produeixin, ha afegit Larrosa. Igualment, s’ha insistit en el missatge que cal seguir avançant en la modernització dels regs, especialment amb el sector 5 del Canal de Pinyana.

“Amb tot això Lleida seria un territori exemplar, d’excel·lència en la visió global de la gestió de l’aigua i aquesta és una qüestió que assumeixo i que cal anar a explicar a altres llocs com Barcelona. Que quan pensin en termes de país i d’equilibri territorial haurien de saber que la capital de Ponent està fent molt bé la feina i pot ser un referent a nivell estatal de gestió de l’aigua”, ha afirmat.

Ponències d’experts

Aquesta segona edició de Fòrum de l’Aigua, ha comptat amb dues ponències d’experts en gestió hídrica. Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership, el clúster de l’aigua de Catalunya, ha reflexionat sobre la “Gestió de l’aigua en un context d’emergència hídrica” i ha plantejat la necessitat d’adaptació al canvi climàtic, amb sequeres més freqüents, intenses i imprevisibles.

Així, ha defensat la importància de promoure inversions en la digitalització del cicle de l’aigua per poder gestionar-ne millor el seu ús; la necessitat de promoure la regeneració i reutilització de l’aigua per aprofitar-la per usos industrials; i la millora de les xarxes municipals de distribució “perquè no perdem ni una gota d’aigua”.

En aquest sentit, l’altre ponent Zouhayr Arbib, responsable de Sostenibilitat d’Aqualia, ha destacat que Lleida “és un clar exemple d’èxit” en gestió de la xarxa d’aigua, amb una taxa de rendiment del 87%, davant les mitjanes d’entre el 60 i el 70% que hi ha al conjunt de l’Estat, gràcies als plans d'inversió que s’han dut a terme i que permeten que es perdi molt poca aigua.

Arbib ha parlat sobre els "Reptes i oportunitats de la regeneració i la reutilització d'aigües residuals urbanes: de la innovació a la pràctica" i ha destacat les oportunitats que hi ha en aquest àmbit, per a donar una segona, tercera i quarta vida a l'aigua que arriba a la depuradora i la necessitat de millorar la conscienciació de la ciutadania.

El Fòrum de l’Aigua és un espai de debat i de confluència de coneixement que té com a objectiu escoltar experts, compartir informació i aprofundir en noves mesures i accions per fer front, des del compromís col·lectiu, a la crisi de la sequera i afrontar nous reptes de futur.