La Paeria proposarà iniciar els tràmits per reconèixer el Garrotín com a patrimoni immaterial de la ciutat

Amb la catalogació i declaració com a Bé Cultural d'Interès Local i la posterior sol·licitud a la Generalitat perquè inscrigui el Garrotín en el Registre de Patrimoni Cultural Català

En la Comissió informativa de la Capital Cultural i de les Oportunitats d'aquest divendres s'ha fet balanç de les activitats culturals del Nadal, s'han comentat alguns convenis amb entitats i s'han apuntat els esdeveniments propers

La Paeria treballa per dur a terme un nou Festival d’Art Urbà

Amb la catalogació i declaració com a Bé Cultural d'Interès Local i la posterior sol·licitud a la Generalitat perquè inscrigui el Garrotín en el Registre de Patrimoni Cultural Català

En la Comissió informativa de la Capital Cultural i de les Oportunitats d'aquest divendres s'ha fet balanç de les activitats culturals del Nadal, s'han comentat alguns convenis amb entitats i s'han apuntat els esdeveniments propers

La Paeria treballa per dur a terme un nou Festival d’Art Urbà

La Paeria proposarà al pròxim ple municipal l'aprovació per iniciar l'expedient de declaració del Garrotín com a patrimoni immaterial de la ciutat. La Comissió Informativa de la Capital Cultural i les Oportunitats ha tirat endavant amb aquest expedient, per reconèixer aquest gènere musical cantat, de cançó improvisada, i també un gènere de ball, amb la comunitat gitana com a principals mantenidors i que a Lleida ha pres protagonisme. Es troben mostres d'aquesta manifestació cultural a la ciutat des del segle XIX i, malgrat els seus orígens difusos, és un gènere que ha arrelat a la ciutat i que, més enllà, s'ha entroncat amb el naixement de la rumba catalana.

La regidora de Cultura, Pilar Bosch, ha remarcat que “davant la importància del Garrotín en la cultura de la ciutat de Lleida, s'ha proposat iniciar els tràmits per a la declaració del Garrotín com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), una proposta que ha rebut el vistiplau de la comissió abans de passar l'expedient pel Ple d'aquest mes de gener”. Un cop s'acordi catalogar i declarar com BCIL el Garrotín, se sol·licitarà al Departament de Cultura de la Generalitat la seva inscripció en el Registre de Patrimoni Cultural Català. Finalment, l'acord es publicarà al Butlletí Oficial de la Província (BOP), al tauler d'anuncis de la Paeria i a la seu electrònica del web municipal.

En aquest procés, s’haurà de treballar la cobertura jurídica, així com l’elaboració d’un pla de salvaguarda, encarregant un estudi ampli i en profunditat per veure quines han de ser les línies a seguir i les propostes concretes d’acció per a la revitalització, visibilització i promoció del Garrotín.

L’expedient per demanar la declaració del Garrotin com a patrimoni immaterial de la ciutat destaca que “ ha assolit una personalitat pròpia com a gènere musical i com a element patrimonial i cultural distintiu i singular de la ciutat. Es vincula a elements socials i culturals, com la llengua, la història, les relacions gitanos-paios, formes de socialització, etc. A més del valor de la música, les lletres, el ball, la vivència o les relacions entre paios i gitanos, el reconeixement es relaciona, amb altres vessants, com els valors de memòria, tolerància, convivència i entesa que se'n deriven”.

La Paeria treballa en un nou Festival d’Art Urbà i aposta perquè l’art digital estigui més present a les manifestacions artístiques que es facin a la ciutat

L’Ajuntament de Lleida treballa en un nou Festival d’Art Urbà, que tindrà lloc enguany a Balàfia durant el mes d’octubre per posar en valor aquest barri. El nou certamen substituirà l’actual PotFest.

La Paeria també treballa per què l’art digital estigui present en gran part de les manifestacions artístiques i culturals de la ciutat. En aquest sentit, es suprimeix el Festival Intangible que es feia en unes dates concretes i es treballa amb l’objectiu de que l’art digital sigui molt més transversal i tingui molta més presència a Lleida. La responsable de Cultura ha volgut destacar la llarga trajectòria de la direcció que fins ara ha organitzat aquest certamen i ha agraït també la seva col·laboració amb la regidoria de Cultura.

Altres temes tractats a la Comissió Informativa

La comissió d'aquest divendres ha aprovat també la justificació de dos convenis nominatius amb el Cercle de Belles Arts i la Federació de Colles de l'Aplec del Caragol, abans també que passin per la Junta de Govern Local, i s'ha donat compte del conveni, igualment nominatiu, amb el Centre de Titelles. Els tres documents estan vinculats a l'exercici 2023.

De l'àmbit de Cultura, s'ha explicat alguns detalls de la pròxima edició d'Animac. La 28a Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, que organitza la Paeria, se celebrarà del 15 al 18 de febrer a la Llotja, amb algunes activitats a CaixaForum Lleida. La diversitat serà el fil conductor d'enguany, que estarà present en els films i que s'obrirà a integrar col·lectius que treballen per la inclusió des de diferents vessants. Animac 2024 ha rebut 562 films de 53 països. S'inaugurarà el dijous 15 i destaquen, entre altres, el lliurament dels premis especials honorífic i animation master, a Isabel Herguera i Barry Purves, respectivament. L'autora del cartell d'aquesta edició és la creadora Rocío Álvarez.

La Regidoria de Cultura recollirà en la Memòria 2023, que està elaborant, les dades d'assistències als equipaments municipals i les activitats que s'hi han fet. Aquest matí s'han exposat algunes de les xifres registrades, com els 66.000 assistents a l'Auditori Municipal Enric Granados; els prop de 41.500, al Teatre municipal de l'Escorxador, o els més de 20.500 visitants al Centre d'Art La Panera.

Una altra qüestió que s'ha apuntat a la comissió és que aquest 2024 Lleida celebra el Centenari Jaume Magre per al qual s'està treballant un programa d'activitats que es presentarà al febrer.

Alhora, s'ha recordat que la convocatòria per formar part de les taules sectorials del Consell de Cultura està oberta fins al 30 de gener. Se n'ha informat a les entitats, col·lectius i persones de referència dels àmbits que es van establir en el darrer Consell.

De l'àrea de Festes, s'ha valorat la programació de la Factoria dels Reixos, que en aquesta edició ha canviat la direcció artística i musical, amb Ramon Molins i Antoni Tolmos al capdavant, i d'ubicació al Teatre de la Llotja. La Factoria dels Reixos és un espectacle familiar realitzat 100% per companyies i artistes locals, amb l'impuls de la Paeria, que explica la preparació de la nit més màgica de l'any. La proposta ha tornat a ser un èxit, pel que fa a la qualitat i a l'assistència. En les 10 sessions programades els dies 2 i 3 de gener s'ha superat el 85% d'ocupació de la Llotja.

De fet, en el marc de la campanya de Nadal, el Teatre de la Llotja ha comptat amb més de 17.000 assistents -inclosos els de la Factoria dels Reixos-, amb les propostes de Mamapop, Dancescape o La Trava Events, entre altres. I quasi 6.000 usuaris han pujat aquests dies festius als Trens de Nadal promoguts per la Paeria.  

Encara en Festes, s'ha informat dels actes del Carnaval, que aquest 2024 es farà del 8 al 14 de febrer. Aquesta celebració inclou la gran rua que és de les activitats més multitudinàries que tenen lloc a la ciutat. Pròximament, es farà la presentació del programa.