La plaça de la Paeria durant la celebració de Corpus.

Lleida celebra les XXXI Festes Tradicionals de Corpus

L’Àliga, el Lleó i els Cavallets del Patronat de Corpus han sortit un any més des de la Paeria per celebrar aquesta tradició 

La plaça Paeria ha acollit la catifa de flors més gran feta fins ara, d’uns 70 m² i amb el símbol de la ciutat 

L’alcalde ha recordat que el mateix any que varen començar les festes de Corpus, Jaume I va concedir el privilegi de la Paeria a la ciutat, el 1264 

L’Àliga, el Lleó i els Cavallets del Patronat de Corpus han sortit un any més des de la Paeria per celebrar aquesta tradició 

La plaça Paeria ha acollit la catifa de flors més gran feta fins ara, d’uns 70 m² i amb el símbol de la ciutat 

L’alcalde ha recordat que el mateix any que varen començar les festes de Corpus, Jaume I va concedir el privilegi de la Paeria a la ciutat, el 1264 

Lleida celebra durant tot el dia les XXXI Festes Tradicionals de Corpus amb l’Eix Comercial replet de catifes de flors i ornaments primaverals i la tradicional sortida des del palau de la Paeria de l’Àliga de Lleida, el Lleó de la ciutat i els Cavallets del Patronat de Corpus. Un cop a la plaça, el bestiari popular ha fet una demostració de balls de respecte tradicionals amb l’acompanyament musical dels Puputs de Montoliu. 

L’acte, organitzat pel Patronat de Corpus juntament amb la regidoria de Participació, ha estat presidit per l’alcalde, Fèlix Larrosa, que ha estat acompanyat pel regidor de Festes i Tradicions, Xavi Blanco, i el president del Patronat de Corpus, Enric Figueres.  

L’alcalde ha agraït i ha animat a l’organització a seguir treballant i impulsant aquesta festa i ha recordat que el 1264 va ser l’any que es va començar a celebrar el Corpus i que Jaume I va donar el privilegi de la institució de la Paeria a la ciutat. 

Enric Figueres, al seu torn, ha volgut destacar el caràcter inclusiu de la festa, la celebració dels 20 anys dels Cavallets del Patronat, que es farà a la tardor, i la candidatura de Corpus com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, juntament amb 35 festes florals i d’art efímer més. 

A la celebració també hi ha assistit la vicepresidenta de la Diputació, Sandra Castro, i les regidores Violant Cervera, Ma Antònia Maller i Marta Tristany. 

En aquesta XXXI edició, nou entitats i uns 140 catifaires han confeccionat 18 catifes. Com a novetat, la celebració ha comptat amb entitats convidades del teixit associatiu de la ciutat, que han confeccionat la seva pròpia catifa amb el seu logotip. La catifa més gran de totes, d’uns 70 m² i amb el símbol de la ciutat, s’ha instal·lat a la plaça Paeria, i ha estat la més gran feta fins ara en aquesta festa. 

A la tarda, després de l’eucaristia, s'ha celebrat la processó amb la custòdia sota pal·li, que ha sortit de la Catedral per trepitjar i desfer les catifes, tal com mana la tradició. En el seguici, que ha obert l’Àliga, hi ha participat bestiari del Patronat del Corpus, acompanyat per diferents col·lectius culturals de la ciutat i voltants, que han posat fi a la festa amb una ballada a la plaça de la Paeria. Finalment, els gegants no han sortit pel risc de pluja i la processó ha finalitzat amb els balls de respecte de l’Àliga dins de la Catedral.

Aquesta nova edició de Corpus és el preludi de la 6a Trobada Nacional de Catifaires que se celebrarà per primer cop a Lleida el mes d'octubre. Hi participaran una quinzena d’equips catifaires de tota Catalunya.