Lleida commemora el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust

Un any més, l’Ajuntament de Lleida a través de la Regidoria de Drets Civils i Participació, ha commemorat, avui diumenge, 28 de gener, el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat. El tinent d’alcalde i regidor de Participació i Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida, Carlos Enjuanes, el representant al Comitè Internacional de Mauthausen, Josep San Martin, i el representant del grup de recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida, Josep Ramon Segura, han presidit l’esdeveniment, que ha tingut lloc davant l’escultura FITA ubicada al carrer Jaume II.

En el seu parlament, Enjuanes ha destacat que “avui és un dia de record, un dia de no oblit. L’escultura FITA ens parla de situar el record en l’espai i el temps. Les persones tendim a oblidar, relativitzar o diluir les atrocitats i els conflictes bèl·lics. La distància ens fa difuminar el patiment de les persones. Crec en la importància d’analitzar el que estem fent com a societat i no oblidar mai cap dels genocidis”.

Per la seva banda, Josep San Martin ha remarcat que “avui en dia tornem a veure la llibertat amenaçada de manera creixent. La fragilitat de la llibertat és un repte que tots hem d’afrontar per tal de donar forma a un món millor, per a nosaltres mateixos i per a les generacions futures”. Finalment, Josep Ramon Segura ha recordat que “una fita és aquell element de la natura o la muntanya que indica el camí a seguir. L’escultura FITA de Lleida, amb aquest nom, ens indica que la memòria és el camí a seguir per no oblidar les víctimes de l’Holocaust.

Aquest any 2024, la commemoració gira al voltant del lema “Fragilitat de la Llibertat". L’acte de record i memòria s’ha fet davant de l’escultura d’Àngel Eroles, FITA, amb la  col·laboració de l’Amical de Mauthausen, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida i el Grup de Treball DEMD. A més, com és habitual s’ha comptat amb la participació de diferents entitats de la ciutat que fan una  encesa d’espelmes en memòria dels col·lectius que van patir la deportació als camps.

La commemoració, que s’ha tancat amb la tradicional ofrena floral i ha estat conduït per membres del grup de teatre La Màxima de la Fundació Ilersis, ha comptat també la interpretació diverses peces musicals vinculades amb l’Holocaust, de la mà de la cantant Júlia Cruz acompanyada als teclats per Carla Azanuy. Aquesta activitat està emmarcada en el conveni de col·laboració per realitzar accions de recuperació de la Memòria Democràtica entre l’Ajuntament de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida i l’Amical de Mauthausen, dins del projecte Stolpersteine.

L’acte ha comptat, també, amb la presència de la tinent d’alcalde de la Paeria, Cristina Morón, així com les regidores Pilar Bosch, Maria Antonia Maller, Jordina Freixanet, Neus Caufapé i Gloria Rico, entre altres autoritats.

27 de gener de 1945

L'1 de novembre de 2005, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7, en la qual es designava el 27 de gener com a Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat. El 27 de gener de 1945 les tropes soviètiques van alliberar el camp d’extermini nazi més gran: el d'Auschwitz-Birkenau a Polònia. La resolució condemnava, sense excepcions, qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basada en l’origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món.

La data pretén recordar i dignificar totes les víctimes del genocidi en el que van ser assassinades aproximadament 6 milions de persones jueves, 220.000 gitanes, 250.000 persones amb discapacitat mental i física, i 9.000 homosexuals a mans del règim nazi i dels seus col·laboradors. Prop de 9.000 republicans i republicanes espanyols van ser deportats als camps de concentració i extermini nazis, morint un 60%. També foren perseguits un elevat nombre de persones de minories religioses, sobretot els Testimonis de Jehovà.