Lleida commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust davant de l’escultura FITA

Lleida commemora, un any més, el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat amb un acte de record i memòria davant de l’escultura d’Àngel Eroles, FITA. Aquesta activitat està emmarcada en el conveni de col·laboració per a la recuperació de la Memòria Democràtica entre l’Ajuntament de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida i l’Amical de Mauthausen, dins del projecte Stolpersteine.  

L'alcalde, Fèlix Larrosa, ha donat la benvinguda a l’acte i ha destacat la importància de posar en valor la memòria “per evitar caure en els mateixos errors”, i ha afegit: “Aquesta és una de les missions més importants que tinc com a alcalde i que tenim els membres del govern”, tot posant de manifest que el grup municipal de VOX no ha estat present a l’acte. “Això ho vull denunciar com a alcalde, ho he de fer públic perquè no podem mirar-nos a nosaltres mateixos sense tenir en compte el que fan els altres”, ha explicat. 

Larrosa també ha reivindicat el paper dels joves, que han d’ “escampar arreu la cultura de la pau i els valors de la democràcia i de la convivència”. “Què són 80 anys en la història de la humanitat? Què són 50 anys?”, ha qüestionat en referència a l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz i la mort de Franco, respectivament. “No és res i sembla que no ho tinguem present”, ha dit. 

El paer en cap ha anunciat que l’avantprojecte del Centre d’Interpretació de la Guerra Civil a Lleida estarà llest ben aviat per poder-lo analitzar i treballar i ha animat al públic assistent a visitar la nova incorporació d’una peça de Francesc Abat que recorda Primo Levi, escriptor italià d'origen jueu reconegut per la seva resistència antifeixista, al hall del Museu Morera.  

Per últim, Larrosa ha donat les gràcies a les entitats, artistes i institucions que han fet possible l’acte, que “vol refermar una cultura de pau molt necessària en el món actual” i que “és més necessari que mai per explicar què va passar”.   

A l'acte també hi ha assistit el regidor de Drets Civils, Roberto Pino, que ha recordat que “amb aquest acte d'avui no només volem recordar el 27 de gener de 1945, quan el camp d’Auschwitz va ser alliberat per les tropes soviètiques, sinó que també volem recuperar la dignitat i la memòria de totes aquelles persones de la ciutat de Lleida que van patir l'horror nazi”.  

El delegat de l’Amical a l’Aragó i representant al Comitè Internacional de Mauthausen, Josep San Martín, al seu torn, ha fet una crida a defensar la llibertat i la democràcia per evitar el retorn de les idees i actituds del feixisme del segle passat. “La memòria de l'horror dels camps nazis no és només un record del passat, sinó una advertència pel futur. És la nostra responsabilitat defensar una societat basada en la pau, la tolerància i els drets humans”, ha remarcat.  

La representant del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida, Montse Solé, ha advocat contra l’oblit per combatre el ressorgiment de grups d'extrema dreta i neofeixistes.  

L’alcalde, Fèlix Larrosa, acompanyat del tinent i tinenta d’alcalde, Carlos Enjuanes i Carme Valls, i el regidor de Drets Civils, Roberto Pino, han fet una ofrena floral als peus de l’escultura FITA, així com altres entitats i persones assistents. Per últim, s'ha fet una lectura dels noms de tots els lleidatans deportats i tot el públic ha fet un minut de silenci en memòria de les víctimes de l’Holocaust.  

Durant l’acte, també hi han participat Josep Roigé, en nom de la comunitat gitana, Pilar Sánchez, en nom dels perseguits polítics i presoners republicans, Joana Esqué, de l’Associació Colors de Ponent, Imma Galindo, de l’Associació Down Lleida, i Rubén Gutiérrez i Pau Fernández, alumnes de 1r de Batxillerat de l’INS Manuel de Montsuar, que han parlat en nom dels infants. Tots ells han encès una espelma en honor de les víctimes un cop finalitzats els seus parlaments.  

El cantant Ramon Ramos, i pianista Pancho Marrodán han acompanyat l’acte amb les cançons: Wiegala de Ilse Weber, el Cant dels Deportats (Chant des Marais), El cant dels ocells de Pau Casals i Morir a Ravensbrück, de Montserrat Roig.  

També hi han assistit les regidores Violant Cervera, Jordina Freixanet, Ana M. Florista, Marta Tristany i Laura Bergés.  

La commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat a Lleida és una aposta municipal per a la recuperació de la Memòria Democràtica, per tal que fets tan dramàtics com l’Holocaust no es puguin tornar a repetir. L'acte dignifica els noms de les persones deportades, fomenta els valors i el coneixement de la història recent a les generacions més joves i sensibilitza a la ciutadania per afavorir la convivència i la cohesió.  

La placa de l’escultura FITA ha estat substituïda recentment per una de nova que incorpora deu noms nous de nascuts o residents de la ciutat de Lleida deportats als camps de concentració nazi de Buchenwald, Dachau, Gusen, Hartheim, Mauthausen, Neuengamme i Stutthof. La Regidoria de Drets Civils va fer la recerca a partir de diferents bases de dades. En aquests moments hi han inscrits els noms de 51 persones.  

“Per un futur millor”  

Enguany, l’Holocaust Memorial Day Trust, organització britànica que neix del Tractat d’Estocolm (2000), ha proposat el lema “Per un futur millor”, en contraposició als discursos d’odi que es difonen sense filtre a les xarxes socials, i posen en perill la pau i la permanència dels drets aconseguits fins ara.  

El Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat va néixer l'1 de novembre de 2005, quan es va aprovar la resolució 60/7 durant l'Assemblea General de les Nacions Unides. La data es va escollir prenent de referència el 27 de gener de 1945, dia en què les tropes soviètiques van alliberar el camp d’extermini nazi més gran: el d'Auschwitz-Birkenau a Polònia, i pretén recordar i dignificar totes les víctimes del genocidi i ajudar a prevenir aquest tipus d’actes en el futur, sobretot entre la gent jove.